Terra Murlera
1631: Don Pedro Giner, hijo de Don Pedro Giner, sargento mayor del Tercio de Nápoles que murió gobernador y capitán general de la ciudad de Gaeta asimismo bisnieto de Guillem Giner llamado de la fortalea en la villa de Murla.
Els antics llauradors de Benissa, a porcions reduïdes de terreny d'una cabuda aproximada a les vint fanecades, però amb la suficient entitat per conformar un topònim de certa importància, li donaven el nom de terra (Terra Coixinera, Terra Pineda, Terra Terç, Terra Mensa...). Era una apreciació a mitjan camí de la partida i el tros.
Terra Murlera és un seguit de bancals que tot plegat no fan les vint fanecades en conjunt. Està ubicada entre Ferrandet i les cases del Maco, al peu quasi de la muntanya d'Oltà.
La seua identificació és oral (Pepe Berlandina), i, de moment, no tenim cap referència documental que la cite. Etimològicament, i resolent prompte el problema, podríem anar a considerar si té res a veure amb el gentilici murler (natural de Murla). Segons indica el nostre informador ja era topònim conegut pels seus avis, qüestió que ja ens transporta a prop de dos segles de vigència. Coromines, en l'entrada Murla no es defineix amb claredat sobre aquesta onomàstica. El mossarabisme Muro (paret, muralla) no el dóna, aplicat a Murla, com a definitiu. Terra Murlera, per tant, és un problema etimològic, llevat que, com hem dit abans, ens decantem pel gentilici propi dels naturals de Murla. Té possibilitats de prosperar eixa hipòtesi? Caldria lligar molts caps. Com a domini territorial podríem especular en termes semblants als de Ferrandet (topònim que es demostra que agafa el nom dels seus propietaris). Però ací és més agosarat i complex. I les úniques llums que veiem són aquelles que ens retrauen a la donació feta per a unes terres de Lleus i que recull el protocol notarial de Jaume Ferrer, notari de Benissa, en l'any 1631, quan en l'apartat referit a l'atorgant dóna notícia de la seua procedència. La cita expressa la voluntat que a Lleus el susdit Pere Giner puga edificar una casa-torre. Ignorem a hores d'ara si es féu, i en eixe cas on estan situades les seues restes. Com que de Lleus a Oltà no hi ha molta distància, i en els temps de la redacció del document els límits de referència geogràfica, a vegades, no s'aprecien amb claredat, podríem estar imaginant si Pere Giner era posseïdor de més terres, i entre elles aquestes properes a Ferrandet, i per tant, vinculat aquell Pere Giner a Murla podria tindre algun sentit. Vejam també que a Pinos en l'any 1745 hi ha una compra de terreny a favor de Francesc Ivars, "dit de Murla". Però tant eixe cas com aquest d'ara són una simple i molt vaga suposició per tal com aquí, i en pura teoria, no fem més que allò que era pràctica dels erudits romans: inquirere in ea quae memoria sunt prodita (consultar les tradicions històriques), que, en definitiva, és quasi no dir massa. Coordenades: IV, 26-B
