Ametla

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 10:04, 10 juny 2018 per Jortola (discussió | contribucions) (Crea article)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

El fruit de l'ametler (prunus amygdalus). El conreu al terme de Benissa era ja conegut en temps antic. Referències, com ara la venda feta en l'any 1403 per Domènec Jorro, llaurador de Benissa, a Pasqual Blanch, comerciant de València de 3 càrregues d'ametló, o els comptes del taulatger de Benissa, Joan Torres en l'any 1606, són indicadors que les collites eren abundants. La dedicació de tant de terreny a eixe cultiu pot explicar-se per tal com es pot intercalar entre els arbres altres cultius, com ara el cereal, aprofitant d'eixa doble forma l'adob i la remoguda de les terres. Eixa predisposició no sempre era ben vista a ulls d'un observador culte i preparat en botànica, com ho fou Antoni Josep Cavanilles (1797), quan manifesta en la seua visita al terme de Benissa que abans era un arbre que prosperava prou, però que el costum de sembrar a la seua vora els era perjudicial. No determina exactament en el seu informe el total de la producció, encara que el posa entre els primers. L'ametla constituïa un aliment molt apreciat, en especial en latituds de llargs i freds hiverns, on es consumia tant com a fruit en sec com formant part de la rebosteria base dels torrons i altres dolços. La seua fusta tenia molta consideració en la construcció d'habitatges com a reforç dels buits de les finestres, alhora que el clafoll servia com aglomerant de l'algeps que s'utilitzava en fer les voltes dels sostres de les cases. La cendra que s'obtenia de la combustió de la corfa, o pell externa, era objecte de comerç, i, a l'efecte en l'arrendament dels pesos i mesures de l'Ajuntament de Benissa en l'any 1745 la cendra forma part dels articles que estan subjectes a pagar drets de pesada. El seu ús es destinava a la fabricació de lleixiu. Antigament, al terme de Benissa eren les varietats de la capaimonera, baldeta, marcona, punteta, mollar, verdet, de la bassa, cabotera, albinyentera, lliberana o bacorera les més comunes i posant-se actualment de moda les específiques de rumbeta, adzuviana i alguns tipus de desmai. Algunes de les descrites són originàries de la nostra zona, com ara la marcona (de Callosa i de la finca d'un llaurador de cognom Marco) i la cabotera (que prové de la partida rural de Marnes i de la finca d'un llaurador de malnom Cabota).

Bibliografia: Testimoniatge de Josep Vives, Silvestre Ivars Poller i Ismael Ferrer.