Apotecari

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 10:05, 10 juny 2018 per Jortola (discussió | contribucions) (Crea article)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

Nom que pren l'establiment dedicat a l'elaboració i venda de productes farmacèutics. En la Benissa antiga ja era coneguda la professió que en l'any 1711 l'exercia Josep Lloret, seguit pocs anys després per Andreu Bernat i per Ignasi Morell. És obvi que l'apotecari manté una relació amb el metge molt estreta, i en raó que a partir de l'any 1433 les disposicions manaven que no es podia vendre cap producte sense la recepta d'aquell. Per exercir la professió s'havia de passar un examen pels mestres del gremi de València, o l'exigència de deu anys de pràctica com aprenent. Els apotecaris es regien en l'elaboració dels productes pel llibre Officina medicamentarum et methodus recte eadem componenda, manat fer pel Col·legi d'Apotecaris del Regne de València. Era un ofici distingit que precisava coneixements de llatí, herboristeria i càlcul i que en el transcurs del temps es féu més exigent davant els avanços de la ciència. Dins del segle XIX, els nous plans d'estudi, amb la creació de les facultats universitàries, normalitzaren la professió. Sempre ha estat obligat l'apotecari a portar un registre de les composicions que ha fet per encàrrec del metge i que ha venut als malalts. Una acta notarial posada en l'any 1742 pel notari de Benissa afirma que el cirurgià Josep Baidal havia demanat a l'apotecari Silvestre Font el lliurament d'una recepta manada fer per un altre cirurgià del poble. Aquesta recepta denominada «Contra melancolia» estava redactada amb els següents termes: «tres dragmas sali prune et abcinti anna dragmas duas, sineppi borra et rosa, sicarum ana uncias duas, pri corango dragmas tres». En els segles XIX i XX l'apertura d'una farmàcia exigia la presentació d'una ampla documentació on el farmacèutic descrivia tota la provisió de productes per a elaborar les receptes, com així dels instruments per a analitzar les mostres orgàniques que sol·licitava fer el metge. A partir de la primera meitat del segle XX el farmacèutic forma part de la junta de sanitat local, assignant-li algunes missions específiques com ara l'anàlisi d'aigües en casos de possibles epidèmies.