arxiu

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 10:05, 10 juny 2018 per Jortola (discussió | contribucions) (Crea article)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca

Conjunt de documents pertanyents a l'activitat d'una institució, entitat o associació ordenats i preservats seguint les normes oficialment establides. Pren també eixe nom el local o edifici dedicat a la seua custòdia. A Benissa són dos els arxius que es troben perfectament catalogats i guardats seguint les normes que regeixen per aquest tipus de col·leccions.

Arxiu parroquial

Els documents es troben ubicats en lloc idoni dins del mateix edifici de l'església. Està dividit en seccions classificades que van des dels llibres sacramentals als pertanyents a l'obreria i fàbrica (administració). Tot i haver-se perdut en la crema del dia 23 de juliol a la guerra de 1936 la major part dels seus fons encara es conserven algunes seccions completes, com la corresponent als llibres sacramentals amb registres que s'inicien en l'any 1543. La resta de seccions, a partir de 1939, guarden un ordre cronològic molt complet. En l'any 1783 l'arxiver mossén Pasqual Morell procedí a ordenar i catalogar els documents deixant testimoni en un llibre inventari on es pot observar la gran riquesa que contenia aquell valuós tresor. En l'any 1934 es va ordenar novament en treballs que portà a terme l'advocat benisser Joan Ferrando Pérez, però sense fer catàleg. En l'any 2003 es féu un detingut inventari i catàleg que s'ha publicat dins de les col·leccions de la Facultat de Teologia de València, a més de dotar a l'arxiu de mesures de conservació i consulta.

Arxiu municipal

En l'actualitat els documents estan guardats en un edifici construït a posta on es conserva el fons històric. Del fons antic tan sols queden tres llibres (Protocol notarial de Pere Cabrera, Procés entre el senyor de Senija contra la vila de Benissa i la Taba del rescat. Segles XVI i XVII), a més d'un pergamí de carregament de censal que són els que han quedat després de la venda com a paper vell que el mateix ajuntament realitzà en l'any 1937. A banda del Llibre Verd, citat, entre altres pel notari Josep Martínez Colomer (segle XVIII) on es detallaven tots els registres de plets, censals i acords del Consell, existien els llibres del lluïsme, el de les vendes dels solars situats dins de la muralla, les cèdules de censals, el llibre de pasturatges, el de l'hospital, el de contractes amb mestres, el de repartiments per causa de guerra corroborant el que es descrivia en una escriptura de 1746 signada pel notari de Benissa Juan Pérez Clemente. A banda dels tres lligalls que hem citat els registres més antics es remunten a l'any 1860 i corresponen a les sèries de llibres d'actes de l'Ajuntament que es conserven en tota la seua integritat. Altres seccions, i referides totes elles als distints serveis municipals, contenen documents dels segles XIX i XX amb algunes llacunes. En l'actualitat l'arxiu està guardat seguint les normes oficials i plenament identificades les seccions, tenint al seu servei un funcionari plenament qualificat.

Arxiu de la Societat Lírica Musical

El compon una col·lecció de partitures musicals on destaquen els manuscrits dels mestres Dídac Crespo i Eduard Bordes (mestres de primers del segle XX), així com d'altres directors que han estat al davant de la direcció artística de la societat.

Arxiu del Convent de Franciscans

Els successos originats per les guerres del Francés, la civil de 1936 o l'exclaustració de 1835 causaren la ruïna de l'arxiu dels franciscans. Restes de la desfeta es guarden a l'Arxiu Provincial dels Franciscans, a València, on es troba documentació referida al govern de la comunitat, administració dels seus béns i les relacions amb el Tercer Orde. Bona part dels documents són posteriors a 1940 i entre ells és de singular interés l'arxiu musical de la seua capella coral, documentació que es guarda al monestir franciscà de Sant Esperit, a Gilet.