Corpus
La festivitat religiosa està documentada a Benissa des de temps molt antics. El llibre Racional de la parròquia, corresponent a l'any 1634, la destaca com a festa solemne i de processó general en la denominada volta major. El Santíssim era transportat en custòdia sobre baiard dut a muscles per dos vicaris i dos frares franciscans parant i exposant-lo a la veneració en altars, denominats taules, que es distribuïen en determinats carrers on els veïns les adornaven amb plantes fent també enramada i disposant cobertors a tots els balcons i finestres del trajecte. La resta del clergat parroquial i comunitat franciscana, amb les autoritats, poble i música, acompanyaven la custòdia. Era costum que la processó l'obrira una multitud de xiquets que feien sonar xiulets de canya o llautó, tradició, que segons el pare Fabregat, tenia els orígens en temps dels atacs de la pirateria barbaresca per tal com els cristians de dins de la muralla del poble simulaven una festa profana i s'estalviaven assalts imprevistos dels qui practicaven altra creença.
Corpus del convent
El diumenge següent del Corpus es tornava a fer la festa que es traslladava al barri del convent de franciscans. Per a eixa ocasió els carrers d'aquell recinte feien lluir vistosos arcs fets amb murta i baladre units per dalt amb artístics treballs de paper de didalet. En les antigues concòrdies de 1613 firmades pels jurats de Benissa i la comunitat, s'establia el costum que aquesta devia en eixe dia convidar a dinar als jurats, justícia i resta d'oficials del govern de Benissa. La processó, a semblança de la feta el dijous per la parròquia, reunia una multitud d'assistents que seguien també els actes profans com veure l'ou com balla o els entreteniments (dites someretes), que feien afeccionats damunt d'un entaulat. El festeig seguia tres dies més acompanyat de bous de corro, segons notícia que dóna El Centinela en l'any 1903.
Temes relacionats: Adorn de carrers
Bibliografia: L'any fester de Benissa. J. J. Cardona (inèdit).