correus

El servei de correus a Benissa, igual que com la resta de l'Estat Espanyol, no va comptar amb una regulació correcta fins que la Llei de Bases de l'any 1909 va establir les mesures per les quals es donava efectivitat a un servei modern tan necessari per al progrés general. Abans d'eixa possibilitat el correu, tal com diu el Diccionari de Madoz, es rebia a Benissa tres vegades a la setmana mitjançant el cotxe de passatgers que venia de València cap a Alacant. En semblant situació es trobava el poble en l'any 1902, a jutjar per la queixa que manifesta el periòdic El Centinela per haver-se extraviat els originals fets per a la impremta d'Alacant. La nota de Figueras Pacheco per a l'article de Benissa en la Geografia del Reino de Valencia, corresponents a l'any 1918, fa la menció que el servei compta a Benissa amb una oficina. Abans de la ubicació del servei en oficina estable, el correu era dipositat a primers de segle XX a una bústia oberta a la paret de la Sala del Consell on un agent pagat per l'Ajuntament era l'encarregat de posar les cartes dins d'un sac certificant l'hora en què el lliurava a la diligència. Fins a l'establiment de la recollida per automòbils propis del servei nacional el correu es rebia a Benissa per mitjà del tren acudint a l'hora convinguda un empleat de l'oficina a l'estació per a donar compte de la recepció i tramesa dels documents. Els estancs posseïen una bústia on també es podien lliurar les cartes. Al davant de l'estafeta local hi havia primitivament un administrador, un funcionari per a servei intern i dos carters, del que un era urbà i l'altre per al servei del camp.