dansà

Ball típic que es practicava a Benissa en altres temps constituint un dels actes més importants dels que s'efectuaven a les festes principals del poble i de les partides rurals. D'ell es fa referència al periòdic El Centinela en l'any 1902 trobant-se alguna informació entre els comptes municipals relacionats amb les festes del segle XIX on part de les despeses destinades a la festa s'apliquen a la compra de robes per als balladors. El ball començava formant els dansaires en dues línies paral·leles, una per a homes i l'altra per a dones, a la punta del carrer on començava el ball seguint la tonada de la dolçaina i el ritme que marca el tabalet que és acompanyat per les castanyoles que polsen els balladors. Els passos de la dansà són reposats així com el moviment dels braços. La tradició va anar perdent-se lentament en el transcurs del primer terç del segle XX reduint-se exclusivament a la nostàlgia que sentien els vells balladors que feien alguna fila en les festes de les partides. En els anys quaranta del segle XX la Secció Femenia de Falange intentà recuperar-les sense aconseguir una continuïtat com així tampoc tingué resultat l'esforç de les rondalles, i més recentment el grup Esbart Dansaire. La seua música fou recollida pel mestre Josep Bertomeu i publicada al Calendari dels Brillants de l'any 2002. La tradició concedeix a Benissa la paternitat dels balls denominats Ball de l'u, Ball del dos i la Pedreguera.

Bibliografia: La dansà. Josep Bertomeu. Calendari dels brillants 2002. Cancionero musical de la província de Alicante. Salvador Seguí. 1974