fàbriques de mobles

Constituïren un referent de la indústria de Benissa coincidint el moment de màxima esplendor entre les dècades dels anys vint a les dels seixanta del segle XX. Les fàbriques de mobles nasqueren de la natural evolució dels antics tallers artesanals existents al poble durant el segon tram del segle XIX. Aquells obradors familiars, dedicats a la fusteria tradicional vinculada a la construcció d'habitatges, completaren la seua funció dissenyant mobles per encàrrec. Les primeres elaboracions foren els llits i les tauletes de nit; després passen als diferents complements del parament d'una casa. Fins a l'any 1915 no apareixen en el padró industrial les matrícules corresponents a la fabricació de mobiliari. En eixe aspecte el padró especifica que existeix un taller dels germans Ivars (Francesc, Enric i Diego) amb l'epígraf de «ebanista, sillero y tapicero». En la geografia de Figueras Pacheco (1914) es detalla que hi ha una fàbrica de mobles i una altra en construcció. Probablement estarà referint-se al taller de Josep Martínez Mestre, el qual havia deixat enrere el vell obrador del carrer Raval (Puríssima) que havia compartit amb els seus germans, dedicant-se aquests a altres activitats. L'esmentat antic taller dels Martínez estava ressenyat a la Matrícula Industrial de Benissa de 1902 com a taller de construcció de somiers. L'evolució de les dues factories és constant, i l'any 1920 arriben a donar ocupació entre les dues fàbriques, més la recentment inaugurada de Francesc Sala, a un total de 110 operaris. Les exigències del mercat, amb la normal transformació de les fàbriques per la introducció de la maquinària, arribaren a les factories de Benissa que buscaren millorar els productes important especialistes qualificats en les matèries de talla, tapisseria, daurat i poliment, artistes que provenien en la seua major part de València o de Barcelona. D'aquesta forma les fàbriques establiren en el seu procés d'elaboració les seccions de màquina, premsa, ebenisteria, talla, poliment i tapisseria. Utilitzaven com a matèria primera fustes assortides pels magatzems de Dénia i de València amb una procedència en la seua immensa majoria dels països de l'antiga Iugoslàvia i posteriorment d'altres latituds (Brasil i Romania) i també del mercat nacional pel que fa al noguer, pi i xop. Per al revestiment exterior utilitzaven la xapa de fusta de Guinea. L'acabat del moble exigia, en un principi, el costós treball de marqueteria fins que s'evolucionà a la talla. La mecanització primitiva era molt rudimentària que en el cas dels Ivars s'havien de valdre d'un enginy mogut per un animal de tir, que a manera de camí del tipus d'almàssera, movia els engranatges dels torns i serres. Les posteriors incorporacions de maquinària milloraren la producció però no resolien la mà d'obra, per ser exigència de les marques fer un acabat perfecte, que per contra tenia l'inconvenient de l'alt cost que repercutia en el comprador, motius pel qual el tipus de moble benisser es qualificà d'article de luxe. La potència d'ambdues indústries o demostra la superfície destinada a les seues instal·lacions, on Ivars tenia 1500 metros per a fàbrica i 1000 per exposició, mentre que Martínez en dedicava 1900 a fàbrica i 1100 a exposició El mercat habitual dels productes de les fàbriques de Benissa el constituïa el radicat en la zona de Múrcia i en Madrid, llocs on Ivars va obrir punts de venda. Posterior Martínez es constituí en el proveïdor de la zona de Cullera a Alacant. Mobles Sala, amb un pes específic dins del mercat inferior a les altres dos, fou el primer a adaptar les instal·lacions a una progressiva reducció de costos en maquinària i operaris reduint-se a la reconversió en un magatzem i expositor de mobles, i amb un mercat dirigit al local i al comarcal. El difícil equilibri que suposava mantenir una elevada nòmina de treballadors i un mercat de gust canviant, que obviava el classicisme, va fer inviable la progressió dels Ivars que en la dècada dels anys vuitanta, previ un curt període de gestió duta a terme pels mateixos treballadors, es veié obligada a donar per finalitzada la seua activitat. Feta a temps pels Martínez una transformació radical de la factoria, abandonà progressivament l'elaboració pròpia fins a convertir les instal·lacions en el més ample i variat expositor de mobles de la comarca. Dins de l'època dels anys cinquanta, Francesc Sendra, artesà que provenia d'aquelles fàbriques, muntà una fàbrica de dimensions més reduïdes que les altres que no pogué prosperar per les dificultats de l'època. El moble benisser es caracteritzà per una gran qualitat i un acabat perfecte a causa del seu estil artesanal, a la varietat de models adaptats sempre al gust del client que els encarregava i a l'alta qualificació dels seus operaris. Alguns d'ells com Lluís Cardona o Josep Castells assajaren a Bellreguard i a València un model d'elaboració semblant al de les cases benisseres on es formaren, tallers que amb més o menys èxit, comptaren amb el prestigi de tindre un origen i estil benisser.

Bibliografia: Comarca de la Marina de Alicante. José J.Quereda. 1978.