himne
La composició poètica i musicada en honor d'un sant, una associació o un poble. A Benissa són coneguts els himnes del Desgravi a la Puríssima Xiqueta, el pròpiament dit de La Puríssima i el de Benissa.
Himne de Desgravi
fou musicat pel benisser Francesc Capó i sobre la lletra composta pel franciscà Atanasió Jordà. Aquest himne, que s'inspira en una bandera feta per a lluir a les festes de la patrona, es va cantar per primera vegada en l'any 1907, i les seues estrofes són un intent de mostrar el penediment per uns certs greuges al sentiment religiós de Benissa, certament confusos, i on alguns han intentat veure una rèplica als idearis progressistes de Francesc d'Assís Cabrera.
Himne de la Puríssima
es deu també al músic Capó, mentre que la lletra correspon a Pasqual Bolta. Aquest himne, més ple d'exaltació i aclamació a la patrona, nasqué en l'any 1942, a suggeriment del franciscà benisser Manuel Fabregat, intentant donar més ample sentit a la devoció.
Himne de Benissa
Està basat en el poema escrit per Lluís Garcia, metge natural de Gata que va exercir a Benissa als anys quaranta del segle XX. Va ser musicat pel benisser, Josep Bertomeu, amb el títol de Canto a Benissa i ofert a l'Ajuntament en l'any 1952. Aquest cant féu fortuna mercés a la seua versió per a banda i que acompanyant a la veu per al poble es cantava, i continua cantant, en la tradicional ofrena a la patrona en la casa de Joan Vives al temps de la festa gran de Benissa. En l'any 1981, amb unes millores incloses pel mestre Bertomeu, fou declarat himne oficial de Benissa per part de l'Ajuntament. Altres himnes com Himne de la Coronació, amb lletra del franciscà benisser David Cervera i música del mestre Bertomeu o Himno de la Juventud Antoniana amb lletra de Pasqual Bolta i música d'Antoni Ibáñez, tingueren el seu moment d'èxit però sense obtenir la popularitat dels altres esmentats. La rica inspiració musical de la qual gaudia el benisser Joan Blanco Català fou pròdiga en composicions menors dedicades a sants i ermites, joiosament oferides per l'autor als seus amics en vetlades de les festes de les partides rurals de Benissa, en brillants improvisacions i que, malauradament, no s'arreplegaren.
