Diego Ivars Ivars

(Benissa 1885-Madrid 1969). Alcalde i industrial. La seua presència al capdavant del govern municipal fou en dos períodes, i en època de la Dictadura de Primo de Rivera. En el primer període, que va de 1924 a 1926 coincidí amb els actes celebrats pel centenari de la Puríssima Xiqueta organitzant-se unes festes molt lluïdes i recordades, i, on per primera vegada s'anunciaven en un fullet imprés. En el seu primer manament va donar mostres de la seua capacitat de gestió mamprenent i portant a cap importants obres públiques, cosa que unida al seu caràcter íntegre i intel·ligent deixà en la memòria dels seus contemporanis prestigi d'alcalde modèlic, fama que perdurà en el temps acompanyant-lo durant tota la seua vida. Negocià amb l'alcalde de partida i els veïns de Pinos el model a seguir per a la construcció de la carretera de Benissa a Pinos. Les obres serviren, en època de forta carestia de jornals al camp, per ocupar a una mà d'obra excedent destinant a eixa mesura importants quantitats de les partides del pressupost municipal. Els treballs de la carretera donaren motiu a l'elaboració d'un projecte de conducció de les aigües de la font de Bèrnia, que junt amb les d'Orxelles podrien servir per a l'ús domèstic de la població de Benissa, iniciativa que es considerà després de l'estudi tècnic, totalment inviable. Adquirí una casa el carrer del Bot per donar eixida al carrer Santa Bàrbara així com terrenys per construir el grup escolar. Per donar embranzida inicial a les obres obrí un Deute Públic amb interés que fou plenament subscrit pels inversos benissers Feu possible la conducció de la llum elèctrica a Senija, motiu pel qual, aquell poble agraït li dedicà un carrer. En el següent període, de 1929 a 1930, que coincidí amb el final de la dictadura de Primo de Rivera i l'inici de la de Dámaso Berenguer, la seua presència al davant de l'Ajuntament fou molt breu, i motivada segurament per preparar la transició entre una corporació i l'altra. Presidí com a alcalde la inauguració del nou temple parroquial. En l'ordre personal fou un dels fundadors de l'acreditada Fàbrica de Mobles Ivars Hermanos activitat en la qual s'ocupa fins que vengué les accions al seu germà Francesc. Intervingué com a darrer síndic de la fallida de la Banca Viuda de Abargues, Cabrera i Cia., aportant criteris adequats per a la definitiva solució del conflicte. Féu costat a tot tipus d'iniciativa cultural o social que duta a terme al poble, posant-se en moltes ocasions com a cap de la gestió. Totes eixes exemplars actituds cíviques li valgueren el respecte i la consideració dels seus paisans.