jardinet

Ornamentació que es posava antigament als altars de les ermites en dia de la festa en honor del patró. Consistia en un garbell on en temps s'havia fet germinar llavor de blat, ordí u altre gra. L'operació s'efectuava remullant les llavors i posant-les després sobre un drap xopat amb aigua. El garbell es posava sobre un recipient amb aigua deixant que entre la superfície de l'aigua i el garbell existira dos dits de distància i es deixava en lloc obscur i sense corrents d'aire. Normalment eren preferits aquells cultius preservats de la llum per tal com les tiges que eixien eren blanques. N'hi havia que en preferia d'un verd de distintes tonalitats obtenint el grau d'intensitat amb més o menys exposició a la llum solar. El dia de la festa el garbell era revestit amb tires de tela brodada i era portat per les festeres a l'ermita. Modernament s'ha recuperat aquesta tradició i s'utilitzen altres llavors, a més de les tradicionals, circumstància que possibilita la confecció d'uns jardinets més artístics. Els benissers també coneixen aquest adorn amb el mot de jardil, sent una deformació semàntica, i així l'hem recollit dels llavis d'un antic informador quan ens donava notícia d'aquesta tradició. És també coneguda aquesta pràctica amb la denominació de grillades i sembla ser un costum que es remunta als primers temps del poblament cristià de Benissa. Ramon Violant i Simorra els menciona com una ofrena que les joves aportaven al monument del Dijous Sant a les comarques lleidatanes, i com una reminiscència paganitzant al culte proferit al déu Adonis.

Bibliografia: El Pirineo Español. Ramon Violant Simorra.. 1986. Article revista de festes de la partida de Benimarco. Any 2004.