marà

A la Benissa antiga «anar de marà» era l'equivalent a passar uns dies d'esbarjo a vora de la mar, costum que calia fer-ho en grups familiars i per espai d'una setmana. Com que a la zona de Fanàdics, lloc on era habitual celebrar l'esdeveniment, no hi havia habitacles per a aixoplugar-se, els excursionistes acampaven a sota d'un garrofer o altre arbre d'ombra abundant. L'excursió es realitzava en el temps que anava després d'arreplegar la collita del blat i l'inici de les feines d'escaldar el raïm. Els banys de mar s'havien de prendre amb molta cura i seguint unes regles molt estrictes. Els metges higienistes de primers de segle XIX no aprovaven obertament les immersions en aigües de mar. Un dels tractats més seguits pels metges de Benissa era la patologia del francés Roche quan referia a l'ensenyament dels vells catedràtics que afirmaven que no superar l'aigua la temperatura de vint graus ja es consideraven banys gelats, molt perjudicials per a la naturalesa humana. En la defunció el 6 d'agost de 1801 d'una dona de Benissa de 55 anys el metge que la va assistir dona com a causa de la mort un reuma inflamatori als peus que en haver pres banys universals sense el seu consell «contrajo un asma seco por retroceso del humor linfático y ultimamente un ortofres del que murió». L'avanç de la medicina va posar de moda els banys de balneari i fou costum durant molts anys emprar la zona de la Mar Morta com un lloc molt recomanable per submergir el cos als cocons plens d'alga. Fou un remei ben vist com a guaridor de tot tipus de reuma o dolors articulars.

Bibliografia: Les maraes. Records d'un home d'edat. Joan Blanco. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. 1976