míldiu
Popularment, pronunciat mildeu. Plaga molt temible per als cultius de raïm i que l'ocasiona un fong denominat Planmospara vitícola. Ataca tota la planta però és més visible als pàmpols que presenten taques de color blanc, grisenc o lleugerament morat a la part del revés de la fulla on també es pot apreciar un borrissol molt fi. La planta atacada presentarà, si no és tractada, una invasió molt violenta en totes les sarments on els pàmpols acaben per assecar-se perquè el fong té uns òrgans xucladors que s'alimenten de les cèl·lules. La malaltia era desconeguda a l'Estat espanyol fins que es va introduir en l'any 1878 importada d'Amèrica segurament per porta empelts no tractats o immunes en aquell continent, però no a Europa. El tractament s'ha de fer ràpidament i només detectada l'aparició fent-se ruixant el cep amb oxiclorure o sulfat de coure, productes que actualment el comerç el ven amb fórmules químiques potents. Abans de les fórmules que actualment ofereix el mercat havia de ser el mateix llaurador el qui havia de realitzar les oportunes mescles dels productes químics que exigeix el tractament. El denominat caldo bordolés era un preparat que portava sobre 100 litres d'aigua 1 quilo d'oxiclorure de coure, 1 quilo de sulfat d'alumini i calç fins a aplegar al grau de lleugera alcalinitat, operació que es realitzava dins d'un gran cossi o safareig i regulant l'alcalinitat amb uns paperets testimoni. Abans que el comerç posara a l'abast del llaurador les màquines de motxilla primitivament l'operació de combatre la plaga era molt costosa perquè s'havien de ruixar els pàmpols mullant una granera al brou i salpassant d'aquesta forma els ceps. Quan aparegueren les màquines s'havia d'anar amb compte que el brou no tinguera cap busca ni impediment, ni que tampoc la calç espessira molt el líquid per tal com s'originaven freqüents avaries mecàniques. La plaga pot aparéixer en qualsevol moment de la plena vegetació del cep, perquè el fong està sempre present i tan sols precisa una situació favorable, com ara una pluja intensa i la ràpida i persistent pujada de la temperatura, per a manifestar-se violentament. Era costum en els vells llauradors de Benissa mantenir els ceps ben ruixats fins un parell de setmanes abans de la collita motiu pel qual els pàmpols presentaven un característic color blau cel. El terme de Benissa ha conegut plagues molt dures com l'originada en els anys 1915 i 1933, aquesta darrera constituí una verdadera calamitat que causà la intervenció del mateix ajuntament que va demanar al Govern Civil de la província l'adopció de mesures econòmiques que alleugeriren la greu situació dels llauradors. Etimològicament és una paraula anglesa, mildew (molsa).
