parròquia

Terme pres del llatí parochia amb el significat d'agrupació de veïns. En denominació eclesiàstica és el territori que administra un rector. Malgrat que alguns texts determinen que la parròquia de Benissa fou erigida en l'any 1535 com a rectoria de moriscs s'ha de desmentir tan rotunda afirmació. Fonamentant-nos en documents de 1391 s'acredita que a la desfeta de l'església d'Ifac, el benefici de la Mare de Déu dels Àngels, és traslladat a la parròquia de Benissa. L'existència de rector torna altra vegada a confirmar-se en l'any 1404, moment en què el rector de Benissa, mossén Guillem de Bellvís, està citat en una provisió feta pel duc de Gandia, i així, diversos materials, com els ja comentats, ens reafirmen que la parròquia estava plenament constituïda molt abans de 1535. En l'any 1543 donen principi els llibres de matrícula pels quals es pot ja seguir, d'una forma seriada, la seua evolució que comença amb el rector Pere Segarra i el vicari mossén Pere Joan Ivars, a més dels beneficiats mossén Jaume Andrés i mossén Cosme Buforn. La progressió espiritual i material es confirma en la rectoria de mossén Joan Baptista Feliu (1610-1623) quan es va fundar el convent de franciscans, instant en què la tradició atribueix la vinguda del quadre de la Puríssima Xiqueta. D'eixe temps és l'ampliació i reforma del temple fent-se la capella del combregar i altres importants reformes. L'expansió de la vida espiritual fora dels murs de la vila antiga tindrà lloc en la rectoria de mossén Gaspar Morell (1676-1726), quan a més de l'ermita de Santa Anna, construïda al temps del convent de franciscans, es beneeix la dels Sants de la Pedra, a la partida de Lleus en l'any 1701. Aquest creixement del veïnat porta aparellada la necessitat d'actuar en l'ordre material facilitant infraestructures tan necessàries com ara l'hospital fet de nova planta, on la parròquia forma part del patronat i el seu rector, fra Fèlix Parets (1778-1798), o recorda en l'acte de la seua benedicció. La Guerra del Francés, la restauració de la monarquia borbònica, el trienni liberal i l'absolutisme conformen una etapa convulsa que no tan sols afectà la societat benissera, sinó que també la parròquia va sofrir la incertesa dels temps. Un seguit de plets de l'Ajuntament contra el rector Pere Ripoll, unit a la interinitat del govern de la parròquia, on fins a nou rectors la regeixen en eixe espai, confirmen una etapa molt insegura. La presència de Mariano Borja (1835-1852) torna a donar estabilitat, malgrat viure l'episodi, produït en 1835, de l'exclaustració del convent que té la contrapartida d'augmentar, per eixa causa, els servents de la parròquia, en passar a ella com agregats, gran part dels preveres franciscans, la majoria fills de Benissa. La nova disposició deixarà l'església del convent com ajuda de la parròquia. En la rectoria de mossén Leonardo Climent (1852-1872) l'edifici de l'església és objecte d'una inspecció dels tècnics en observar-se problemes en l'estructura fent-se a l'efecte algunes reparacions, alhora que es mana construir quatre campanes, en substitució de les velles. Quedava també en evidència, en augmentar la població, que algunes infraestructures com el vell fossar parroquial de la Costera del Povil donaven mostra de la seua saturació fent-se a l'efecte les gestions per a construir-ne un de nou. De 1878 a 1902, rectoria que correspon a mossén Antoni Calbo, retornaven els franciscans al convent, es celebrava el centenari de la patrona i es fundava la secció local de l'Adoració Nocturna. Era també el temps en què el benisser, antic sacerdot escolapi, mossén Joan Baptista Cabrera, era nomenat bisbe de l'església evangèlica. Els successors de mossén Calbo, Vicent Zorita i Tomàs Giner, començaren les obres del nou temple, fet que es va iniciar en l'any 1902 quan es col·locava la primera pedra. La rectoria de mossén Vicent Boigues (1913-1939) fou coneguda per l'esforç col·lectiu dels benissers en enllestir les gegantines obres del nou temple que quedava inaugurat per l'arquebisbe Prudenci Melo en l'any 1929. Va ser també el moment de la creació de les fundacions de l'Asil i del Col·legi Abargues i la progressió de les associacions com l'esmentada Adoració Nocturna i la de Fills de la Puríssima Xiqueta. La postguerra comença amb el nomenament de mossén Francesc Martínez com a nou rector, el qual procedí a restaurar les destrosses fetes al nou temple i a regir la cura d'ànimes comptant amb l'ajuda de la vella associació de l'Adoració Nocturna i la cada vegada més influent Acció Catòlica. Durant eixe període, l'abandonada església de Sant Pere fou enderrocada acabant així amb el testimoni dels primers temps dels cristians benissers. Perdia també la parròquia als prestigiosos religiosos fills de Benissa fra Manuel Fabregat i fra Melchor de Benissa que morien en eixe període. En la vida pastoral es coronava a la patrona en l'any 1954 i naixia el poderós moviment eclesial dels Cursillistes de Cristiandat, alhora que la parròquia veia florir les últimes vocacions sacerdotals de fills del poble. A iniciativa de la parròquia es promovia el barri dels Desemparats per a la construcció d'habitatges socials. La substitució de mossén Francesc Martínez es produïa en 1962 accedint a la rectoria mossén Julio Alcaraz. Els temps del rector Alcaraz es distingiren per la culminació de totes les obres inacabades, la construcció de l'ermita de Fanàdics i la celebració del centenari del naixement del P. Melchor i el trasllat al convent des del cementeri de les restes de fra Humilde Soria. La vida pastoral estigué sempre vinculada a la presència del ja esmentat moviment dels Cursillistes i als fruits de la darrera missió coneguda, duta a terme pels pares franciscans, que serví per a instal·lar una emissora de ràdio, important òrgan de difusió que serví per a impulsar la cultura, alhora que promogué iniciatives paral·leles com va ser la fundació d'una llar juvenil. En 1982 accedí a la parròquia mossén Salvador Fuster que moria al front d'ella en l'any 1986 no sense deixar una petjada molt recordada per la transformació pastoral que va viure la parròquia on estava auxiliat pel vicari fra Àngel Talens. La creació del Moviment Júnior i les associacions per als majors com Justícia i Pau o Manos Unidas revolucionaren la vida parroquial no quedant desatesos els interessos materials ni tampoc els culturals com fou la celebració del III Centenari de la patrona en l'any 1984. A la mort de mossén Salvador el succeí mossén Guillem Gilabert que la regí de 1986 a 1995 el que prosseguí la tasca de renovació espiritual de la parròquia fomentant les celebracions de la Setmana de la Pau o la de la Fam i creant la revista El Correu de la Llar o posant en marxa els grups de Comunitat. La fàbrica parroquial es veié també renovada amb les costoses reparacions del cimbori i les de l'ermita de Santa Anna. En eixe temps s'obrien les dependències recreatives i formatives de la Fundació Abargues al terme de Calp. En l'any 1995 el rector Gilabert passava a regir la parròquia de l'Assumpció de Dénia i era nomenat mossén Domingo Sabater nou rector de Benissa. En el període de rectorat de mossén Domingo es feren les modernes dependències de la casa abadia i els serveis parroquials en un gran i modern edifici, es creà el museu i es féu l'inventari i s'habilità l'arxiu. Tingué lloc la commemoració del I Centenari de la primera pedra de l'església amb el seguit d'un any ple d'activitats culturals, completat en l'ordre material amb les obres de pintura del temple i l'adquisició de quatre campanes al campanar nou, refonent la de la Puríssima al campanar vell. D'eixe moment són les obres dutes a terme per a posar a l'abast de la gent més jove uns espais lúdics i formatius en l'edifici restaurat de la Casa del Delme, obra duta a terme per la Fundació Abargues, de la que la parròquia forma part del patronat No es descurà en eixe període l'apartat de publicacions com dóna fe el butlletí Gaudeamus, i l'edició de llibres relacionats amb la vida parroquial.

Bibliografia: Història de la parròquia de Benissa. J. J. Cardona. Benissa 2002.