perpinyera

Pràctica efectuada pels llauradors per a obtenir plançons d'arbres a partir d'un fruit colgat a terra perquè germine, com pot ser l'ametla, o de sarments, cas de la vinya. En el cas dels ametlers es procura que els fruits siguen de la classe amarga, llavor que una vegada obtinguda es posarà una al costat de l'altra separades uns quatre dits i colgades a la terra a una profunditat aproximada d'uns tres dits, en terreny que s'haurà fet abans una llavor profunda de tres o quatre pams, ben adobada en temps i amb el suficient grau d'humitat. En eixir la tija cal protegir el plançonet de l'acció dels caragols i altres bestioletes que es puguen menjar les fulles. Al cap de dos anys la planteta, si es té bona cura, ja té una altura de tres pams, moment en què es pot procedir a fer-li l'empelt de la varietat desitjada i en la forma que la bona pràctica del llaurador aconselle. Al cap de tres anys la planta ja es pot trasplantar al bancal a darrers de la tardor o primer de l'hivern. La vinya es procedeix tallant al moment de la poda dels portaempelts, o planta americana, dita també verge, les sarments que es necessiten. La terra on han de ser trasplantades les sarments ha de cavar-se a una profunditat d'entre tres pams i mig a quatre, i encara millor si se'n fa a cinc, perquè l'important està en el fet que les arrels que han d'eixir no tinguen cap dificultat per prosperar. S'ha de procurar que siga terreny fresc i s'ha d'adobar amb fem un parell de mesos abans de portar les sarments, també es pot fer amb adob químic en parts corresponents de sulfat amònic, clorur o sulfat de potassa. La plantació s'ha de fer amb estaques de 50-55 cm perquè després la profunditat a la qual es colguen siga de 45 cm. Sobre eixa profunditat s'obri una rasa, tenint una de les parets forma inclinada sobre la que aniran dipositant-se les sarments separades les unes de les altres a uns quatre dits i es colguen totalment procedint després a regar de forma abundant, però sense exageracions. Si es fan diversos cavallons, s'ha de procurar que entre un i altre n'hi haja cinc pams per facilitar després la feina de llevar herbes o afegir adobs o el rec convenient i també prevenir les malalties dels pàmpols. Amb aquesta pràctica normalment amb un any ja es pot disposar de bones plantes per a poder procedir a la plantació al bancal, les quals s'arrancaran de la perpinyera quan han perdut el pàmpol a la tardor utilitzant l'aixada i procurant no fer malbé les arrels. A Benissa, als moments en què hi havia una gran producció de raïm de moscatell, situació que va tindre lloc als anys quaranta del segle XX, existien a la partida del Quisi, prop del barranc o les sénies del seu voltant, llauradors especialitzats en la producció i venda de porta empelts que servien tant al consum dels productors locals com als dels termes del voltant, utilitzant les varietats de xasel·la i riparia que eren les més apropiades al terreny sec i amb excés de calç, com ho és el benisser. Foren acreditats conreadors Delfino Cuello i Pepe Beniasner, i en algunes ocasions els germans Joan i Pepe Corneta. Etimològicament a la paraula perpinyera cal buscar-li l'origen en el llatí propaginare (tallar les sarments per a morgonar-les).

Bibliografia: Algunas consideraciones referentes a la reconstitución del viñedo. Moises Martínez Zaporta. Anuario de la vid. Madrid. 1946