preador

Ofici que té per finalitat actuar de mitjancer o jutge en les transaccions mercantils, especialment de la terra. També n'hi havia que intervenien en les particions de les herències quan s'havien de dividir béns en què entraven cases. Quan es donava eixe cas es taxava a més la fusta de l'immoble. El preador sabia perfectament la qualitat de les terres i les dividia en tres categories de primera, segona o tercera fent d'aquesta forma les parts en herències o ajustant la quantitat a pagar en la compravenda. Les mesures agràries eren les següents. La fanecada, la dotzena part d'una hectàrea, o aproximadament 830 m²; varia en alguns pobles entre 830 m² i 832 m², com a Altea i Benissa, on segons Figueres Pacheco és de 831 m². La fanecada té quatre quartons i els quartons es subdivideixen en canyes. Un testament de partició de béns, fet de terres de Benissa, pel notari d'Altea, Ambrosio Orozco en l'any 1897 determina que cinc canyes són l'equivalent a onze àrees. En temps més antics, els documents referits a Benissa, solen emprar el terme jornalia arandi que és l'equivalent al treball que podria fer una cavalcadura llaurant de sol a sol en el temps de rompre la terra (mes de març) o el seu semblant en preparar a l'advent la terra per a sembrar. Són també mides emprades antigament les següents: la jovada que era la superfície que pot llaurar una parella de bous en una jornada de treball, el jornal, que equivalia a 6 fanecades i la cafissada que era la superfície que es pot sembrar amb un cafís de blat i que equival a 6 fanecades.