rosari

Devoció dels fidels cristians consistent en resar cinquanta avemaries, dividides en cinc denes, o parts, dit també misteris, que comencen amb un parenostre i acaba en un glòria. Els misteris són de goig, de dolor i de glòria. Els diumenges, dimecres i dissabtes corresponen als misteris gloriosos, el dilluns i dijous els de goig, i els dimarts i divendres els de dolor. El rés es completa amb les lletanies de la Mare de Déu. La tradició fa vindre aquesta devoció a partir del segle XIII, moment en què Sant Domènec l'arreplega del seu origen cistercenc i el reestructura. Els frares dominicans impulsaren la devoció i la creació de confraries en honor de la Mare de Déu del Roser. La confraria del Roser és la més antiga de totes les que perviuen a Benissa. Va ser fundada en l'any 1531 amb la finalitat d'assistir espiritualment i materialment als seus confrares, però en especial en tot el pertanyent a la mort i el funeral. En la vella església de Sant Pere posseïa una capella guarnida amb un altar de fusta de bona talla on es venerava la seua imatge. Al peu de l'altar es situava la boca del túnel per on s'accedia al fossar on soterraven als afiliats. Era propietat de la confraria l'ermita situada dins del poble al final del cantó del Bot on també es donava culte a la titular i es guardava la imatge, el guió i la roba del capellà encarregat d'assistir els seus fidels. A la mort dels confrares es treia la imatge i es portava a casa del difunt on es resava el rosari.

Rosari de la maça

Devoció que es practicava el diumenge de Pasqua de Resurrecció a primera hora del dia, sortia des de l'ermita i recorria tot el poble precedit d'un parell d'homes armats d'una massa de fusta amb el que colpejaven les portes dels fidels, encara adormits, i per a convidar-los a unir-se a la devoció.

Rosari de l'aurora

Rosaris que es resaven pel carrer en els diumenges del mes d'octubre a trenca d'alba. Partien de la seua ermita i estaven precedits per un bombo que avisava als fidels a afegir-se a la devoció. La presència d'aquest costum de convocar als fidels és molt antiga i consta així en la visita de l'arquebisbe Andreu Mayoral, en l'any 1758.

Els tres rosaris

era costum a les famílies realitzar diàriament el rés del rosari després de sopar i que dirigia el pare de família. Excepcionalment el dia de Tots Sants se'n resaven tres i a intenció dels difunts de casa. Aquesta devoció era doble per tal com després de dinar s'assistia a la parròquia on es dirigia el rés de dos rosaris fent-se el tercer camí del cementeri del Pla de Bonet precedint la processó el clergat parroquial.

Bibliografia: Consueta de la Parròquia de Benissa. J. J. Cardona Arxiu Parroquial de Benissa (edició manuscrita. 1991).