teatre

Les representacions teatrals a Benissa foren l'espectacle més apreciat pels antics benissers que no tenien altra ocasió de fruir-ho més que amb les funcions dutes a terme per les companyies que venien a la Fira de Sant Antoni. D'eixa afecció dóna compte el periòdic El Centinela corresponent als anys 1902 i 1904, on l'art teatral és representat per dues companyies on alternen les funcions merament teatrals amb les de la sarsuela i amb sessions dobles i diàries. Les primeres sales de cine obertes a Benissa incloïen esporàdiques representacions teatrals. En l'any 1924 l'empresari Vicent Sapena va construir el Teatro Doré dotant-lo de tot el necessari per a les representacions que alternava amb funcions de cine. Rebatejat el Teatre Doré després de la guerra civil de 1936 amb el de Cine Goya es conservà l'escenari fins a la remodelació duta a terme en la seua adquisició per Ricard P. Molpeceres, que el reduí, però millorà els camerinos. Malgrat comptar Benissa amb un recinte dedicat al teatre mai prosperà una afecció estable que permetré tindre un grup amb continuació. Les representacions foren sempre a iniciativa de bons aficionats, dels quals cal recordar els grups formats bé com a directors o com a artistes més representatius a Joan Domènec Salvà, Silvestre Santacreu i Lluís Devís Dubon als anys quaranta. Jerónimo Mulet i Josep Ribes Largo als anys cinquanta. Ignasi Moll, Mercedes González i Maruja Martínez als anys seixanta. Josep Nave i Lola Orihuel als anys setanta. Josep Ciudad, Rosario Gimeno, Rosa Gálvez i Francesc Vilches als vuitanta. Als anys vuitanta del segle XX l'estil habitual de les representacions, normalment fetes sobre autors del gènere costumista valencià, sofrí un canvi amb la presència del professor de literatura de l'Institut de Batxiller, Nacho Cabezas, abans membre de companyies professionals, que va preparar a grups d'alumnes, sota el nom de Teatro La Perinola, representant obres de Valle-Inclán. Un intent de proporcionar teatre alternatiu es va produir en l'any 1996 amb la fundació del grup L'Amagatall, sense que tinguera una continuïtat. Dins d'eixe període es realitzaren funcions del dit Café Teatre, a la Societat Cultural en actuacions dutes a terme per Josep Ribes Largo. Algunes associacions locals, com l'antiga formació política carlista, efectuà representacions als seus locals del carrer Sant Pere als anys trenta del segle XX, com així mateix o va fer la Societat Lírica i Musical al local del carrer Sant Joan, amb el grup dirigit per Lluís Devís, al que seguí Jaume Moragues. Dels artistes locals més reeixits s'ha de destacar a Lola Orihuel i Joaquim Ivars Crespo que formaren part del grup Llebeig de Dénia als anys vuitanta del segle XX. Com a autor d'obres de teatre, destaca la producció del benisser, aveïnat a Ontinyent, Josep Maria Ortolà. Tradicionalment els actors locals ha centrat el seu gust representatiu dins de la popularitat dels autors costumistes valencians com Escalante, Barchino, Peris Celda, llevat d'algunes interpretacions dutes a terme als anys quaranta per la família Devís amb obres dramàtiques com Fabiola o Genoveva de Brabante.