“Janina hescheles: amb els ulls d’una nena de dotze anys”, Fèlix Edo Tena

Share

Article publicat en Quadern de les idees, núm. 228.

Amb els ulls d’una nena de dotze anys, Janina Heshceles. Riurau Editors: Barcelona, 2012.

De la literatura sobre l’Holocaust, en català podem llegir Primo Levi (Trilogia d’Auschwitz, Edicions 62, 2011), segurament un dels testimonis directes més importants per la visió complexa que l’autor va ser capaç d’atorgar a uns fets luctuosos que no poden explicar-se a través d’una argumentació simplista basada en l’existència de pols oposats (com han mostrat molts llibres comercials i algunes pel·lícules de Hollywood que se n’han ocupat). De textos escrits directament en català, destaca K. L. Reich (Club Editor, 2011), una ficció coral del també supervivent Joaquim Amat-Piniella, que ens conta el que havia viscut, escrita en una prosa distanciada que és capaç de produir matisos commovedors; i Els catalans als camps nazis (Edicions 62, 2001), el reportatge de Montserrat Roig, que constitueix un document pioner per a conèixer l’odissea de tants compatriotes que es van veure atrapats en l’horror de la Segona Guerra Mundial. Tots els exemples citats, així com el d’altres referents com Tadeusz Borowski, Jean Améry, Elie Wiesel o Jorge Semprún, són l’obra d’adults que hi van sobreviure i tracten d’ordenar la seua malmesa memòria. El que no és tan comú és un text d’un xiquet escrit a mesura que la barbàrie s’anava succeint. L’editorial valenciana Riurau ha publicat Amb els ulls d’una nena de dotze anys (2016), traducció al català del dietari que va escriure Janina Hescheles (1931) sobre la seua experiència en la ciutat de L’viv, a la Galítzia oriental (ara Ucraïna), ocupada pels nazis i convertida posteriorment en el camp de concentració Janowski.

Continua la lectura de “Janina hescheles: amb els ulls d’una nena de dotze anys”, Fèlix Edo Tena

‘Monsieur Croche’ acomiada l’any Debussy en català, de Maria Toldrà

Share

(Publicat en el blog de Maria Toldrà, 31-12-2018)

A punt de tancar-se l’any en què se celebren els 100 de la mort de Claude Debussy (1862-1918), es publica en versió catalana un petit clàssic de la historiografia musical moderna, Monsieur Croche, antidiletant, un recull d’articles de crítica musical de Debussy aparegut per primera vegada, pòstumament, el 1921, posteriorment traduït a diverses llengües. Es tracta d’una selecció de 25 articles publicats en revistes franceses entre 1901 i 1912, revisats pel mateix autor.

La procedència primera d’aquests textos n’explica les característiques d’estil. Escrits per encàrrec, de vegades responent a urgències econòmiques, neixen generalment com a comentaris puntuals sobre un esdeveniment musical (un concert, la visita d’un músic o un director cèlebre, etc.). Són textos breus, d’aparença lleugera, que vehiculen, però, reflexions teòriques sobre aspectes lligats a l’anàlisi, la interpretació i la divulgació del fet musical. Van plens de passatges sobre el concepte que Debussy tenia de la música, d’opinions sobre compositors clàssics i contemporanis, de programes sobre educació musical, etc., idees que no s’exposen seguint un format acadèmic, sinó com a observacions que atorguen una inesperada densitat al comentari més intranscendent. Per aconseguir-ho, l’autor utilitza recursos literaris no pas nous, però que controla amb traça. El primer de tots, ben destacat des del títol del recull, és la creació d’un alter ego als dos primers articles/capítols, Monsieur Croche (literalment, el senyor Corxera), amb qui l’autor manté uns diàlegs inicials que, es diu, mantenint la fal·làcia literària, inspiraran la resta del volum (p. 47). Monsieur Croche és un homenet geniüt, descrit de manera pintoresca, que es defineix com a antidiletant i expressa sense embuts allò que el crític Debussy no pot o no vol subscriure de manera tan directa (per exemple, un atac a la venerable figura de Saint-Saëns, adormit sobre els llorers). L’home no només estima la música, sinó que la viu, i no perdona els qui en viuen, encasellats en la seva pròpia imatge i obligats a repetir-se contínuament. A través de la veu de Monsieur Croche, Debussy esbossa principis que guien la seva pròpia activitat: la composició entesa com a “disciplina en la llibertat” (36) versus la repetició dels models trillats o l’“estètica paràsita” (33), l’experiència musical vista com a percepció dels “múltiples moviments que les feren néixer”, les obres, i de la seva “vida interior” (ib.) versus la dissecció d’una anàlisi purament tècnica i formal, de la qual algunes institucions han fet el seu modus vivendi, mostra de l’antiacademicisme que travessa el llibre (aquí, a tall d’exemple, i aquí entra un nou recurs literari, Debussy exposa la seva pròpia anècdota autobiogràfica com a guanyador d’un prestigiós concurs acadèmic, el Prix de Rome). Monsieur Croche apunta, encara, una altra de les constants del llibre: la necessitat d’escoltar la música “inscrita en la natura” (35) i sortir del clos de la tradició musical escolar. En la contemplació de la natura és quan més s’estima la música, coincideixen a dir Debussy i el seu alter ego. El compositor, amb ganes de provocar, no s’està de posar com a antimodel d’aquest discurs una obra de referència, la Simfonia Pastoral de Beethoven (84-85). (Poc o gens amic de referir-se a les seves pròpies obres en aquests articles, per trobar un model en positiu de com aplicava la idea, segurament el millor és escoltar La mer, els tres “esbossos simfònics per a orquestra” estrenats a París el 1905 per qui pocs anys abans havia decretat la “inutilitat de la simfonia” [50] després de la Novena del mateix Beethoven.)

[Llegiu ací l’article complet]

‘Amb els ulls d’una nena de dotze anys’, presentació a Benifairó, juliol del 2016

Share

Guillem Calaforra i Josep Conill parlaran sobre el dietari de Janina Hescheles Amb els ulls d’una nena de dotze anys. Serà el 15 de juliol del 2016, a Benifairó de la Valldigna, a les 20 h, dins del cicle “Literatura a la plaça”, que organitza l’ajuntament de la localitat.

 

Presentació: Amb els ulls d'una nena de dotze anys. Benifairó, juliol 2016.

Ara també en Kindle Amazon

Share

Kindle Amazon A partir d’ara també podeu llegir els llibres publicats per Riurau Editors en format electrònic a la plataforma Kindle d’Amazon. Aquests són alguns dels llibres disponibles.

Contes drolàtics, d’Honoré de Balzac
Sentit comú, de Thomas Paine
Allò que es veu i allò que no es veu, de Frédéric Bastiat
La democràcia a Amèrica, d’Alexis de Tocqueville
Michael Kohlhaas, de Heinrich von Kleist
El príncep d’Homburg, de Heinrich von Kleist

Aquí podeu fullejar els llibres:




‘Boulez entre nosaltres (i ja era hora)’ de Guillem Calaforra

Share

Per voluntat i per atzar(Article publicat a la revista L’Espill, núm. 29, primavera del 2015.)

Per voluntat i per atzar. Entrevistes amb Célestin Deliège.
183 pàg., 2014, Riurau Editors

Imaginem que li preguntem, al lector d’aquesta recensió, si coneix algú que hagi llegit algun llibre de Pierre Boulez. Posem-nos en la tessitura més optimista, i imaginem que coneix una persona que va llegir fa temps Puntos de referencia —una mena d’antologia en castellà dels tres volums de Points de repère—, o potser Pensar la música hoy. Aquesta persona serà, amb un 90% (?) de probabilitats, un músic professional en actiu. En algun altre cas molt excepcional, o bé es tractarà d’una persona de cultura universitària (un professor d’estètica?) o bé haurà llegit algun llibre de Boulez en francès. La immensa, descoratjadorament immensa majoria dels melòmans de casa nostra no ha llegit cap llibre de Boulez, ni en castellà, ni en francès, ni en cap altre idioma. Buscar les causes d’aquest fet ens podria portar a molts temes connectats, i el més rellevant no és, al meu parer, el fet que Boulez sigui un compositor de música clàssica contemporània.

Llíria presumeix des de fa anys de ser «la ciutat de la música», com tantes altres ciutats i pobles: fa ben pocs anys que un polític local pretenia aconseguir el mateix títol honorífic per a València. Precisament per a València! Permeteu-me, benvolgut lector, que expliqui una anècdota personal. [Continueu llegint l’article complet en PDF]

Pierre Boulez a la Revista Musical Catalana

Share

Revista Musical CatalanaLa Revista Musical Catalana dedica la portada del seu número de juny-juliol del 2015 a Pierre Boulez. Hi podreu llegir un article sobre el compositor francès signat per Vicent Minguet, que ha traduït el llibre Per voluntat i per atzar. Entrevistes amb Célestine Deliège de Pierre Boulez publicat per Riurau Editors. Vegeu aquí una mostra del llibre.

Ressenyes de ‘Per voluntat i per atzar’ de Pierre Boulez

Share

Per voluntat i per atzar«Fa unes setmanes us vaig anunciar amb entusiasme que Riurau Editors havia publicat la traducció al català d’un llibre d’entrevistes amb Pierre Boulez: Per voluntat i per atzar. Ara, que ja me l’he llegit, puc tornar a recomanar-lo amb més motiu encara.»
Enric Iborra, «Per voluntat i per atzar, un llibre de Pierre Boulez», blog La serp blanca, 9-12-2014.

«Pierre Boulez (1922) ha estat un dels músics més interessants i complets de la segona meitat del segle XX. Un compositor clau, un director que ha obert molts camins, també un incansable gestor i un audaç teòric.»
Fèlix Edo Tena, «Pierre Boulez. Des de la tradició fins més enllà», Núvol, 8-12-2014.

«Boulez sempre aporta sensatesa, estructura i coneixement. Per això la lectura d’aquest volum esdevé una font de riquesa i pragmatisme on l’eix principal són les seves obres i les seves experiències com a compositor.»
Albert Ferrer Flamarich, Butlletí Catclàssics, desembre del 2014.

Novetat: ‘Per voluntat i per atzar’ de Pierre Boulez

Share

Per voluntat i per atzarUn dels compositors i directors d’orquestra més importants de la segona meitat del segle xx es troba en diverses ocasions a conversar amb la persona que més sap sobre la seva obra, la de la seva generació i la de tres o quatre generacions més. El resultat d’una conjunció així només podia ser excepcional, tant com ho és aquest llibre ric i dens, un festival per a l’intel·lecte. Pierre Boulez hi dóna algunes claus importantíssimes per a entendre la seva pròpia creació musical i la seva trajectòria, interrogat per un Célestin Deliège extremament exigent, digne interlocutor d’un dels músics fonamentals des de 1945 fins ara mateix. Però el gran músic francès també s’hi esplaia sobre els seus referents, de Bach a Messiaen, sobre els seus companys de viatge, sobre lectures i reflexions no sempre tan cartesianes com es podria suposar. Aquestes converses són un valuós document de la cultura contemporània, inèdit fins ara en el món «hispànic», que en la magnífica traducció de Vicent Minguet donarà satisfacció tant als músics professionals com als melòmans de curiositat insaciable.

Pierre Boulez
Per voluntat i per atzar. Entrevistes amb Célestine Deliège
Traducció de Vicent Minguet
Riurau Editors, novembre del 2014

 

“Un testimoni únic de la Xoà”, de Juli Capilla

Share

Amb els ulls d'una nena de dotze anysArticle publicat a la revista L’aiguadolç, núm. 41, tardor 2013, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Amb els ulls d’una nena de dotze anys, Janina Heshceles. Riurau Editors: Barcelona, 2012.

Aquest llibre és el testimoni esgarrifós d’una xiqueta, Janina Hescheles, sobre l’ocupació nazi de la ciutat de L’viv, a la Galítsia oriental, quan aquesta pertanyia a Polònia. Escrit als dotze anys, només dues setmanes després d’ésser alliberada per la resistència antifeixista, Amb els ulls d’una nena de dotze anys conta el pogrom produït en aquella ciutat històricament cosmopolita i multiètnica perpetrat, en primera instància, pels nazis, però amb el beneplàcit dels ultranacionalistes ucraïnesos i la connivència de no pocs polonesos. […]

Descarregueu l’article complet de Juli Capilla en format pdf.

‘El que es menjava a casa’, presentació a Vilassar de Dalt

Share

el-que-es-menjava-a-casaEl llibre ‘El que es menjava a casa’ (Riurau Editors) es presentarà el divendres 22 de novembre del 2013, a les 19.30 h, al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (C. Marquès de Barberà, 9). La presentació serà a càrrec de l’autor Carles Ginès. L’obra arreplega l’experiència gastronòmica de tres generacions d’una família gironina, i combina una clara exposició de receptes amb els records d’infantesa de l’autor. Les il·lustracions del llibre són de Pere Ginard, amb les quals ha obtingut diversos premis i mencions.