Arxiu de la categoria: notícies

Ara també en Kindle Amazon

Share

Kindle Amazon A partir d’ara també podeu llegir els llibres publicats per Riurau Editors en format electrònic a la plataforma Kindle d’Amazon. Aquests són alguns dels llibres disponibles.

Contes drolàtics, d’Honoré de Balzac
Sentit comú, de Thomas Paine
Allò que es veu i allò que no es veu, de Frédéric Bastiat
La democràcia a Amèrica, d’Alexis de Tocqueville
Michael Kohlhaas, de Heinrich von Kleist
El príncep d’Homburg, de Heinrich von Kleist

Aquí podeu fullejar els llibres:




Novetat: ‘Per voluntat i per atzar’ de Pierre Boulez

Share

Per voluntat i per atzarUn dels compositors i directors d’orquestra més importants de la segona meitat del segle xx es troba en diverses ocasions a conversar amb la persona que més sap sobre la seva obra, la de la seva generació i la de tres o quatre generacions més. El resultat d’una conjunció així només podia ser excepcional, tant com ho és aquest llibre ric i dens, un festival per a l’intel·lecte. Pierre Boulez hi dóna algunes claus importantíssimes per a entendre la seva pròpia creació musical i la seva trajectòria, interrogat per un Célestin Deliège extremament exigent, digne interlocutor d’un dels músics fonamentals des de 1945 fins ara mateix. Però el gran músic francès també s’hi esplaia sobre els seus referents, de Bach a Messiaen, sobre els seus companys de viatge, sobre lectures i reflexions no sempre tan cartesianes com es podria suposar. Aquestes converses són un valuós document de la cultura contemporània, inèdit fins ara en el món «hispànic», que en la magnífica traducció de Vicent Minguet donarà satisfacció tant als músics professionals com als melòmans de curiositat insaciable.

Pierre Boulez
Per voluntat i per atzar. Entrevistes amb Célestine Deliège
Traducció de Vicent Minguet
Riurau Editors, novembre del 2014

 

Diccionari de partició de mots

Share

Si feu composició de texts en català, aquesta eina us pot ser d’utilitat. Davant la falta d’un bon diccionari de partició de paraules en català, a Riurau Editors hem desenvolupat el nostre propi diccionari. Ara el posem a la disposició de tothom. Amb aquesta eina podreu fer la partició de mots de manera automàtica i correcta per a pràcticament totes les paraules contingudes en els diccionaris normatius. Hi hem seguit els mateixos criteris que els diccionaris d’Enciclopèdia Catalana. El podeu descarregar en format Hunspell o com a extensió per a LibreOffice.

Versió 1.0 (23 novembre 2012)

Llicència: GNU GPLv3

Visiteu la pàgina Eines d’edició.

Novetat: Amb els ulls d’una nena de dotze anys

Share

Juny de 1941. Al principi de l’Operació Barba-roja, els alemanys ocupen la ciutat de Lwów, a la Galítsia oriental (ara Ucraïna). Els nacionalistes ucraïnesos els reben amb aplaudiments. Els soldats del Reich militaritzen el gueto i, poc després, creen un camp de treball per a jueus als afores de la ciutat, al carrer Janowska. En molt pocs dies, una xiqueta d’onze anys perd els seus pares i va a parar al camp «Janowski». És Janina Hescheles.

Amb els ulls d’una nena de dotze anys és el que Janina va escriure el 1944, just després que els antifeixistes la rescatessin del camp i li donessin una llibreta i un llapis. Escrites clandestinament en plena apocalipsi bèl·lica, aquestes memòries reflecteixen una sensibilitat, una intel·ligència i una maduresa molt superiors a la mitjana de la seva edat llavors. L’autora hi relata, amb una sorprenent economia de mitjans, el contacte quotidià cara a cara amb la barbàrie, des de la perspectiva privilegiada d’un infant. El que Janina Hescheles ofereix és inaudit i no ho trobarem ni tan sols en el famós llibre d’Anna Frank: una descripció de les experiències extremes de l’Holocaust, dintre i fora tant del gueto com del món concentracionari, explicades per una adolescent que va sobreviure. Una formidable invitació a reflexionar sobre la vida, la mort i el sentit de la història.

Janina Altman (Hescheles) va nàixer a Lwów (L’viv, Lemberg, Lemberik), i després de sobreviure a la Xoà va acabar els estudis de batxillerat i va emigrar a Israel. És doctora en química, ha exercit com a investigadora en institucions com el Technion (Institut de Tecnologia d’Israel) i la Universitat de Haifa, i ha publicat nombrosos articles en revistes internacionals. És autora d’una novel·la premiada a Israel —basada en les seves pròpies memòries sobre l’Holocaust— i d’un assaig sobre la resistència antinazi entre la joventut acadèmica alemanya. Actualment viu a Haifa.

Novetat: ‘La democràcia a Amèrica’, de Tocqueville

Share

Riurau Editors presenta, traduït per primera vegada en català, un dels grans clàssics del pensament polític, La democràcia a Amèrica, d’Alexis de Tocqueville. Publicat inicialment en dos volums en 1835 i 1840, La democràcia a Amèrica és, sens dubte, un dels texts més influents mai escrits sobre Amèrica i una referència indispensable per a qualsevol persona interessada en el futur de la democràcia.

«Les observacions de Tocqueville encara són tan fresques com els diaris d’aquest matí.» (James Reston, New York Times)

«[…] font inexhaurible d’idees i pou de clarividència. És un misteri com va poder aquell jove francès, més aviat conservador, projectar cap a un futur possible tantes reflexions que mai no han estat superades.» (Joan F. Mira, Avui)

Vegeu la fitxa completa del llibre.
Descarregueu unes pàgines de mostra (pdf).

‘Faust’ al Liceu de Barcelona

Share

La popularització que va fer Goethe del mite de Faust ha donat peu a una infinitat d’obres inspirades per aquest tema en tots els àmbits artístics: el teatre, la música, la pintura, el cine, la novel·la… Aquest impuls, aquesta inspiració no s’ha aturat mai. Sense anar gaire lluny, la pel·lícula Faust del director Alexander Sokurov ha guanyat enguany el Lleó d’Or en el Festival Internacional de Cinema de Venècia.

faustPel que fa a l’àmbit musical, aquest mes d’octubre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona es representaran tres obres inspirades en el Faust de Goethe: l’òpera Faust de Charles Gounod en versió de concert, les Escenes del Faust de Goethe de Robert Schumann, i un ballet de la companyia Les Ballets de Monte-Carlo basat en la Simfonia Faust de Franz Liszt.

Podeu llegir el Faust original de Goethe complet en català en la traducció de Jaume Ortolà publicada per Riurau Editors.

 

Novetat: ‘So i silenci’, els assaigs musicals de Guillem Calaforra

Share

So i silenci. Assaigs sobre música de Guillem Calaforra és una novetat de Riurau Editors. Podeu adquirir fàcilment el llibre per internet i rebre’l còmodament a casa vostra. Vegeu-ne una mostra.

Com si fos una ensalada de Mateu Fletxa o una suite de Telemann, So i silenci recull peces assagístiques diverses, de to canviant, de vegades festiu, de vegades solemne, ara humorístic, ara seriós, sobre la música clàssica, els seus compositors i els seus intèrprets. A través de formes variades —l’aforisme exagerat, el pamflet provocador, la meditació introspectiva, la paròdia seriosa, l’article discogràfic—, aquests assaigs pioners s’atreveixen a explorar un terreny pràcticament desconegut en la nostra llengua: una certa terra de ningú en què se superposen la literatura d’idees i una certa musicologia recreativa que aspira a dir alguna cosa interessant també per als professionals del ram. L’autor ens hi proposa nombrosos temes de reflexió, com ara les maneres d’experimentar la música, la querella dels clàssics i els contemporanis, les limitacions del cànon vigent, la diferència entre la música en directe i les gravacions, o la discografia de la Novena simfonia de Bruckner. Es tracta de reflexions apassionades i apassionants, veritable literatura per a melòmans, un producte inaudit en la literatura assagística en català.

Guillem Calaforra hauria bescanviat, en el millor dels mons possibles, el seu doctorat en Lingüística (per la Universitat de Cracòvia) per una titulació professional en musicologia, o per una formació pràctica i profunda com a director d’orquestra i compositor. No pogué ser, i després d’haver fet de lector i de professor universitari es va establir com a personal d’administració i serveis (tècnic lingüístic) de la Universitat de València. Ha publicat recensions de llibres, articles sobre sociologia del llenguatge, llibres d’assaig i traduccions diverses, per la qual cosa en algun moment tingué la vel·leïtat de definir-se com a assagista i traductor. El que millor el defineix, però, és aquesta doble vida que el fa oscil·lar entre l’ofici de buròcrata i l’ofici de viure, que equival a tota la resta i inclou la seva faceta de conferenciant invitat per diversos països europeus, els estudis de filosofia, la creació literària i altres dèries. Una de les més importants és la passió per la música, que conrea activament des que tenia 9 anys.

Els Contes drolàtics de Balzac

Share

Contes drolàticsRiurau editors publica, traduïts per primera vegada en català, els Contes drolàtics de Balzac, un recull de trenta històries de caràcter burlesc i eròtic ambientades en la França de l’edat mitjana i el Renaixement. A la manera del Decameró de Boccaccio o de Les Cent Nouvelles Nouvelles, Balzac va projectar escriure un recull de cent contes, que s’havien de publicar de deu en deu, amb el títol de Les cent contes drolatiques. Només va arribar a completar i publicar, però, les tres primeres desenes de contes, que són les que presentem en aquesta traducció.

Els Contes són per a Balzac un esbargiment de l’obra “seriosa” de les novel·les de La Comèdia Humana.  Però no són de cap manera una obra menor o secundària, són “una obra d’art en tota l’accepció de la paraula” com diu en “L’advertiment del llibreter” (els pròlegs i els epílegs serveixen a l’autor per a polemitzar amb els crítics i defensar la seua obra). Són un “immens arabesc” construït sobre els fonaments del gran palau que és La Comèdia Humana.

En els Contes drolàtics Balzac fa seua la tradició renaixentista dels contes jocosos, picants; s’allibera dels constrenyiments que pot tenir en les novel·les —en què el sexe és un tema tabú—, i ens llega uns contes de tal força literària que, una vegada llegits, no abandonen mai la memòria del lector.  El novel·lista hongarès Stephen Vizinczey no dubta a anomemar-los “una de les glòries de la civilització occidental”, i ens diu que “qui aconseguesca un exemplar del llibre passarà una setmana inoblidable”.

L’edició es completa amb la reproducció d’onze gravats originals de Gustave Doré (París, 1855). Ací (arxiu PDF) podeu llegir les introduccions i el primer conte complet.

Kleist al teatre Olympia de València

Share

Entre el 3 i el 14 de març es representarà al teatre Olympia de València una adaptació teatral del conte La marquesa d’O de Heinrich von Kleist, dirigida per Magüi Mira. Teniu més informació en els diaris Levante i Las Provincias.

Así, a pesar de ser un incomprendido en su tiempo, hoy, este escritor alemán poco conocido en España se ha convertido en una pieza clave del repertorio clásico, cada vez más valorado en Europa, que se caracteriza por llevar las “emociones al límite” destacó [Magüi] Mira. (Las Provincias, 2/3/2010)

De Heinrich von Kleist, Riurau Editors ha publicat la novel·la curta Michael Kohlhaas i l’obra de teatre El príncep d’Homburg.