‘Goethe i Kleist’, de Toni Mollà

Share

(Article de Toni Mollà publicat el 26 de maig del 2009 en el seu blog)

No conec Jaume Ortolà. Però l’home ha tingut el bon gust de fer-me arribar a mans els primers productes de la seua iniciativa editorial, batejada amb el nom de Riurau Editors i el principal objectiu de les quals “és oferir als lectors traduccions de qualitat de clàssics de la literatura universal.” Poca broma, per tant. La connexió entre el lector d’ací amb els productes culturals d’ací i d’allà és el vincle sociolingüístic més important d’una ciutadania amb qui valga la pena fer-se una cervesa.

El Faust de Goethe i el Michael Kohlhaas de Kleist tenen ara dues versions catalanes modernes i entenedores que val molt la pena de llegir i/o rellegir. No sé alemany i, per tant, no sé valorar les versions respecte de la llengua font ni de traduccions catalanes anteriors. Tant se val. Fins on he llegit aquests dies, totes dues obres s’engulen la mar de bé, amb fluïdesa, sense que el traductor vulga fer-se notar massa, com sol ocórrer de vegades. Unes versions modernes –en versió del mateix Ortolà– i una edició magnífica.

“Les grans obres de la música clàssica ens arriben a través d’intèrprets que han d’estudiar durant anys, moltes hores al dia. Cap músic no es presenta en públic sense haver fet abans una preparació ingent i conscienciosa.” Això mateix és el que assegura ara l’editor Jaume Ortolà. “Igualment”, continua” “les grans obres literàries, aquelles que no han estat escrites en el nostre propi idioma, ens arriben a través d’un intermediari: el traductor. Riurau Editors vol oferir als lectors més exigents versions excel·lents d’obres de la literatura universal. I per a explicar l’esforç i la dedicació que hi posem, no trobem una comparació més adequada que la del músic que practica sense descans abans d’eixir a l’escenari. En el nostre cas no hi haurà aplaudiments. Només la satisfacció del lector ens podrà dir si ens hem acostat una mica al nostre ideal.”

Doncs això mateix. Des de la satisfacció del lector, deixe constància ací del meu doble –triple– agraïment. Per la traducció, per l’edició i per l’enviament. I ara, vostès, passen per la llibreria i compren aquestes joies de paper.