Arxiu d'etiquetes: Vicent Minguet

‘Boulez entre nosaltres (i ja era hora)’ de Guillem Calaforra

Share

Per voluntat i per atzar(Article publicat a la revista L’Espill, núm. 29, primavera del 2015.)

Per voluntat i per atzar. Entrevistes amb Célestin Deliège.
183 pàg., 2014, Riurau Editors

Imaginem que li preguntem, al lector d’aquesta recensió, si coneix algú que hagi llegit algun llibre de Pierre Boulez. Posem-nos en la tessitura més optimista, i imaginem que coneix una persona que va llegir fa temps Puntos de referencia —una mena d’antologia en castellà dels tres volums de Points de repère—, o potser Pensar la música hoy. Aquesta persona serà, amb un 90% (?) de probabilitats, un músic professional en actiu. En algun altre cas molt excepcional, o bé es tractarà d’una persona de cultura universitària (un professor d’estètica?) o bé haurà llegit algun llibre de Boulez en francès. La immensa, descoratjadorament immensa majoria dels melòmans de casa nostra no ha llegit cap llibre de Boulez, ni en castellà, ni en francès, ni en cap altre idioma. Buscar les causes d’aquest fet ens podria portar a molts temes connectats, i el més rellevant no és, al meu parer, el fet que Boulez sigui un compositor de música clàssica contemporània.

Llíria presumeix des de fa anys de ser «la ciutat de la música», com tantes altres ciutats i pobles: fa ben pocs anys que un polític local pretenia aconseguir el mateix títol honorífic per a València. Precisament per a València! Permeteu-me, benvolgut lector, que expliqui una anècdota personal. [Continueu llegint l’article complet en PDF]

Pierre Boulez a la Revista Musical Catalana

Share

Revista Musical CatalanaLa Revista Musical Catalana dedica la portada del seu número de juny-juliol del 2015 a Pierre Boulez. Hi podreu llegir un article sobre el compositor francès signat per Vicent Minguet, que ha traduït el llibre Per voluntat i per atzar. Entrevistes amb Célestine Deliège de Pierre Boulez publicat per Riurau Editors. Vegeu aquí una mostra del llibre.

Novetat: ‘Per voluntat i per atzar’ de Pierre Boulez

Share

Per voluntat i per atzarUn dels compositors i directors d’orquestra més importants de la segona meitat del segle xx es troba en diverses ocasions a conversar amb la persona que més sap sobre la seva obra, la de la seva generació i la de tres o quatre generacions més. El resultat d’una conjunció així només podia ser excepcional, tant com ho és aquest llibre ric i dens, un festival per a l’intel·lecte. Pierre Boulez hi dóna algunes claus importantíssimes per a entendre la seva pròpia creació musical i la seva trajectòria, interrogat per un Célestin Deliège extremament exigent, digne interlocutor d’un dels músics fonamentals des de 1945 fins ara mateix. Però el gran músic francès també s’hi esplaia sobre els seus referents, de Bach a Messiaen, sobre els seus companys de viatge, sobre lectures i reflexions no sempre tan cartesianes com es podria suposar. Aquestes converses són un valuós document de la cultura contemporània, inèdit fins ara en el món «hispànic», que en la magnífica traducció de Vicent Minguet donarà satisfacció tant als músics professionals com als melòmans de curiositat insaciable.

Pierre Boulez
Per voluntat i per atzar. Entrevistes amb Célestine Deliège
Traducció de Vicent Minguet
Riurau Editors, novembre del 2014

 

Ressenya de ‘So i silenci’ a Caràcters

Share

(Text de Vicent Minguet publicat a la revista Caràcters, núm. 54, gener del 2011)

Guillem Calaforra
So i silenci. Assaigs sobre música
Riurau editors, Barcelona, 2010
242 pàgs.

Compassos d’espera

Que es poden dir, i per tant escriure, coses amb sentit sobre música, d’una manera estèticament eficaç, tal i com defensa Guillem Calaforra a l’Obertura del seu recentllibre d’assaigs sobre música clàssica, So i silenci, és una qüestió fora de dubtes. Ara bé, que aquestes hagin estat escrites –o dites, si més no– en la nostra llengua, ja és un altre assumpte digne d’estudi. El mateix autor s’encarrega de recordar-nos al pròleg el fet que la literatura d’idees de temàtica musical en català és una qüestió de minories ínfimes. En efecte, només caldria fer una ullada a les prestatgeries de les nostres biblioteques, o de les principals editorials en català, per tal de constatar l’immens buit present  –un silenci més–  en allò que alguns anomenen des de la seva particular normalitat, la terra de la música i dels músics. Continua llegint

Vicent Minguet sobre ‘So i silenci’

Share

(Text de Vicent Minguet publicat a la revista Sonograma el 28 de febrer del 2011.)

El nou llibre de Guillem Calaforra, So i silenci, és un recull d’assaigs sobre música clàssica on l’autor ens demostra que encara es poden dir moltes coses sobre les particularitats de l’experiència musical, no només amb sentit sinó amb un valor literari i artístic certament remarcable. Calaforra va més enllà de l’eterna discussió al voltant de la possibilitat d’una expressió racional sobre l’experiència estètica musical i ens presenta un compendi d’assaigs sobre els temes més diversos: des de l’enfrontament de posicions argumentades entre partidaris dels antics i dels moderns en un exercici esplèndid de dialèctica, fins a una sorprenent revisió crítica de la discografia -parlem aquí de més d’una vintena de versions- d’un dels pinacles del repertori brucknerià: la novena simfonia, obra que el compositor austríac va començar a escriure l’estiu del 1887 i que va deixar inacabada en el moment de la seva mort, el 1896.
La diversitat dels continguts que hi trobarem en aquests assaigs ens permetrà, a més a més, introduir-nos en els universos personals de genis poc freqüentats als repertoris de les grans sales, com ara Allan Petersson o Karl Amadeus Hartmann, sense deixar de banda una breu incursió en el terreny de la filosofia de la mà d’una lectura crítica de la producció musical i teòrica de l’alemany Theodor W. Adorno.
Per altra banda, i com ja avançàvem, al llarg del llibre hi trobarem un esment constant a les varietats de l’experiència musical, sota la perspectiva de l’oient, el compositor i l’intèrpret, així com una aproximació analítica apassionada de les obres més diverses (Beethoven, Arriaga, Loewe, Smetana), no exempta aquesta última d’una bona dosi pertinent d’exemples musicals reveladors.
Es tracta una literatura no només per a melòmans sinó per a tots aquells que freqüenten d’una manera o d’una altra els frondosos territoris de la música culta occidental: des de professionals de tot tipus, els quals trobaran aquí un apropament crític agut i suggeridor, fins a l’aficionat comú interessat en la matèria. Una publicació excel·lent que ens arriba de la mà de l’editorial catalana Riurau, en una encertada aposta per la literatura assagística de temàtica musical.