Mostra la font per a Tomás Capó Ivars

{{DISPLAYTITLE:Tomás Capó Ivars}}
(Benissa 1898-1970). Alcalde. Exercí la presidència municipal de març de 1937 a gener de 1939. Pertanyia a l'Agrupació Socialista de Benissa i bona part del seu equip de govern era d'aquesta formació política. El període en què exercí com a alcalde coincidí en la pràctica totalitat al de la guerra civil de 1936. En la comesa del seu càrrec arbitrà les disposicions necessàries en l'ordre d'abastaments i administració de queviures tanmateix com l'aplicació de les prevencions pròpies de temps de guerra. Proporcionà allotjament a les colònies de refugiats, en especial del front de Madrid, disposant també les col·laboracions oportunes per instal·lar els hospitals de les Brigades Internacionals sol·licitant la permanència a Benissa d'Auguste Weideman, cap de la XIV Brigada. Prengué les mesures oportunes per a la defensa passiva de la població enfront dels perills dels bombardeigs aeris, com ara els ocorreguts a Dénia i al port de Calp manant la discreció en l'enllumenament nocturn dels carrers i cases del poble. Així mateix proporcionà material per a l'exèrcit republicà com la cessió de les campanes de l'església, a excepció de la destinada a donar les hores. Emetí, d'acord amb el comerç local, paper moneda (bitllet d'una pesseta) per a facilitar les transaccions mercantils, en coherència amb com s'havia fet en altres ajuntaments. En el seu manament existí un dels més violents incendis ocorreguts a totes les muntanyes del terme, en especial a Bèrnia, motivant que l'Ajuntament perdre's els ingressos provinents de l'arrendament de l'espart. Demanà ser substituït en el càrrec per reintegrar-se a la seua feina en l'empresa d'autobusos de La Unió de Benissa. Al cessament de la guerra sofrí la represàlia del bàndol nacional sent objecte d'empresonament passant uns anys de presidi després de la commutació de la pena de mort, a la que l'havia condemnat el tribunal militar. 

{{DEFAULTSORT:Capó Ivars, Tomás}}
[[Category:Diccionari benisser]]