Abargues - Historial de revisió

Jortola a 12:40, 10 juny 2018

2018-06-10T12:40:45Z

Jortola a 10:04, 10 juny 2018

2018-06-10T10:04:10Z

Jortola a 10:03, 10 juny 2018

2018-06-10T10:03:17Z

Jortola : Crea article

2018-06-10T09:57:38Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:Abargues}}
Família pertanyent a l'antiga oligarquia benissera. És creença dels heraldistes que la nissaga prové dels Abarca, amb solar al regne d'Aragó, opinant si canvien a Abargues quan creen nova casa al regne de València, establint-se una d'elles a Calp. A primers del segle XVII bona part dels residents d'aquella vila, entre ells els Abargues, a conseqüència dels atacs dels pirates barbarescs, deixen la seua residència passant a Benissa. Joan Abargues Eximeno (1721) és el primer que podem considerar plenament benisser malgrat que son pare i el seu avi, encara que casats i vinculats familiarment a Benissa, continuen afegint als registres que són ciutadans de Calp. Josep Torres Eximeno, abans Abargues (Benissa 1793) serà el que fa la reivindicació de noblesa vinculant eixa causa a l'herència moral i material del seu vell parent Josep Torres Eximeno, heroi de la guerra de Successió on havia pres partit per l'arxiduc Carles. Els Abargues, creuats successivament amb la resta de famílies principals de Benissa, ocuparen càrrecs de govern, no tan sols aquí, sinó també a Calp i Altea exercint de justícies, batles i familiars de la Inquisició. La nissaga desapareix amb Joaquim Abargues Domènec en morir en l'any 1886 sense continuació del cognom en línia masculina.
{{Bibliografia|''Els cognoms i malnoms de Benissa''. J. J. Cardona. ''Les baronies de Calp, Benissa, Teulada i Altea''. Jaume Pastor. 2005. ''Calpe, tierra y almas''. José L. Luri. 2002}}

{{DEFAULTSORT:Abargues}}
[[Category:Diccionari benisser]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{DISPLAYTITLE:Abargues}}
-Família pertanyent a l'antiga oligarquia benissera. És creença dels heraldistes que la nissaga prové dels Abarca, amb solar al regne d'Aragó, opinant si canvien a Abargues quan creen nova casa al regne de València, establint-se una d'elles a Calp. A primers del segle XVII bona part dels residents d'aquella vila, entre ells els Abargues, a conseqüència dels atacs dels pirates barbarescs, deixen la seua residència passant a Benissa. [[Joan Abargues Eximeno]] (1721) és el primer que podem considerar plenament benisser malgrat que son pare i el seu avi, encara que casats i vinculats familiarment a Benissa, continuen afegint als registres que són ciutadans de Calp. [[Josep Torres Eximeno]], abans Abargues (Benissa 1793) serà el que fa la reivindicació de noblesa vinculant eixa causa a l'herència moral i material del seu vell parent Josep Torres Eximeno, heroi de la guerra de Successió on havia pres partit per l'arxiduc Carles. Els Abargues, creuats successivament amb la resta de famílies principals de Benissa, ocuparen càrrecs de govern, no tan sols aquí, sinó també a Calp i Altea exercint de justícies, batles i familiars de la Inquisició. La nissaga desapareix amb [[Joaquim Abargues Domènec]] en morir en l'any 1886 sense continuació del cognom en línia masculina.
+Família pertanyent a l'antiga oligarquia benissera. És creença dels heraldistes que la nissaga prové dels Abarca, amb solar al regne d'Aragó, opinant si canvien a Abargues quan creen nova casa al regne de València, establint-se una d'elles a Calp. A primers del segle XVII bona part dels residents d'aquella vila, entre ells els Abargues, a conseqüència dels atacs dels pirates barbarescs, deixen la seua residència passant a Benissa. Joan Abargues Eximeno (1721) és el primer que podem considerar plenament benisser malgrat que son pare i el seu avi, encara que casats i vinculats familiarment a Benissa, continuen afegint als registres que són ciutadans de Calp. [[Josep Torres Eximeno]], abans Abargues (Benissa 1793) serà el que fa la reivindicació de noblesa vinculant eixa causa a l'herència moral i material del seu vell parent Josep Torres Eximeno, heroi de la guerra de Successió on havia pres partit per l'arxiduc Carles. Els Abargues, creuats successivament amb la resta de famílies principals de Benissa, ocuparen càrrecs de govern, no tan sols aquí, sinó també a Calp i Altea exercint de justícies, batles i familiars de la Inquisició. La nissaga desapareix amb [[Joaquim Abargues Domènec]] en morir en l'any 1886 sense continuació del cognom en línia masculina.
 {{Bibliografia|''Els cognoms i malnoms de Benissa''. J. J. Cardona. ''Les baronies de Calp, Benissa, Teulada i Altea''. Jaume Pastor. 2005. ''Calpe, tierra y almas''. José L. Luri. 2002}}