Jortola : Crea article

2018-06-10T10:04:39Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:adorn de carrers}}
Antiga tradició benissera que té lloc a les festes patronals, i a les dels barris i partides rurals, consistent en adornar amb tires de paper de color, artísticament retallat, posades a l'altura dels balcons i creuant l'ample del carrer, en el cas del poble, i a les partides partint les tires des del petit campanar fins a la creu de l'era. Es tracta d'una manifestació popular que integra a la totalitat dels veïns que deleguen en una comissió formada d'entre ells per a dissenyar el tipus d'ornamentació que després elaboren entre tots. Correspon a un costum antic del qual es té un precedent comarcal a les festes extraordinàries celebrades a Dénia en l'any 1796 per a commemorar el centenar de Sant Teodor («Desde la cornisa maior hasta el guarda polvo toda cubierta de ermosos papeles y diferentes flores y ramos... y en la calle havia quatro arcos mui bien hechos de murta, álamo y flores de baladre.»'' El Llobarro''). Tot fa pensar que en temps antic, tant a les festes de Benissa, com a les de la comarca, per qüestions tradicionals i pel sentit econòmic predominaven els arcs fets amb branques dels arbres de barranc utilitzant al mínim el paper, per car i per rar. En la visita feta a Benissa en l'any 1895 per l'arquebisbe Sancha Hervás, l'ajuntament havia acordat afegir-se a les solemnitats formant una comissió «y que los gastos que ocasionen su recibimiento, los festejos que se hagan, como música, arcos, iluminación y todo lo demás propio de tan solemnes actos se paguen del capítulo de imprevistos». De semblant ornamentació vegetal eren els fets a les partides, segons testimoni del periòdic ''El Centinela'' en la visita del capità Cabrera a la partida de Pinos en l'any 1901 «hubo arcos triunfales y se cubrió el suelo de follaje y de flores». Era, per tant l'arc fet amb branques tendres de baladre i murta els precursors dels paperets retallats.

La proliferació del paper retallat comença a imposar-se a mesura que la seua fabricació és factible a preu mòdic. A partir de l'any 1880 les fàbriques alcoianes poden oferir una gran producció del paper denominat de seda amb destinació a embolcallar les taronges per a l'exportació. La demanda domèstica per a fer-lo servir com adorn dels fils de llum dels que penjava la bombeta que enllumenava estances principals, revestiment d'almaris o construcció d'espantadors de mosques serví també per a confecció d'adorns. En una relació de comptes de l'Associació de Filles de Maria de Benissa, de l'any 1897 es dóna satisfacció d'haver-se gastat 2, 50 pessetes en l'adquisició de paper per a confeccionar roses per a l'altar, quantitat augmentada a 7, 65 en l'any 1911 per als papers emprats en la confecció de l'arc per a commemorar la vinguda de l'arquebisbe, material adquirit fora de Benissa a un cost de transport de 0, 50 cèntims. Pel temps el comerç local com les merceries i drogueries, i després les papereries, especialitzaren una part de la tenda al paper de tota mena.

El paper de seda serví perquè els seminaristes del convent de franciscans de Benissa confeccionaren els seus acreditats murals. La revista Acción Antoniana en l'any 1939 aporta la següent notícia: «numerosos niños y señoritas de la localidad con singular delicadeza y maestría ejecutaron en papel de seda de colores los artísticos dibujos para tapices y bambalinas que les preparó el artista Antonio Ibáñez». La nota eixampla que pels carrers de Benissa, en aquella solemnitat del Corpus, s'havien muntat fins a 88 arcs, tradició que anà reduint-se pel temps al barri del convent que aconseguí gran nomenada a la comarca pel bon gust i quantitat que n'exhibia cada any a la seua festa. Els testimonis gràfics més antics mostren la tradició de l'arc, com es poden comprovar els corresponents a les festes extraordinàries de l'any 1924 on els carrers tan sols s'adornen amb monumentals arcs i poca proliferació de paperets. Tot fa pensar que el predomini del paper retallat sobre l'arc monumental comença a partir de la postguerra, als anys quaranta, amb un màxim exponent a les festes de l'any 1954 on la pràctica totalitat dels carrers oferiren una espectacular ornamentació.

La confecció dels paperets requeria la col·laboració de tots els veïns emprant bona part de les nits de l'hivern que a mesura que acabaven les tires les guardaven a la cambra superior de les cases fins al divendres, abans de les vespres de la festa, que les posaven ja al carrer. Un problema insoluble o constituïa la pluja que els deslluïa notablement, motiu pel qual, a mesura que el comerç proporcionà fulls de plàstic de colors anà substituint al paper. Un reviscolament dels grans tapissos confeccionats pel convent va tindre ocasió en l'originalitat d'un monumental que sobre idea de Josep Moragues i esborrany de Cayetano Bertomeu, i amb l'auxili de molts voluntaris, es va muntar sobre la façana del carrer Sant Pere a una de les festes patronals dels anys noranta del passat segle XX.

{{Bibliografia|:''Dietari 1589-1628''. Pere Joan Porcar. ''El Llobarro. Anales de Dénia y su comarca''. F. Palau Diego. ''El Centinela''. 1901. ''Acció Antoniana''. Anys diversos. ''Benissa, des de les profunditats de la història''. Teodoro Crespo. 2009}}

{{DEFAULTSORT:adorn de carrers}}
[[Category:Diccionari benisser]]

Adorn de carrers - Historial de revisió

Jortola : Crea article