Jortola : Crea article

2018-06-10T10:08:34Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:calabós}}
Dipòsit on es posen a les persones preses per orde de la justícia. Qualsevol municipi organitzat sempre ha disposat, com és el cas de Benissa, d'uns locals amb les mesures de seguretat suficients per a garantir la custòdia dels presos. Tant en l'actualitat, com en temps antics, les lleis observaven que la permanència dels presos als calabossos municipals foren circumstància eventual fins al judici a efectuar a les audiències territorials. Per eixa interinitat el calabós era una dependència de reduïdes dimensions tradicionalment ubicada als baixos del mateix edifici de l'ajuntament. En temps del feudalisme corresponia a les facultats del senyor territorial els drets del mer imperi i les jurisdiccions civil i criminal, amb prou poder per a manar empresonar als malfactors. Així és advertit en l'any 1669 en els poders atorgats per Joan Ximenez de Urrea i Blanes de Palafox, marqués d'Ariza, al seu procurador Ramon de Perellós en l'acte de presa de possessió de les baronies de Benissa, Calp i Teulada. Altrament són recordatori de drets antics ja clarament especificats en l'any 1430 al moment de la segregació del terme de Senija del de Benissa, venut pel rei de Navarra a favor de Francesc de Cornet («comparech Abdalla Mursi Bensale e posa clam de Abdalla Bollulla dient que li avia furtat una cabra e que li fes justicia lo qual dit en Francesch de Cornet usant de la jurisdicio criminal pres e feu prendre a lo dit Abdalla Bollulla e metre en la preso»). S'ignora el lloc on estaria ubicat el primer calabós de Benissa si bé caldria suposar que formaria part d'alguna dependència de la sala del Consell. Quan els jurats i justícia de Benissa decidiren construir per als serveis del comú una nova llotja al carrer del Bot, manaren fer un calabós soterrani, malsà i tenebrós, que fou denunciat en l'any 1901 pel periòdic ''El Centinela'' («la cárcel publica es una cueva inmunda capaz de hacer enfermar en tres días»).
Existí la potestat per part dels alcaldes de deixar provisionalment en llibertat als presos mitjançant el lliurament d'una fiança en diners («que el señor Joseph Morell de Juan, alcalde ordinario de Benissa y oficio del presente escribano contra Joseph Cabrera, su hijo mozo, soltero, vecino de esta villa, preso en las reales cárceles de ella por haber reñido con Bartolomé y Miguel Roselló por unas diferencias vaylando en el Arrabal de afuera, al cual se le ha mandado poner en libertad bajo la fianza de estar a derecho», protocol de Juan Pérez Clemente, any 1744). Acollint-se a una antiga tradició fou costum establit, i tornada a reiterar documentalment en l'any 1742, que els benissers que havien ostentat càrrecs de govern, i en cas d'haver de passar a presó, estarien deslliurats de ser encabits en el pou del calabós sent la sala de juntes el lloc que els acolliria mentre s'instrumentaven les diligències del seu procés. Altres, com els membres de la família Feliu, pel seu càrrec de familiars del Sant Ofici, estaven exempts, en cas de ser empresonats, a visitar la presó comuna. Les nombroses conduccions de presos que tenien lloc en el segle XIX a causa de les guerres carlistes, pronunciaments i auge del bandolerisme, obligaven a vegades a prendre mesures extraordinàries. A tall d'exemple el tinent de la Guàrdia Civil de Dénia demanava en l'any 1875 que l'alcalde de Benissa disposara d'allotjament per a vint-i-set presos acompanyats de vint homes armats que els vigilaven, a més de prevenir tindre en ordre els guàrdies locals. En l'any 1907 es feren millores en la planta baixa de l'edifici de l'ajuntament construint-se dos departaments amb les degudes condicions de salubritat per allotjar als presos i que estigueren en ús fins a l'abandó de l'edifici municipal per trasllat dels seus serveis a un altre establiment.

{{DEFAULTSORT:calabós}}
[[Category:Diccionari benisser]]

Calabós - Historial de revisió

Jortola : Crea article