Caseta - Historial de revisió

Jortola : separar: casa de tros

2020-08-29T08:54:46Z

separar: casa de tros

Jortola a 08:52, 29 ago 2020

2020-08-29T08:52:08Z

Jortola : navades

2020-08-29T08:25:17Z

navades

Jortola : Crea article

2018-06-10T10:09:27Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:caseta}}
Habitatge rural, escampat a tot arreu del terme municipal de Benissa, i que tradicionalment era emprat pels veïns de dins del poble al temps de les collites com aixopluc temporal de les persones i magatzem dels fruits recollits. L'eclosió d'eixe tipus d'arquitectura es produeix quan la situació general de pau permet pernoctar fora de les seguretats que donava el mur de la vila urbana. Per tant les darreries del segle XVIII, i tot el segle XIX, marquen l'inici de la construcció d'aquest tipus d'habitatge. En l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero, corresponent a l'any 1791, es descriuen les cases de camp en despoblat sent ressenyades un total de noranta-una. El lloc escollit per a construir-les serà el més pròxim possible als camins rurals i en terreny el menys apte per a conreus. A excepció d'algunes casetes de les zones pròximes a la mar, que estan orientades cap al nord, la majoria o faran al sud o a llevant. L'excepció mencionada obeeix, segons tradició, a les prohibicions de les autoritats que s'expressaven en eixos casos i amb la finalitat que les llums nocturnes no serviren de guia als contrabandistes. Les antigues casetes es construïen amb un mur de càrrega central que sostenia dues nevades. En general tan sols comptaven amb una planta baixa precedida pel riurau, i on es situaven les cambres de dormir. Una porta enfilada a la principal donava pas al corral. La segona planta era utilitzada com magatzem de collites. La caseta esdevingué, en el temps, una residència fixa a causa de l'augment demogràfic i la dificultat de trobar habitatge a la Benissa encara reclosa dins dels seus murs. En eixa circumstància de residència per a tot l'any s'incrementaren les mesures de protecció (espitlleres i enreixats) i les d'autoabastiment (pou, forn i rebost). És comú trobar en algun document del segle XVIII la definició de ''habitant de fora'' per a distingir a l'individu del camp del vilatà. El terme, per corrupció, esdevingué en ''deforero/a''.

====Cases de tros====
Es tracta de les grans cases aïllades, amb fortes mesures de seguretat i que es construïren abans de la caseta comuna. En l'any 1631 se li dóna autorització a Pere Giner, fill del sergent major del Terç de Nàpols i governador de la ciutat de Gaeta, per a construir una casa torre al lloc de Lleus. Sense tindre constància que aquesta es portara a terme es pot afirmar que és el precedent de les grans cases de tros de Berdica, Les Calcides, Tros de Llenes, Albinyent i Lleus.

{{Bibliografia|''La vivienda popular''. Francisco Seijo. 1973. ''Arquitecturas rurales dispersas en la comarca de la Marina''. Miguel del Rey Aynat. 1986. ''Calpe, tierra y almas, ''volum I. p. 189 a 198, J. L. Luri. 2002. «Les cases de Tros a Benissa». Antoni Banyuls i Joan Pastor. Canelobre. Revista de Cultura de l'Institut Juan Gil Albert. Núm. 49. ''La Marina Alta, segons l'informe Fabián y Fuero. 1791''. Joan Ivars Cervera. 2007.}}

{{DEFAULTSORT:caseta}}
[[Category:Diccionari benisser]]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 Habitatge rural, escampat a tot arreu del terme municipal de Benissa, i que tradicionalment era emprat pels veïns de dins del poble al temps de les collites com aixopluc temporal de les persones i magatzem dels fruits recollits. L'eclosió d'eixa classe d'arquitectura es produeix quan la situació general de pau permet pernoctar fora de les seguretats que donava el mur de la vila urbana. Per tant les darreries del segle XVIII, i tot el segle XIX, marquen l'inici de la construcció d'aquest tipus d'habitatge. En l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero, corresponent a l'any 1791, es descriuen les cases de camp en despoblat sent ressenyades un total de noranta-una. El lloc escollit per a construir-les serà el més pròxim possible als camins rurals i en terreny el menys apte per a conreus. A excepció d'algunes casetes de les zones pròximes a la mar, que estan orientades cap al nord, la majoria o faran al sud o a llevant. L'excepció mencionada obeeix, segons tradició, a les prohibicions de les autoritats que s'expressaven en eixos casos i amb la finalitat que les llums nocturnes no serviren de guia als contrabandistes. Les antigues casetes es construïen amb un mur de càrrega central que sostenia dues navades. En general, tan sols disposaven d'una planta baixa precedida pel riurau, on es situaven les cambres de dormir. Una porta enfilada a la principal donava pas al corral. La segona planta era utilitzada com magatzem de collites. La caseta esdevingué, en el temps, una residència fixa a causa de l'augment demogràfic i la dificultat de trobar habitatge a la Benissa encara reclosa dins dels seus murs. En eixa circumstància de residència per a tot l'any s'incrementaren les mesures de protecció (espitlleres i enreixats) i les d'autoabastiment (pou, forn i rebost). És comú trobar en algun document del segle XVIII la definició de ''habitant de fora'' per a distingir a l'individu del camp del vilatà. El terme, per corrupció, esdevingué ''deforero/a''.
-====Cases de tros====
+Vegeu també: [[casa de tros]]
 {{Bibliografia|''La vivienda popular''. Francisco Seijo. 1973. ''Arquitecturas rurales dispersas en la comarca de la Marina''. Miguel del Rey Aynat. 1986. ''Calpe, tierra y almas, ''volum I. p. 189 a 198, J. L. Luri. 2002. «Les cases de Tros a Benissa». Antoni Banyuls i Joan Pastor. Canelobre. Revista de Cultura de l'Institut Juan Gil Albert. Núm. 49. ''La Marina Alta, segons l'informe Fabián y Fuero. 1791''. Joan Ivars Cervera. 2007.}}

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{DISPLAYTITLE:caseta}}
-Habitatge rural, escampat a tot arreu del terme municipal de Benissa, i que tradicionalment era emprat pels veïns de dins del poble al temps de les collites com aixopluc temporal de les persones i magatzem dels fruits recollits. L'eclosió d'eixe tipus d'arquitectura es produeix quan la situació general de pau permet pernoctar fora de les seguretats que donava el mur de la vila urbana. Per tant les darreries del segle XVIII, i tot el segle XIX, marquen l'inici de la construcció d'aquest tipus d'habitatge. En l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero, corresponent a l'any 1791, es descriuen les cases de camp en despoblat sent ressenyades un total de noranta-una. El lloc escollit per a construir-les serà el més pròxim possible als camins rurals i en terreny el menys apte per a conreus. A excepció d'algunes casetes de les zones pròximes a la mar, que estan orientades cap al nord, la majoria o faran al sud o a llevant. L'excepció mencionada obeeix, segons tradició, a les prohibicions de les autoritats que s'expressaven en eixos casos i amb la finalitat que les llums nocturnes no serviren de guia als contrabandistes. Les antigues casetes es construïen amb un mur de càrrega central que sostenia dues navades. En general tan sols comptaven amb una planta baixa precedida pel riurau, i on es situaven les cambres de dormir. Una porta enfilada a la principal donava pas al corral. La segona planta era utilitzada com magatzem de collites. La caseta esdevingué, en el temps, una residència fixa a causa de l'augment demogràfic i la dificultat de trobar habitatge a la Benissa encara reclosa dins dels seus murs. En eixa circumstància de residència per a tot l'any s'incrementaren les mesures de protecció (espitlleres i enreixats) i les d'autoabastiment (pou, forn i rebost). És comú trobar en algun document del segle XVIII la definició de ''habitant de fora'' per a distingir a l'individu del camp del vilatà. El terme, per corrupció, esdevingué ''deforero/a''.
+Habitatge rural, escampat a tot arreu del terme municipal de Benissa, i que tradicionalment era emprat pels veïns de dins del poble al temps de les collites com aixopluc temporal de les persones i magatzem dels fruits recollits. L'eclosió d'eixa classe d'arquitectura es produeix quan la situació general de pau permet pernoctar fora de les seguretats que donava el mur de la vila urbana. Per tant les darreries del segle XVIII, i tot el segle XIX, marquen l'inici de la construcció d'aquest tipus d'habitatge. En l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero, corresponent a l'any 1791, es descriuen les cases de camp en despoblat sent ressenyades un total de noranta-una. El lloc escollit per a construir-les serà el més pròxim possible als camins rurals i en terreny el menys apte per a conreus. A excepció d'algunes casetes de les zones pròximes a la mar, que estan orientades cap al nord, la majoria o faran al sud o a llevant. L'excepció mencionada obeeix, segons tradició, a les prohibicions de les autoritats que s'expressaven en eixos casos i amb la finalitat que les llums nocturnes no serviren de guia als contrabandistes. Les antigues casetes es construïen amb un mur de càrrega central que sostenia dues navades. En general, tan sols disposaven d'una planta baixa precedida pel riurau, on es situaven les cambres de dormir. Una porta enfilada a la principal donava pas al corral. La segona planta era utilitzada com magatzem de collites. La caseta esdevingué, en el temps, una residència fixa a causa de l'augment demogràfic i la dificultat de trobar habitatge a la Benissa encara reclosa dins dels seus murs. En eixa circumstància de residència per a tot l'any s'incrementaren les mesures de protecció (espitlleres i enreixats) i les d'autoabastiment (pou, forn i rebost). És comú trobar en algun document del segle XVIII la definició de ''habitant de fora'' per a distingir a l'individu del camp del vilatà. El terme, per corrupció, esdevingué ''deforero/a''.
 ====Cases de tros====
-Es tracta de les grans cases aïllades, amb fortes mesures de seguretat i que es construïren abans de la caseta comuna. En l'any 1631 se li dóna autorització a Pere Giner, fill del sergent major del Terç de Nàpols i governador de la ciutat de Gaeta, per a construir una casa torre al lloc de Lleus. Sense tindre constància que aquesta es portara a terme es pot afirmar que és el precedent de les grans cases de tros de Berdica, Les Calcides, Tros de Llenes, Albinyent i Lleus.
+Es tracta de les grans cases aïllades, amb fortes mesures de seguretat i que es construïren abans de la caseta comuna. En l'any 1631 es dóna autorització a Pere Giner, fill del sergent major del Terç de Nàpols i governador de la ciutat de Gaeta, per a construir una casa torre al lloc de Lleus. Sense tindre constància que aquesta es portara a terme, es pot afirmar que és el precedent de les grans cases de tros de Berdica, les Calcides, Tros de Llenes, Albinyent i Lleus.
 {{Bibliografia|''La vivienda popular''. Francisco Seijo. 1973. ''Arquitecturas rurales dispersas en la comarca de la Marina''. Miguel del Rey Aynat. 1986. ''Calpe, tierra y almas, ''volum I. p. 189 a 198, J. L. Luri. 2002. «Les cases de Tros a Benissa». Antoni Banyuls i Joan Pastor. Canelobre. Revista de Cultura de l'Institut Juan Gil Albert. Núm. 49. ''La Marina Alta, segons l'informe Fabián y Fuero. 1791''. Joan Ivars Cervera. 2007.}}