Jortola a 12:02, 10 juny 2018

2018-06-10T12:02:46Z

Jortola : Crea article

2018-06-10T10:09:43Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:cementeri}}
En l'antiga Benissa la pràctica de soterrar als cadàvers s'efectuava dins del temple de Sant Pere. El subsòl de l'església estava creuat per una galeria principal, coneguda en alguns documents com a «carrera de los bancos» i a la que s'accedia per una entrada dissimulada amb una gran pedra prop del peu de l'altar. A les capelles laterals, situades entre els contraforts del mur, n'existien d'altres que eren propietat de les famílies dels Feliu, Ivars del Povil, Morell i Esquerdo. Altres, de més capacitat, pertanyien a les confraries de Sant Pere, Santíssim Sacrament i la del Roser, que era la més important. No obstant eixe costum existí prop de la plaça del Portal un fossar que ja és conegut en l'any 1598 («in partita del Fosar confrontatum itinere Valentia»). A eixe camp, que sembla no estava encerclat, segons nota de les visites episcopals de l'època, es dipositaven les restes cadavèriques més antigues quan els soterranis de l'església començaven a saturar-se. Al camp del fossar es soterraven directament els cadàvers dels transeünts pobres que morien dins del terme de Benissa. A darrers del segle XVIII les disposicions oficials prohibiran la pràctica del soterrar dins del recinte de l'edifici parroquial obligant a les autoritats a habilitar una dependència al vell fossar a manera de capella. A partir d'eixe moment els cadàvers s'han de soterrar amb caixa pròpia, constatant-se el primer cas conegut en l'any 1826, per tal com fins eixe instant els difunts, embolcallats amb mortalla, els portaven fins a l'església amb una caixa comuna que es guardava en les dependències de la confraria a la qual pertanyia. El fet que el cementeri de la plaça del Portal estiguera tocant a les primeres cases del poble i del camí de València originà protestes generals a partir de la segona meitat del segle XIX. Això junt amb la cada vegada menor capacitat del fossar i el fet de ser un perill infecciós de malalties obligà a construir en l'any 1875 el nou cementeri del pla de Bonet. La precarietat econòmica en què es trobava l'Ajuntament impossibilitava a la corporació escometre les obres les quals s'iniciaren amb la delegació atorgada a les dames de la Conferència de Sant Vicent de Paül que les portaren a terme. En l'any 1876 es beneí la capella pel rector ecònom Francesc Baidal fent-se a continuació l'encerclat del seu perímetre. El cementeri fou objecte d'un eixamplament en els anys cinquanta del segle XX i en l'any 1974 s'escometeren les obres del nou cementeri del Tossalet Blanc.

{{Bibliografia|''Història de la parròquia de Benissa''. 2002. J. J. Cardona. ''Del bressol al fossar''. J. J. Cardona 2006. }}

{{DEFAULTSORT:cementeri}}
[[Category:Diccionari benisser]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{DISPLAYTITLE:cementeri}}
- En l'antiga Benissa la pràctica de soterrar als cadàvers s'efectuava dins del temple de Sant Pere. El subsòl de l'església estava creuat per una galeria principal, coneguda en alguns documents com a «carrera de los bancos» i a la que s'accedia per una entrada dissimulada amb una gran pedra prop del peu de l'altar. A les capelles laterals, situades entre els contraforts del mur, n'existien d'altres que eren propietat de les famílies dels Feliu, Ivars del Povil, Morell i Esquerdo. Altres, de més capacitat, pertanyien a les confraries de Sant Pere, Santíssim Sacrament i la del Roser, que era la més important. No obstant eixe costum existí prop de la plaça del Portal un fossar que ja és conegut en l'any 1598 («in partita del Fosar confrontatum itinere Valentia»). A eixe camp, que sembla no estava encerclat, segons nota de les visites episcopals de l'època, es dipositaven les restes cadavèriques més antigues quan els soterranis de l'església començaven a saturar-se. Al camp del fossar es soterraven directament els cadàvers dels transeünts pobres que morien dins del terme de Benissa. A darrers del segle XVIII les disposicions oficials prohibiran la pràctica del soterrar dins del recinte de l'edifici parroquial obligant a les autoritats a habilitar una dependència al vell fossar a manera de capella. A partir d'eixe moment els cadàvers s'han de soterrar amb caixa pròpia, constatant-se el primer cas conegut en l'any 1826, per tal com fins eixe instant els difunts, embolcallats amb mortalla, els portaven fins a l'església amb una caixa comuna que es guardava en les dependències de la confraria a la qual pertanyia. El fet que el cementeri de la plaça del Portal estiguera tocant a les primeres cases del poble i del camí de València originà protestes generals a partir de la segona meitat del segle XIX. Això junt amb la cada vegada menor capacitat del fossar i el fet de ser un perill infecciós de malalties obligà a construir en l'any 1875 el nou cementeri del pla de Bonet. La precarietat econòmica en què es trobava l'Ajuntament impossibilitava a la corporació escometre les obres les quals s'iniciaren amb la delegació atorgada a les dames de la Conferència de Sant Vicent de Paül que les portaren a terme. En l'any 1876 es beneí la capella pel rector ecònom Francesc Baidal fent-se a continuació l'encerclat del seu perímetre. El cementeri fou objecte d'un eixamplament en els anys cinquanta del segle XX i en l'any 1974 s'escometeren les obres del nou cementeri del Tossalet Blanc.
+En l'antiga Benissa la pràctica de soterrar als cadàvers s'efectuava dins del temple de Sant Pere. El subsòl de l'església estava creuat per una galeria principal, coneguda en alguns documents com a «carrera de los bancos» i a la que s'accedia per una entrada dissimulada amb una gran pedra prop del peu de l'altar. A les capelles laterals, situades entre els contraforts del mur, n'existien d'altres que eren propietat de les famílies dels Feliu, Ivars del Povil, Morell i Esquerdo. Altres, de més capacitat, pertanyien a les confraries de Sant Pere, Santíssim Sacrament i la del Roser, que era la més important. No obstant eixe costum existí prop de la plaça del Portal un fossar que ja és conegut en l'any 1598 («in partita del Fosar confrontatum itinere Valentia»). A eixe camp, que sembla no estava encerclat, segons nota de les visites episcopals de l'època, es dipositaven les restes cadavèriques més antigues quan els soterranis de l'església començaven a saturar-se. Al camp del fossar es soterraven directament els cadàvers dels transeünts pobres que morien dins del terme de Benissa. A darrers del segle XVIII les disposicions oficials prohibiran la pràctica del soterrar dins del recinte de l'edifici parroquial obligant a les autoritats a habilitar una dependència al vell fossar a manera de capella. A partir d'eixe moment els cadàvers s'han de soterrar amb caixa pròpia, constatant-se el primer cas conegut en l'any 1826, per tal com fins eixe instant els difunts, embolcallats amb mortalla, els portaven fins a l'església amb una caixa comuna que es guardava en les dependències de la confraria a la qual pertanyia. El fet que el cementeri de la plaça del Portal estiguera tocant a les primeres cases del poble i del camí de València originà protestes generals a partir de la segona meitat del segle XIX. Això junt amb la cada vegada menor capacitat del fossar i el fet de ser un perill infecciós de malalties obligà a construir en l'any 1875 el nou cementeri del pla de Bonet. La precarietat econòmica en què es trobava l'Ajuntament impossibilitava a la corporació escometre les obres les quals s'iniciaren amb la delegació atorgada a les dames de la Conferència de Sant Vicent de Paül que les portaren a terme. En l'any 1876 es beneí la capella pel rector ecònom Francesc Baidal fent-se a continuació l'encerclat del seu perímetre. El cementeri fou objecte d'un eixamplament en els anys cinquanta del segle XX i en l'any 1974 s'escometeren les obres del nou cementeri del Tossalet Blanc.
 {{Bibliografia|''Història de la parròquia de Benissa''. 2002. J. J. Cardona. ''Del bressol al fossar''. J. J. Cardona 2006. }}

Cementeri - Historial de revisió

Jortola a 12:02, 10 juny 2018

Jortola : Crea article