Envisc - Historial de revisió

Jortola : Reemplaça parà per caçar a la parada

2018-06-10T12:14:04Z

Reemplaça parà per caçar a la parada

Jortola a 10:36, 10 juny 2018

2018-06-10T10:36:32Z

Jortola : Crea article

2018-06-10T10:11:51Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:envisc}}
La matèria i l'art de caçar pardals. ''L'envisc'', paraula tradicional per la qual hom reconeix el visc, és una substància apegalosa que es venia en alguns comerços benissers, entre els quals excel·lí la perruqueria de Baptista Garcia ''Teuladí'', que probablement l'elaborava personalment. En la composició del visc entraven diversos ingredients sent el més comú la part interior del grévol feta bullir i mesclada amb oli llinós. En la composició benissera entrava el ''llonge'' (espècie de grévol), bullit amb trementina i oli d'oliva. Es venia en forma de pilota suportada per un tub de canya. La resta que no s'utilitzava el dia de la cacera s'havia de conservar dins d'un pot amb aigua. Per a la cacera s'aprofita qualsevol bevedor natural o artificial on solen anar a beure els pardals (es diu que estan ''acevats''), d'aquí surt la paraula ''acevo'' per designar la basseta artificial que es fa a terrenys particulars. El vesc s'ha de calfar al caliu d'un foc per a obtenir major fluïdesa a mesura que es va impregnant sobre un manoll d'espart a la que s'ha enfortit la base tallant el peduncle. La cacera tradicional s'ha practicat sobre les espècies cantores (cadernera, verderol, gafarró, paixarell...) no rebutjant, en èpoques passades de misèria altres espècies que es destinaven a complementar la dieta alimentària. Aquesta pràctica cinegètica estigué sempre sotmesa a les prohibicions governatives per ser il·legal, recollint-se per la G. Civil les arts i posant les corresponents denúncies. Durant l'alcaldia de Gaspar Mayor (1931-1931) es consignà al pressupost municipal una partida per a protegir les espècies animals en llibertat, entre les quals hi havia els ocells canors. Algunes directives de la CE han redactat diverses lleis. Molts afeccionats s'empararen en l'aixopluc de la FOCSE (Federació Ornitològica Cultural Silvestrista Espanyola), que regula i dirigeix aquesta pràctica i s'han constituït a Benissa en associació.

Temes relacionats: [[caça]], [[encesa]], [[filats]], [[mussol]], [[parà]].

{{Bibliografia|''L'enviscar: una tradició per redescobrir''. M.V. Ivars i J.L. Cardona. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta.Benissa. 1997}}

{{DEFAULTSORT:envisc}}
[[Category:Diccionari benisser]]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 La matèria i l'art de caçar pardals. ''L'envisc'', paraula tradicional per la qual hom reconeix el visc, és una substància apegalosa que es venia en alguns comerços benissers, entre els quals excel·lí la perruqueria de Baptista Garcia ''Teuladí'', que probablement l'elaborava personalment. En la composició del visc entraven diversos ingredients sent el més comú la part interior del grévol feta bullir i mesclada amb oli llinós. En la composició benissera entrava el ''llonge'' (espècie de grévol), bullit amb trementina i oli d'oliva. Es venia en forma de pilota suportada per un tub de canya. La resta que no s'utilitzava el dia de la cacera s'havia de conservar dins d'un pot amb aigua. Per a la cacera s'aprofita qualsevol bevedor natural o artificial on solen anar a beure els pardals (es diu que estan ''acevats''), d'aquí surt la paraula ''acevo'' per designar la basseta artificial que es fa a terrenys particulars. El vesc s'ha de calfar al caliu d'un foc per a obtenir major fluïdesa a mesura que es va impregnant sobre un manoll d'espart a la que s'ha enfortit la base tallant el peduncle. La cacera tradicional s'ha practicat sobre les espècies cantores (cadernera, verderol, gafarró, paixarell...) no rebutjant, en èpoques passades de misèria altres espècies que es destinaven a complementar la dieta alimentària. Aquesta pràctica cinegètica estigué sempre sotmesa a les prohibicions governatives per ser il·legal, recollint-se per la G. Civil les arts i posant les corresponents denúncies. Durant l'alcaldia de Gaspar Mayor (1931-1931) es consignà al pressupost municipal una partida per a protegir les espècies animals en llibertat, entre les quals hi havia els ocells canors. Algunes directives de la CE han redactat diverses lleis. Molts afeccionats s'empararen en l'aixopluc de la FOCSE (Federació Ornitològica Cultural Silvestrista Espanyola), que regula i dirigeix aquesta pràctica i s'han constituït a Benissa en associació.
-Temes relacionats: [[caça]], [[anar a l'encesa]], [[filats]], [[mussol]], [[parà]].
+Temes relacionats: [[caça]], [[anar a l'encesa]], [[filats]], [[mussol]], [[caçar a la parada]].
 {{Bibliografia|''L'enviscar: una tradició per redescobrir''. M.V. Ivars i J.L. Cardona. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta.Benissa. 1997}}