http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?action=history&feed=atom&title=EscutEscut - Historial de revisió2026-04-30T09:28:51ZHistorial de revisió per a aquesta pàgina del wikiMediaWiki 1.30.0http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Escut&diff=2101&oldid=prevJortola : Crea article2018-06-10T10:12:02Z<p>Crea article</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>{{DISPLAYTITLE:escut}}<br />
És la representació simbòlica d'una família, associació o municipi com a marca d'identitat. A Benissa el dret d'emprar escut heràldic el tenen les antigues famílies dels Ivars del Pobil, els Feliu i els Torres-Abargues que l'obtingueren per l'expedient d{{'}}''hidalguía'' que confeccionaren i que fou autoritzat per privilegi real a darrers del segle XVIII. El municipi de Benissa començà a utilitzar un escut als seus documents a partir de 1860, en forma d'una torre sobre un camp d'or. Eixe símbol, esmaltat amb coure, estava al banc que la corporació tenia a la parròquia de Benissa i que estava situat al peu del presbiteri. Sostenia l'historiador benisser, fra Manuel Fabregat, que la figura heràldica de la torre era la representació de la part posterior del temple parroquial de Sant Pere, formada per dues torres circulars i una quadrada avançada. Sobre eixa simbologia va contribuir en el seu llibre ''Benisa y su patrona la Purísima Chiqueta'', editat en l'any 1942 a la correcció de la seua representació, a la que va incloure l'anagrama de la verge i la llegenda Ben-isa a la torre superior, a més de la corona reial aragonesa. L'ajuntament, això no obstant, seguí utilitzant el vell escut, i que a partir de 1974 comença a modificar substituint la corona reial per una de baró en recordar a l'antiga baronia dels Ariza. A partir de 1980 l'Ajuntament propicia un canvi d'imatge en el seu antic escut i a l'empara de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local, substituirà el vell escut per un altre semblant, però partint el camp, quedant en la part superior la vella torre en or, sobre camp d'atzur i a l'inferior la bandera de les quatre barres de l'antic regne d'Aragó. <br />
<br />
===Escut de les famílies principals===<br />
<br />
====Ivars====<br />
Sobre camp de ''gules'' (roig), dos lleons d'or rampant i sostenint a les mans una flor de lis del mateix color. <br />
<br />
====Feliu====<br />
Sobre camp d'or, un arbre de ''sinople'' (verd), amb terra del mateix color, i recolzant l'arbre un lleó de ''gules ''(roig), coronat amb corona d'or. A cada cantó del ''jefe'' (part superior) dues estrelles d{{'}}''atzur'' (blau). <br />
<br />
====Torres====<br />
Sobre camp d'atzur cinc torres d'or. <br />
<br />
====Abargues====<br />
Sobre camp d'or dues avarques en ''sable'' (negre). Els llinatges que hem descrit incoaren el seu expedient, i el que efectuà Josep Torres Eximeno (abans Abargues) inclou el d'Abargues ja descrit antigament per l'heraldista Tomás Ramírez de Monleon. Tots els escuts estan ''surmontats'' (coronats fora) per un morrió amb plomes, sent els dels Abargues d'or i ''sable''. No especificant-se el color dels altres. Gran part de les cases que pertanyeren a aquestes famílies tenen sobre el llindar de la porta principal el seu emblema, tal com o tenien en temps antics i en els seus altars particulars de l'antiga parròquia de Sant Pere. Altres cognoms, com <br />
<br />
====Vives====<br />
Campeja a la façana de la casa tradicional de la Puríssima, suposant que allí visqué el notari Joan Vives, molt vinculat a la història de la patrona i als Ivars del Pobil. Cas semblant, sense altre fonament que l'estètic, correspon a Ortolà, mai destacat entre la classe nobiliària que està representat a una restaurada del carrer mossén Tello de Benissa. <br />
<br />
{{Bibliografia|:''El solar catalan, valenciano y balear''. A.Garcia Carrafa. San Sebastian.1968.''El escudo de Benissa''. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta, 1980. J. J. Cardona.}}<br />
<br />
{{DEFAULTSORT:escut}}<br />
[[Category:Diccionari benisser]]</div>Jortola