http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?action=history&feed=atom&title=Espardenya 2026-04-30T12:43:09Z Historial de revisió per a aquesta pàgina del wiki MediaWiki 1.30.0 http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Espardenya&diff=2102&oldid=prev 2018-06-10T10:12:04Z

<p>Crea article</p> <p><b>Pàgina nova</b></p><div>{{DISPLAYTITLE:espardenya}}<br /> Calçat tradicional de Benissa, i d&#039;ús molt comú en totes les classes populars, i utilitzant també per les principals, especialment a l&#039;estiu («viste pobremente al estilo de los jornaleros de este país, con pantalones de algodón, faja negra, camisa rayada y alpargatas de cáñamo con cinta negra». BOP. Alacant. 1/5/1879, ordre de busca del benisser Joan San Pedro). Eren conegudes les denominades de &#039;&#039;careta&#039;&#039;, de &#039;&#039;careta ampla&#039;&#039;, &#039;&#039;tapades&#039;&#039; i &#039;&#039;d&#039;espart&#039;&#039;. A excepció d&#039;aquestes darreres, fetes totalment amb espart, s&#039;utilitzava el cànem per a les soles deixant per a la cara una forma feta amb tela de lli. Es nugaven amb dues vetes de lli de color negre o blanc al turmell. Les espardenyes d&#039;espart, dites col·loquialment &#039;&#039;espardenyes de sant&#039;&#039;, eren confeccionades pels mateixos llauradors aprofitant parades ocasionals als treballs de camp a causa de temporals de pluja. N&#039;hi havia pràctics que a més de fer-ne per al seu consum en podien fer també per a la seua venda a les tendes. Aquest tipus d&#039;espardenya era un calçat bast i incòmode per tal com tan sols oferia als dits del peu un minúscul punt de suport on tan sols cabia el dit gros i el següent. S&#039;emprava habitualment per a les feines de camp mentre que al poble s&#039;utilitzaven les de careta, més distingides. En l&#039;antiguitat les espardenyes de cànem s&#039;adquirien a comerciants que acudien a fer mercat a Benissa. La majoria d&#039;ells era de Callosa d&#039;en Sarrià. Alguns d&#039;aquests comerciants (Fabià Llavador i Josep Escortell) s&#039;establiren a Benissa creant tallers de confecció a darrers del segle XVIII. En la matrícula industrial de Benissa corresponent a l&#039;any 1859 tenen taller obert al públic Antoni Gil i els germans Felip i Josep Ivars, al carrer de l&#039;Arrabal. Desapareguts aquests obradors a primers del segle XX el mercat s&#039;assortia altra vegada dels tallers de Callosa o dels dolçainers d&#039;aquell poble quan acudien a festes alternant la seua feina mercadejant amb aquest gènere de calçat. Als voltants dels anys vint del segle XX va obrir taller i tenda Cayetano Bernabeu, empleat de correus, natural de Callosa de Segura, que s&#039;ajudava en l&#039;economia amb aquesta indústria familiar col·laborant en el modest obrador seua muller i filla. Va popularitzar un tipus d&#039;espardenya en forma de bota que era molt utilitzada pels esportistes locals del futbol a manca de millor calçat. Per fer durar les soles de cànem els llauradors i carreters les impregnaven de les taques calfades pel sol de l&#039;asfalt de les carreteres. El cànem de les soles era un producte molt apreciat i que es podia reciclar i, a l&#039;efecte, existia un comerç especialitzat que esporàdicament visitava les cases de Benissa comprant les espardenyes fora d&#039;ús. També les soles velles podien servir com a folro del fre dels carros o, calfades al caliu del foc, i posades després dins d&#039;un drap, com un excel·lent refractari al llit per a curar els malalts de refredats.<br /> <br /> ===Espardenyà===<br /> Expressió popular en el sentit d&#039;haver rebut un colp d&#039;efecte moral o econòmic («m&#039;han pegat una espardenyà amb la contribució»). <br /> <br /> {{DEFAULTSORT:espardenya}}<br /> [[Category:Diccionari benisser]]</div>

Jortola