http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?action=history&feed=atom&title=Exclaustraci%C3%B3Exclaustració - Historial de revisió2026-04-30T11:51:07ZHistorial de revisió per a aquesta pàgina del wikiMediaWiki 1.30.0http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Exclaustraci%C3%B3&diff=2115&oldid=prevJortola : Crea article2018-06-10T10:12:20Z<p>Crea article</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>{{DISPLAYTITLE:exclaustració}}<br />
En Dret Canònic exclaustrar és la potestat que té un superior per donar llicència a un religiós per a viure fora del seu convent i eximit de la vida comunitària. És una situació temporal. Genèricament l'exclaustració és un procés que ve afegit a les lleis de la Desamortització i que estigueren en pràctica a l'estat espanyol a primers del segle XIX. Té un origen en les lleis de l'any 1820 per les quals s'havien de tancar tots els convents que no tingueren un mínim de vint-i-quatre professos. L'efectivitat real dels decrets no afectaren fins a l'any 1835. A Benissa el convent de pares franciscans fou inclòs dins d'eixes mesures i tingué lloc l'exclaustració el dia 9 de setembre de 1835. L'acte es va celebrar a la sala de l'orde amb la totalitat dels vint membres de la comunitat presidits pel pare guardià, el benisser fra Joan Baptista Crespo, auxiliat pel síndic apostòlic Josep Atanasi Torres. L'autoritat governativa la representava l'alcalde Antoni Bertomeu i l'eclesiàstica el beneficiat Josep Baidal. L'acta redactada pel notari Josep Manel Ivars va donar compte dels béns del convent. La major part dels frares preveres, fills de Benissa, es quedaren agregats a la parròquia i la resta passaren a les parròquies d'on eren originaris. Els quatre germans llecs marxaren als seus pobles. L'església conventual va ser autoritzada a la condició d'ajuda de la parròquia i servida per part dels preveres franciscans. Temporalment en l'any 1860, en època del rector Leonardo Climent, féu les funcions de parròquia mentre es feien obres de consolidació del temple de Sant Pere. En l'any 1887, i per efectes del nou concordat entre l'estat espanyol i el Vaticà, es restaurà la vida monàstica tornant a Benissa els pares franciscans en la persona del prevere fra Joaquim Morató i el germà Ezequiel Mampel, als que seguiria poc després fra Joan Baptista Vañó i altres franciscans procedint a l'apertura del Seminari Menor dels Franciscans poc temps després de reprendre la seua activitat com convent i església oberta al culte.<br />
<br />
Tema relacionat: [[Desamortització]].<br />
<br />
{{Bibliografia|''Història de la parròquia de Benissa''. J. J. Cardona. 2002.}}<br />
<br />
{{DEFAULTSORT:exclaustració}}<br />
[[Category:Diccionari benisser]]</div>Jortola