http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?action=history&feed=atom&title=Fusteria 2026-05-01T01:01:05Z Historial de revisió per a aquesta pàgina del wiki MediaWiki 1.30.0 http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Fusteria&diff=2198&oldid=prev 2018-06-10T10:13:59Z

<p>Crea article</p> <p><b>Pàgina nova</b></p><div>{{DISPLAYTITLE:fusteria}}<br /> Indústria tradicional de Benissa. És un ofici que està present des dels primers temps que tenim constància de la constitució com a poble. Per la complexitat del seu treball es dóna sempre el qualificatiu de mestre als que practiquen aquest ofici. Documentació antiga els atorga eixe tractament. A l&#039;efecte, en l&#039;any 1794, són requerits per Josep Cerdà, notari de Benissa, «los maestros carpinteros Pere Martínez y Lluís Maurí», perquè facen el just i preu de la fusta de la casa de Josep Ivars del Povil. La matrícula industrial de l&#039;any 1859 dona l&#039;existència de les fusteries de Joan i Josep Martínez, Francesc i Joan Ivars, Josep Ferrer i Ginés González. Els fusters antics estaven capacitats per a fer tot tipus d&#039;obra de fusta per a paraments de casa o per a bastir edificis, restauraven o feien de nou mobles i qualsevol utensili de fusta. Quan la restauració de l&#039;orgue de Benissa en l&#039;any 1893, Josep Ivars, fuster benisser, efectua el moble de la caixa L&#039;evolució d&#039;alguns mestres fusters, com els Martínez i els Ivars, donaren pas en el temps a la indústria del moble, quedant la resta en el tradicional ofici que perdura en l&#039;actualitat amb plena vigència i amb la modernització i complement de maquinària que permet un increment de la producció. El fuster, en l&#039;antiguitat, solia fer els seus treballs adquirint ell directament la fusta dels arbres del terme apropiats per al seu treball o fent l&#039;obra directament amb la fusta que li proporcionava el client. D&#039;eixa forma les peces de fusta que romanen en algunes cases antigues tenen el seu origen en arbres del terme, com l&#039;ametler, fusta molt apreciada pels antics fusters. Mancant la maquinària moderna el fuster utilitzava diversos tipus de ferramenta i emprava per a serrar la &#039;&#039;serra ordinària&#039;&#039; i la &#039;&#039;cantonera&#039;&#039; i diversos &#039;&#039;xerracs&#039;&#039; per a dins del taller, i per a tallar directament dels arbres i fer taulons emprava la &#039;&#039;serra bracera&#039;&#039; o el &#039;&#039;tronçador&#039;&#039; que manejaven dos homes. Per a refinar el tauló es servia del &#039;&#039;guillaume&#039;&#039; i diverses &#039;&#039;planes, &#039;&#039;utilitzant per a les motlures varietat de &#039;&#039;moldureres&#039;&#039;. Els talls fins els feia amb el &#039;&#039;puntacorrent&#039;&#039; de diverses mides i els forats amb &#039;&#039;barrines&#039;&#039; de formes variades mogudes pel &#039;&#039;filaberquí&#039;&#039; (villamarquí), o fent ús d&#039;una ferramenta conegut per &#039;&#039;buata&#039;&#039; (espècie de caragol subjecte al banc pel qual amb broques diferents, i amb colp de torniquet, es podia foradar la fusta amb comoditat). Solia desbastar amb la &#039;&#039;raspa&#039;&#039; i refinar amb &#039;&#039;paper de vidre&#039;&#039;. Treballava sobre el &#039;&#039;banc de fuster&#039;&#039; i les fustes les subjectava amb &#039;&#039;caragols&#039;&#039;, utilitzant per subjectar les peces encolades el &#039;&#039;serjant&#039;&#039; (gat). La resta d&#039;utensilis com diferents tipus de &#039;&#039;martells, maces, tenaces i tirafons&#039;&#039; complementaven l&#039;equip del fuster. La modernitat va anar dotant a l&#039;ofici de maquinària com serres, refinadores, torns i tupins que permeten al fuster incrementar el seu treball. <br /> <br /> {{DEFAULTSORT:fusteria}}<br /> [[Category:Diccionari benisser]]</div>

Jortola