Guerra de Succesió - Historial de revisió

Jortola : bibliografia

2021-06-21T13:26:57Z

bibliografia

Jortola : ortografia

2021-06-21T13:25:36Z

ortografia

Jortola : Crea article

2018-06-10T10:29:24Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:Guerra de Succesió}}
Conflicte militar que va tindre com a origen el problema de la successió del rei Carles II d'Espanya, que morí sense descendència directa. La guerra va enfrontar d'una part als castellans que junt amb els Borbons francesos, partidaris de Felip d'Anjou, lluitaren contra anglesos, portuguesos, holandesos i les forces dels regnes de València i Principat de Catalunya que es posaren del costat del pretendent Carles d'Àustria. El conflicte va durar de 1702 a 1714 i es va iniciar al territori valencià en l'any 1704 desembarcant a Altea el 21 de maig el general Basset amb la complicitat del rector d'aquella vila Martin Morales, i el governador de la baronia del marqués d'Ariza, Cipriano Infante, els quals havien propiciat un ambient favorable a la revolta de la comarca secundats per Francesc García d'Àvila, principal agent del bàndol austríac. El desembarcament va ser contestat prèviament pel foc dels canons del castell d'Altea, fins que l'alcaid Vicent Thous va donar per finalitzada la seua resistència, així com la de la torre de Cap Negret defensada pel seu fill. La comarca fou l'escenari de les corregudes dutes a terme per Juan Gil Cabreras que aixeca partides i es presenta junt amb les forces de Basset a la plaça de Dénia. En l'any 1706, amb ocasió del setge que posaven les forces d'Asfeld a la ciutat d'Alcoi, identificada amb la causa austriacista, el coronel Bonet, amb quarter establit a Benissa remetia a aquella plaça un reforç per ajuda a la resistència. Treballs d'investigació duts a terme per Carme Pérez Aparicio donen a conéixer les situacions en què es veié envoltada Benissa que s'havia declarat junt amb Altea, Xaló i Gata simpatitzant de la causa de l'arxiduc. Per eixa circumstància fou objecte de l'allotjament d'un escamot de tropes remeses per Joan de Castellví i Coloma, comte de Cervelló, mestre de camp general de la demarcació, amb la pretensió de sufocar qualsevol intent d'ajuda a Dénia. El 10 de setembre de 1707 Benissa, junt amb els propers pobles de Xaló i Alcalalí va viure instants de represàlia de part de les tropes de Cervelló que saquejaren algunes cases. El 17 de novembre de 1708, i després del setge i combat a vora el castell de Dénia, les tropes borbòniques d'Asfeld entraren a la ciutat donant-se per acabada la guerra a la nostra comarca. Pasqual Orozco, atribueix a Benissa una adscripció al bàndol borbònic, i, sense donar cita documentada informa que fou afavorida per prerrogatives. A Benissa consta la presència de les tropes on el soldat Joan Vengut, natural d'Eivissa i Tomàs Foraster, tambor, els dos pertanyents al Regiment de Sevilla bategen els seus fills a la parròquia, com així mateix o fa Pedro Salteo, soldat natural de la vila d'Alcántara d'Extremadura. Les conseqüències de la guerra, com ara la perduda de la llengua als documents oficials apleguen prou tardanament a Benissa, que no veurà l'obligació d'escriure en castellà les partides dels llibres de la matrícula de la parròquia fins al dia 21 de juliol de 1744 en ocasió de la visita del bisbe Andrés Mayoral.

{{Bibliografia|''Manual Geográfico-Estadístico de la Província de Alicante''. Pascual Orozco Sánchez (1878). ''Historia de la Ciudad de Dénia''. Roque Chabás. (edició de 1972). ''Monografia historica de la villa de Altea''. Marcelino Gutiérrez del Caño. (edició de 1980). ''Basset: mite i realitat de l'heroi valencià''. José L. Cervera. 2003. ''La Guerra de Successió a Dénia''. Varis autors. Dénia 2006. ''La Guerra de Successió i el bloqueig de Dénia del 1705''. Carme Pérez Aparicio. Aguaits. Núm. 24-25. 2007 }}

{{DEFAULTSORT:Succesió, Guerra de}}
[[Category:Diccionari benisser]]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 Conflicte militar que va tindre com a origen el problema de la successió del rei Carles II d'Espanya, que morí sense descendència directa. La guerra va enfrontar d'una part als castellans que junt amb els Borbons francesos, partidaris de Felip d'Anjou, lluitaren contra anglesos, portuguesos, holandesos i les forces dels regnes de València i Principat de Catalunya que es posaren del costat del pretendent Carles d'Àustria. El conflicte va durar de 1702 a 1714 i es va iniciar al territori valencià en l'any 1704 desembarcant a Altea el 21 de maig el general Basset amb la complicitat del rector d'aquella vila Martin Morales, i el governador de la baronia del marqués d'Ariza, Cipriano Infante, els quals havien propiciat un ambient favorable a la revolta de la comarca secundats per Francesc García d'Àvila, principal agent del bàndol austríac. El desembarcament va ser contestat prèviament pel foc dels canons del castell d'Altea, fins que l'alcaid Vicent Thous va donar per finalitzada la seua resistència, així com la de la torre de Cap Negret defensada pel seu fill. La comarca fou l'escenari de les corregudes dutes a terme per Juan Gil Cabreras que aixeca partides i es presenta junt amb les forces de Basset a la plaça de Dénia. En l'any 1706, amb ocasió del setge que posaven les forces d'Asfeld a la ciutat d'Alcoi, identificada amb la causa austriacista, el coronel Bonet, amb quarter establit a Benissa remetia a aquella plaça un reforç per ajuda a la resistència. Treballs d'investigació duts a terme per Carme Pérez Aparicio donen a conéixer les situacions en què es veié envoltada Benissa que s'havia declarat junt amb Altea, Xaló i Gata simpatitzant de la causa de l'arxiduc. Per eixa circumstància fou objecte de l'allotjament d'un escamot de tropes remeses per Joan de Castellví i Coloma, comte de Cervelló, mestre de camp general de la demarcació, amb la pretensió de sufocar qualsevol intent d'ajuda a Dénia. El 10 de setembre de 1707 Benissa, junt amb els propers pobles de Xaló i Alcalalí va viure instants de represàlia de part de les tropes de Cervelló que saquejaren algunes cases. El 17 de novembre de 1708, i després del setge i combat a vora el castell de Dénia, les tropes borbòniques d'Asfeld entraren a la ciutat donant-se per acabada la guerra a la nostra comarca. Pasqual Orozco, atribueix a Benissa una adscripció al bàndol borbònic, i, sense donar cita documentada informa que fou afavorida per prerrogatives. A Benissa consta la presència de les tropes on el soldat Joan Vengut, natural d'Eivissa i Tomàs Foraster, tambor, els dos pertanyents al Regiment de Sevilla bategen els seus fills a la parròquia, com així mateix ho fa Pedro Salteo, soldat natural de la vila d'Alcántara d'Extremadura. Les conseqüències de la guerra, com ara la pèrdua de la llengua en els documents oficials, apleguen prou tardanament a Benissa, que no va veure l'obligació d'escriure en castellà les partides dels llibres de la matrícula de la parròquia fins al dia 21 de juliol de 1744 en ocasió de la visita del bisbe Andrés Mayoral.
-{{Bibliografia|''Manual Geográfico-Estadístico de la Província de Alicante''. Pascual Orozco Sánchez (1878). ''Historia de la Ciudad de Dénia''. Roque Chabás. (edició de 1972). ''Monografia historica de la villa de Altea''. Marcelino Gutiérrez del Caño. (edició de 1980). ''Basset: mite i realitat de l'heroi valencià''. José L. Cervera. 2003. ''La Guerra de Successió a Dénia''. Varis autors. Dénia 2006. ''La Guerra de Successió i el bloqueig de Dénia del 1705''. Carme Pérez Aparicio. Aguaits. Núm. 24-25. 2007 }}
+{{Bibliografia|<br/>
 {{DEFAULTSORT:Succesió, Guerra de}}
 [[Category:Diccionari benisser]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{DISPLAYTITLE:Guerra de Succesió}}
-Conflicte militar que va tindre com a origen el problema de la successió del rei Carles II d'Espanya, que morí sense descendència directa. La guerra va enfrontar d'una part als castellans que junt amb els Borbons francesos, partidaris de Felip d'Anjou, lluitaren contra anglesos, portuguesos, holandesos i les forces dels regnes de València i Principat de Catalunya que es posaren del costat del pretendent Carles d'Àustria. El conflicte va durar de 1702 a 1714 i es va iniciar al territori valencià en l'any 1704 desembarcant a Altea el 21 de maig el general Basset amb la complicitat del rector d'aquella vila Martin Morales, i el governador de la baronia del marqués d'Ariza, Cipriano Infante, els quals havien propiciat un ambient favorable a la revolta de la comarca secundats per Francesc García d'Àvila, principal agent del bàndol austríac. El desembarcament va ser contestat prèviament pel foc dels canons del castell d'Altea, fins que l'alcaid Vicent Thous va donar per finalitzada la seua resistència, així com la de la torre de Cap Negret defensada pel seu fill. La comarca fou l'escenari de les corregudes dutes a terme per Juan Gil Cabreras que aixeca partides i es presenta junt amb les forces de Basset a la plaça de Dénia. En l'any 1706, amb ocasió del setge que posaven les forces d'Asfeld a la ciutat d'Alcoi, identificada amb la causa austriacista, el coronel Bonet, amb quarter establit a Benissa remetia a aquella plaça un reforç per ajuda a la resistència. Treballs d'investigació duts a terme per Carme Pérez Aparicio donen a conéixer les situacions en què es veié envoltada Benissa que s'havia declarat junt amb Altea, Xaló i Gata simpatitzant de la causa de l'arxiduc. Per eixa circumstància fou objecte de l'allotjament d'un escamot de tropes remeses per Joan de Castellví i Coloma, comte de Cervelló, mestre de camp general de la demarcació, amb la pretensió de sufocar qualsevol intent d'ajuda a Dénia. El 10 de setembre de 1707 Benissa, junt amb els propers pobles de Xaló i Alcalalí va viure instants de represàlia de part de les tropes de Cervelló que saquejaren algunes cases. El 17 de novembre de 1708, i després del setge i combat a vora el castell de Dénia, les tropes borbòniques d'Asfeld entraren a la ciutat donant-se per acabada la guerra a la nostra comarca. Pasqual Orozco, atribueix a Benissa una adscripció al bàndol borbònic, i, sense donar cita documentada informa que fou afavorida per prerrogatives. A Benissa consta la presència de les tropes on el soldat Joan Vengut, natural d'Eivissa i Tomàs Foraster, tambor, els dos pertanyents al Regiment de Sevilla bategen els seus fills a la parròquia, com així mateix o fa Pedro Salteo, soldat natural de la vila d'Alcántara d'Extremadura. Les conseqüències de la guerra, com ara la perduda de la llengua als documents oficials apleguen prou tardanament a Benissa, que no veurà l'obligació d'escriure en castellà les partides dels llibres de la matrícula de la parròquia fins al dia 21 de juliol de 1744 en ocasió de la visita del bisbe Andrés Mayoral.
+Conflicte militar que va tindre com a origen el problema de la successió del rei Carles II d'Espanya, que morí sense descendència directa. La guerra va enfrontar d'una part als castellans que junt amb els Borbons francesos, partidaris de Felip d'Anjou, lluitaren contra anglesos, portuguesos, holandesos i les forces dels regnes de València i Principat de Catalunya que es posaren del costat del pretendent Carles d'Àustria. El conflicte va durar de 1702 a 1714 i es va iniciar al territori valencià en l'any 1704 desembarcant a Altea el 21 de maig el general Basset amb la complicitat del rector d'aquella vila Martin Morales, i el governador de la baronia del marqués d'Ariza, Cipriano Infante, els quals havien propiciat un ambient favorable a la revolta de la comarca secundats per Francesc García d'Àvila, principal agent del bàndol austríac. El desembarcament va ser contestat prèviament pel foc dels canons del castell d'Altea, fins que l'alcaid Vicent Thous va donar per finalitzada la seua resistència, així com la de la torre de Cap Negret defensada pel seu fill. La comarca fou l'escenari de les corregudes dutes a terme per Juan Gil Cabreras que aixeca partides i es presenta junt amb les forces de Basset a la plaça de Dénia. En l'any 1706, amb ocasió del setge que posaven les forces d'Asfeld a la ciutat d'Alcoi, identificada amb la causa austriacista, el coronel Bonet, amb quarter establit a Benissa remetia a aquella plaça un reforç per ajuda a la resistència. Treballs d'investigació duts a terme per Carme Pérez Aparicio donen a conéixer les situacions en què es veié envoltada Benissa que s'havia declarat junt amb Altea, Xaló i Gata simpatitzant de la causa de l'arxiduc. Per eixa circumstància fou objecte de l'allotjament d'un escamot de tropes remeses per Joan de Castellví i Coloma, comte de Cervelló, mestre de camp general de la demarcació, amb la pretensió de sufocar qualsevol intent d'ajuda a Dénia. El 10 de setembre de 1707 Benissa, junt amb els propers pobles de Xaló i Alcalalí va viure instants de represàlia de part de les tropes de Cervelló que saquejaren algunes cases. El 17 de novembre de 1708, i després del setge i combat a vora el castell de Dénia, les tropes borbòniques d'Asfeld entraren a la ciutat donant-se per acabada la guerra a la nostra comarca. Pasqual Orozco, atribueix a Benissa una adscripció al bàndol borbònic, i, sense donar cita documentada informa que fou afavorida per prerrogatives. A Benissa consta la presència de les tropes on el soldat Joan Vengut, natural d'Eivissa i Tomàs Foraster, tambor, els dos pertanyents al Regiment de Sevilla bategen els seus fills a la parròquia, com així mateix ho fa Pedro Salteo, soldat natural de la vila d'Alcántara d'Extremadura. Les conseqüències de la guerra, com ara la pèrdua de la llengua en els documents oficials, apleguen prou tardanament a Benissa, que no va veure l'obligació d'escriure en castellà les partides dels llibres de la matrícula de la parròquia fins al dia 21 de juliol de 1744 en ocasió de la visita del bisbe Andrés Mayoral.
 {{Bibliografia|''Manual Geográfico-Estadístico de la Província de Alicante''. Pascual Orozco Sánchez (1878). ''Historia de la Ciudad de Dénia''. Roque Chabás. (edició de 1972). ''Monografia historica de la villa de Altea''. Marcelino Gutiérrez del Caño. (edició de 1980). ''Basset: mite i realitat de l'heroi valencià''. José L. Cervera. 2003. ''La Guerra de Successió a Dénia''. Varis autors. Dénia 2006. ''La Guerra de Successió i el bloqueig de Dénia del 1705''. Carme Pérez Aparicio. Aguaits. Núm. 24-25. 2007 }}