Jortola : Crea article

2018-06-10T10:17:22Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:llibre}}
Els llibres, com a vehicle de transmissió del coneixement humà, es vinculava en l'antiga Benissa a professionals que els empraven en l'exercici del seu treball o ministeri, per tant l'accés a eixe bé cultural estava en mans dels titulats en dret o en teologia, raons per les quals les restes de les antigues col·leccions que han aplegat a la nostra contemporaneïtat versaran sempre sobre eixes matèries. El llibre, subjecte a les innovacions de la impremta, passarà de ser relligat en pergamí a altres modalitats, com serà la pell o la pasta valenciana, per passar posteriorment a la tela, el cartó i actualment als materials plàstics. Els llibres s'adquirien a mercaders eventuals al seu pas per Benissa, com així consta quan en l'any 1648 es dóna notícia de la mort en aquesta parròquia de Francesc Estrada, llibreter i natural de València, viatjat i expert en la professió en acreditar la nota de defunció que havia testat a Madrid on adquiria material. Abans que l'Ajuntament posarà a l'abast del públic una biblioteca ben dotada les que hi havia eren de propietat privada. Dins d'eixes col·leccions particulars cal ressaltar les que formaren Josep Torres Eximeno, abans Abargues, Josep Feliu Torres i mossén Francesc Cabrera Ortolà, totes elles als segles XVIII i XIX. La biblioteca de Torres Eximeno fou considerada en el seu temps com la més important de la comarca superant els seus fons els mil exemplars. Continuada per Joaquim Abargues Feliu l'eixamplà, i morts els descendents directes d'aquest es dispersà entre els hereus de Benissa. La temàtica d'aquella col·lecció estava integrada, en la seua major part, per llibres de jurisprudència sent uns dels llibres més significats el titulat ''Originum juris civilis'', de Gravina, relligat en pergamí en format foli major i edició de 1713 i els diaris de sessions de les Corts de Cadis. D'aquell origen és també una edició del ''Teatro Crítico Universal'', de fra Benito Feijoo, relligat en pergamí en octau major, editat en 1777. La col·lecció de Josep Feliu Torres participa també d'un fons vinculat amb la jurisprudència com el ''Commentarius ad D. Justiniani'', de Joan Kees i el ''Ius Canonicum Universum'' d'Anacleto Reiffensttuel, en edicions de gran format dels anys 1752 i 1733 respectivament, al que segueixen diverses traduccions del francés dels clàssics i una interessant col·lecció de la ''Biblioteca de la Religión'' en diversos volums. També aquesta biblioteca supera els mil exemplars i segueix íntegra a Benissa com a biblioteca privada. La biblioteca formada per mossén Francesc Cabrera està especialitzada en matèries per a la docència, a banda de publicacions de temàtica teològica i sermonaris dels segles XVIII i XIX. Curiositat d'aquesta col·lecció és un conjunt de llibres de medicina editats en el segle XIX, del que destaca un ''Diccionario de medicina y cirugía'', de Hurtado de Mendoza, editat per Boix en l'any 1840. El llibre de més valor d'eixa antiga biblioteca és l{{'}}''Apparatus biblicus sive manudictio ad sacram scripturam'', de Bernardo Lamy, editat en 1767, relligat en pergamí i en format d'holandesa, i que actualment, junt amb la pràctica totalitat del seu fons conforma la donació de la Fundació J. J. Cardona i exposada al Museu Parroquial. El fons de l'antiga biblioteca del convent de franciscans de Benissa ha exerimentat al llarg del temps diversos trasbalsos (Guerra del Francés, exclaustració, guerra del trenta-sis...) raons suficients perquè la col·lecció actual, tot i ser important, no reflecteix la seua antiga esplendor, tal com es reconeix a l'inventari de l'any 1835 al moment de l'exclaustració, i del que en la modernitat tan sols queda la ''Historia General de Valencia'', d'Escolano amb l'edició continuada de 1878 per Perales. L'absència d'una tradició municipal en ordre a dotar, en temps antics, d'una biblioteca per a ús públic ha fet que els fons antics municipals siguen molt escassos. Tot i això s'adquirí al seu temps la primera edició del ''Diccionario Geogràfico Estadístico'' de Madoz, i, posteriorment el ''Diccionario General Etimológico'' de Roque Barcia i l{{'}}''Enciclopedia Espasa''. En l'any 1974 es creava la primera Biblioteca Pública Municipal, a iniciativa del llavors regidor de cultura J. J. Cardona, i que després fou traslladada a les noves dependències del Centre Cultural rebatejant-la amb el nom de «Biblioteca Pública Bernat Capó», també regidor de cultura i propulsor d'unes dependències més amples per a l'usdefruit de la cultura en general. Les iniciatives que al llarg del temps s'han fet a Benissa per a fomentar la cultura han estat sempre menció particular d'erudits o lletraferits dels quals cal fer esment als mestres d'escola Perfecto Juez Badal que en l'any 1905 sol·licità el suport municipal per a celebrar el III Centenari de la publicació del Quixot i Jordi Valor Serra, bibliotecari de la Societat Cultural, proposat en sessió municipal de 22 de juny de 1955 per a crear una biblioteca municipal que no es va portar a efecte.

====Biblioteques====
El servei de prestació de llibres per a la lectura pública, fins a temps ben recents, han estat promocions ben escasses i circumscrites a les biblioteques escolars o parroquials, mal dotades i esquifides. Durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX va estar en servei la de la Societat Cultural Recreativa, amb fons, molt dolents, que procedien de donacions particulars i un minso pressupost per adquirir les edicions dels premis Planeta i Nadal. En l'actualitat el servei de lectura està garantit per la prestació que dóna la Biblioteca Pública Municipal amb un fons ben farcit de temes essencials i les novetats que es van produint. Fora d'eixe servei públic estan les col·leccions particulars de Joan Antoni Ivars Bertomeu, important pel seu fons antic de temàtica valenciana, les de Bernat Capó, especialitzada en literatura general i la de Joan Josep Cardona, amb bibliografia històrica i etnogràfica. La parròquia de Benissa té, des de l'any 2006 un fons de llibre antic sota la denominació de ''Fons bibliogràfic Joan Josep Cardona Ivars''.

====Llibreries====
El servei de venda de llibres no es va posar en pràctica fins a l'apertura de l'establiment de Secundino i Vicenta Ripoll, el qual va nodrir als anys cinquanta i seixanta del segle XX les necessitats particulars dels benissers que trobaren en les edicions populars de Ediciones Molino, Apostolado de la Prensa, S.A. i Espasa Calpe el mitjà pel qual es posava a l'abast la cultura del llibre. En l'any 1965 obrí les portes la llibreria i papereria de família Arjona, que junt amb el negoci especialitzat de papereria oferia també títols editats per Plaza&Janés. A principi dels anys vuitanta del segle XX s'inaugurava la Llibreria La Tella, negoci iniciat per Josep Antoni Santacreu i Àngel Ibáñez, que continuen actualment els germans Ibáñez.

{{DEFAULTSORT:llibre}}
[[Category:Diccionari benisser]]

Llibre - Historial de revisió

Jortola : Crea article