http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?action=history&feed=atom&title=Mina 2026-04-30T22:36:38Z Historial de revisió per a aquesta pàgina del wiki MediaWiki 1.30.0 http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Mina&diff=2404&oldid=prev 2018-06-10T10:18:24Z

<p>Crea article</p> <p><b>Pàgina nova</b></p><div>{{DISPLAYTITLE:mina}}<br /> Explotació de mineral per a ser utilitzat després de les seues transformacions per a la indústria. La mineria no ha estat mai, ni a Benissa, ni la seua comarca, una activitat representativa. Tan sols s&#039;han d&#039;exceptuar els materials que com ara la sorra de riu, l&#039;argila, l&#039;algeps, les pedreres o la calç s&#039;han utilitzat per a la construcció i que es troben en més o menys proporcions al terme de Benissa i als del voltant. El mateix estudi publicat en l&#039;any 1960 per l&#039;Instituto Geológico i Minero de España, i referent a la fulla geològica de Benissa, no recull aquestes peculiaritats del nostre subsòl. No obstant eixa cita s&#039;ha de parar esment en les autoritzacions, i posterior registre de mines, fetes per a l&#039;any 1842 a la província d&#039;Alacant. En l&#039;esmentat cens apareixen les mines denominades &#039;&#039;Restauradora&#039;&#039; i &#039;&#039;Fortuna&#039;&#039;, de material de plom, a Canor, a favor de Francesc Santacreu i Miquel Ivars, de ferro (&#039;&#039;La Peregrina&#039;&#039;) a la Mallada Verda. Com abandonades es citen, entre altres, &#039;&#039;La Carolina&#039;&#039;, &#039;&#039;Contrabandista&#039;&#039;, &#039;&#039;Concepción&#039;&#039;, &#039;&#039;Espia&#039;&#039;, &#039;&#039;Fortuna&#039;&#039;, &#039;&#039;Buenaventura&#039;&#039;, de ferro i de plom, que eren propietat dels dos darrerament citats i d&#039;altres industrials que es registren a favor de Josep Ivars Herrero, Josep Crespo i una d&#039;argent viu, coneguda pel nom de &#039;&#039;Movimiento&#039;&#039; que explotava Felip Ribes, a La Solana. Òbviament es tractaria de prospeccions molt elementals, a flor de terra, i guiats els pràctics per les eventuals troballes de precipitats fèrrics que sovint apareixen a moltes roques de les muntanyes benisseres. L&#039;èxit no acompanyà mai les extraccions, afirmació que es pot observar als llistats fiscals que van de 1842 a 1870, on cap d&#039;aquests jaciments, ni altres trobats a la província d&#039;Alacant, mostren activitat. En el període de 1876-1877 es cita la mina &#039;&#039;Providencia&#039;&#039;, de carbó, al terme de Calp, registrada a nom de Josep Maria Soler, sense haver aconseguit cap tipus de producció. Les úniques indústries transformadores de minerals són aquelles que com l&#039;algeps i la calç han estat utilitzats per a la construcció. La matrícula industrial de Benissa de l&#039;any 1859, primer document que dóna dates fiables, tan sols hi ha una matrícula de forn d&#039;algeps a favor de Pere Font, habitador al carrer del Bot. Posteriorment Francesc Llopis va tindre en explotació un forn d&#039;algeps amb material verge que adquiria a les zones de Murla i Benigembla. Com a pedrera de pòrfir, per a fer llambordes per a carrers, va estar actiu un jaciment en el vessant de ponent de la muntanya d&#039;Oltà, a la partida de Canelles, als voltants dels anys vint del segle XX. <br /> <br /> {{DEFAULTSORT:mina}}<br /> [[Category:Diccionari benisser]]</div>

Jortola