Jortola a 11:40, 11 juny 2018

2018-06-11T11:40:09Z

Jortola : Crea article

2018-06-10T10:19:22Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:oli}}
El cultiu de l'olivera i l'elaboració de l'oli és una pràctica coneguda a Benissa des de temps molts antics. Són testimoni d'eixa activitat les poderoses rabasses esparses per diferents bancals del terme, o la proliferació de les almàsseres. Un document de l'any 1551 afirma que «vengueren los moros y entraren en dita vila (Benissa) y foradaren una almacera i de la almacera foradaren la muralla». Cavanilles en la seua descripció del terme benisser destaca per a l'any 1797 una producció de 1800 arroves, sent les varietats ''grossal'' i ''blanqueta'' les més utilitzades. En 1909 l'estadística municipal en declara 5.000 arroves mentre que en la geografia de Figueras Pacheco de l'any 1914 es situa el conreu en 50 ha. L'increment del cultiu s'estima en 106 ha per a l'any 1978, segons Josep Quereda Sala, explicant-se en l'estudi econòmic intercomarcal de 1972 que 85 ha són en plena producció i 21 quasi abandonades, quantitat lleugerament superior al cens agrari de 1965. Seguint el relat de Cavanilles, plenament coincident en la realitat actual, el cultiu de l'olivera és predominant en les partides rurals de Canor, Senijola i Benimallunt, destacant sobre els altres el territori de la partida de Pinos. Tot i ser important la superfície destinada a aquest cultiu la irregularitat de les collites no garantien en temps antics un grau d'autoabastiment òptim, situació que obligava a gran part de la població a recórrer al comerç el qual es subministrava de les produccions de Benigembla i de pobles del Comtat. L'oli fou un dels productes de primera necessitat més preuat en l'època de la postguerra de 1936 per estar subjecte, junt amb altres manteniments, a un sever racionament que va estar vigent fins a l'any 1952.

Per a l'extracció de l'oli existien declarades en el cens agrari de 1965 9 almàsseres de propietat privada, de les quals, a excepció d'una totalment mecanitzada, la resta continuà utilitzant per a premsar l'oliva el sistema tradicional de moure el trull per tracció animal. Les disposicions legals que exigien uns models d'elaboració subjectes a controls sanitaris feren desaparéixer les velles estructures dels molins d'oliva, procés irreversible per tal com a darrers de la dècada dels anys seixanta del segle XX no hi havia en el terme cap establiment en activitat. Els productors seguiren amb el costum d'elaborar el seu propi oli, no perdent mai l'interés per elaborar un producte casolà, d'altra banda molt costós de manufacturar perquè calia portar l'oliva a molins legalment autoritzats on el producte és tractat amb tota mena de garanties. Els nous models dietètics, i el gust per obtenir productes de qualitat, fa que aquest cultiu no s'abandone definitivament. Tant actualment, com en temps antics, l'oli es dividia en oli flor i oli corrent a més d'un de baixa qualitat destinat a cremar. Aquest darrer s'obtenia majorment de les olives caigudes de l'arbre abans de temps de recollida les quals tenien un aspecte negre i arrugat ''(torronet'')''. ''A banda d'utilitzar-se l'oli com aliment en l'antiguitat tenia altres aplicacions tal com servir de combustible dels aparells d'il·luminació artificial, en medicina com a desinfectant, elaboració de sabó, servint també els subproductes com el pinyol que es destinava a calefacció dels brasers i les morques per a confeccionar sabons de baixa qualitat.

===Locucions===
* ''Ser com oli en cresol'': indica la millora d'una cosa que anava malament, i en el sentit que l'oli que s'afegeix a una llàntia que s'apaga la fa reviure.

{{Bibliografia|''L'olivera i l'oli al Comtat''. Centre d'Estudis Contestans. 1990.}}

{{DEFAULTSORT:oli}}
[[Category:Diccionari benisser]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{DISPLAYTITLE:oli}}
- El cultiu de l'olivera i l'elaboració de l'oli és una pràctica coneguda a Benissa des de temps molts antics. Són testimoni d'eixa activitat les poderoses rabasses esparses per diferents bancals del terme, o la proliferació de les almàsseres. Un document de l'any 1551 afirma que «vengueren los moros y entraren en dita vila (Benissa) y foradaren una almacera i de la almacera foradaren la muralla». Cavanilles en la seua descripció del terme benisser destaca per a l'any 1797 una producció de 1800 arroves, sent les varietats ''grossal'' i ''blanqueta'' les més utilitzades. En 1909 l'estadística municipal en declara 5.000 arroves mentre que en la geografia de Figueras Pacheco de l'any 1914 es situa el conreu en 50 ha. L'increment del cultiu s'estima en 106 ha per a l'any 1978, segons Josep Quereda Sala, explicant-se en l'estudi econòmic intercomarcal de 1972 que 85 ha són en plena producció i 21 quasi abandonades, quantitat lleugerament superior al cens agrari de 1965. Seguint el relat de Cavanilles, plenament coincident en la realitat actual, el cultiu de l'olivera és predominant en les partides rurals de Canor, Senijola i Benimallunt, destacant sobre els altres el territori de la partida de Pinos. Tot i ser important la superfície destinada a aquest cultiu la irregularitat de les collites no garantien en temps antics un grau d'autoabastiment òptim, situació que obligava a gran part de la població a recórrer al comerç el qual es subministrava de les produccions de Benigembla i de pobles del Comtat. L'oli fou un dels productes de primera necessitat més preuat en l'època de la postguerra de 1936 per estar subjecte, junt amb altres manteniments, a un sever racionament que va estar vigent fins a l'any 1952.
+El cultiu de l'olivera i l'elaboració de l'oli és una pràctica coneguda a Benissa des de temps molts antics. Són testimoni d'eixa activitat les poderoses rabasses esparses per diferents bancals del terme, o la proliferació de les almàsseres. Un document de l'any 1551 afirma que «vengueren los moros y entraren en dita vila (Benissa) y foradaren una almacera i de la almacera foradaren la muralla». Cavanilles en la seua descripció del terme benisser destaca per a l'any 1797 una producció de 1800 arroves, sent les varietats ''grossal'' i ''blanqueta'' les més utilitzades. En 1909 l'estadística municipal en declara 5.000 arroves mentre que en la geografia de Figueras Pacheco de l'any 1914 es situa el conreu en 50 ha. L'increment del cultiu s'estima en 106 ha per a l'any 1978, segons Josep Quereda Sala, explicant-se en l'estudi econòmic intercomarcal de 1972 que 85 ha són en plena producció i 21 quasi abandonades, quantitat lleugerament superior al cens agrari de 1965. Seguint el relat de Cavanilles, plenament coincident en la realitat actual, el cultiu de l'olivera és predominant en les partides rurals de Canor, Senijola i Benimallunt, destacant sobre els altres el territori de la partida de Pinos. Tot i ser important la superfície destinada a aquest cultiu la irregularitat de les collites no garantien en temps antics un grau d'autoabastiment òptim, situació que obligava a gran part de la població a recórrer al comerç el qual es subministrava de les produccions de Benigembla i de pobles del Comtat. L'oli fou un dels productes de primera necessitat més preuat en l'època de la postguerra de 1936 per estar subjecte, junt amb altres manteniments, a un sever racionament que va estar vigent fins a l'any 1952.
 Per a l'extracció de l'oli existien declarades en el cens agrari de 1965 9 almàsseres de propietat privada, de les quals, a excepció d'una totalment mecanitzada, la resta continuà utilitzant per a premsar l'oliva el sistema tradicional de moure el trull per tracció animal. Les disposicions legals que exigien uns models d'elaboració subjectes a controls sanitaris feren desaparéixer les velles estructures dels molins d'oliva, procés irreversible per tal com a darrers de la dècada dels anys seixanta del segle XX no hi havia en el terme cap establiment en activitat. Els productors seguiren amb el costum d'elaborar el seu propi oli, no perdent mai l'interés per elaborar un producte casolà, d'altra banda molt costós de manufacturar perquè calia portar l'oliva a molins legalment autoritzats on el producte és tractat amb tota mena de garanties. Els nous models dietètics, i el gust per obtenir productes de qualitat, fa que aquest cultiu no s'abandone definitivament. Tant actualment, com en temps antics, l'oli es dividia en oli flor i oli corrent a més d'un de baixa qualitat destinat a cremar. Aquest darrer s'obtenia majorment de les olives caigudes de l'arbre abans de temps de recollida les quals tenien un aspecte negre i arrugat ''(torronet'')''. ''A banda d'utilitzar-se l'oli com aliment en l'antiguitat tenia altres aplicacions tal com servir de combustible dels aparells d'il·luminació artificial, en medicina com a desinfectant, elaboració de sabó, servint també els subproductes com el pinyol que es destinava a calefacció dels brasers i les morques per a confeccionar sabons de baixa qualitat.

Oli - Historial de revisió

Jortola a 11:40, 11 juny 2018

Jortola : Crea article