<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
		<id>http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Oratori</id>
		<title>Oratori - Historial de revisió</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Oratori"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Oratori&amp;action=history"/>
		<updated>2026-04-30T17:56:39Z</updated>
		<subtitle>Historial de revisió per a aquesta pàgina del wiki</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.30.0</generator>

	<entry>
		<id>http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Oratori&amp;diff=2457&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jortola : Crea article</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Oratori&amp;diff=2457&amp;oldid=prev"/>
				<updated>2018-06-10T10:19:29Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Crea article&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;{{DISPLAYTITLE:oratori}}&lt;br /&gt;
Cambra reservada per a fer oració en les antigues cases senyorials de Benissa, que estèticament era semblant al d&amp;#039;una capella lateral de les esglésies. El dret canònic els definia com a públics, semipúblics i privats. Els oratoris dels ordes religiosos femenins de Benissa tenien la qualitat de públics, que són aquells que a banda de servir a la comunitat, o família, estaven habilitats per a rebre a la resta de fidels quan hi havia culte de missa. La celebració de la missa estava restringida i subjecta a les autoritzacions que el papa donava en privilegi. La visita de l&amp;#039;arquebisbe Mayoral de l&amp;#039;any 1778 menciona els que són propietat de Joan Baptista Feliu i Francesc Feliu autoritzats en l&amp;#039;any 1708 i 1750 respectivament pels papes Benet XIII i Benet XIV i sense que la visita detalle el seu patró. La visita de l&amp;#039;any 1895, feta per l&amp;#039;arquebisbe Ciriaco Maria Sancho en descriu dos de públics (Sant Miquel Arcàngel i Sagrada Família) i dos privats que corresponen a Sant Tomàs de Vilanova, propietat de Francesca Abargues Domènec i el de la Sagrada Família dels germans Antoni i Carles Torres Orduña. Els altars dels oratoris, inclosos en les diferents herències i particions de les grans famílies passaren d&amp;#039;unes cases a altres, com així ocorregué amb el de Sant Tomàs, que formà part del llegat de la fundació de l&amp;#039;Asil. Construït en l&amp;#039;any 1826 pel pintor José Aparicio Inglada, a encàrrec fet per Pere Torres Ivars del Pobil, i autoritzat pel papa Lleó XII, fou remogut del seu lloc original del carrer Desemparats a la capella de l&amp;#039;Asil a Bellita i definitivament a les noves dependències de la residència. Fou substituïda la talla original de Sant Tomàs, en l&amp;#039;any 1917, per la de la Verge dels Dolors. El de Sant Miquel va passar a l&amp;#039;oratori dels Andrés, al Tros Vell i el de la Sagrada Família als Cabrera, al carrer Desemparats. Sense que s&amp;#039;especifique a les visites existí a la partida de Bellita el construït a sa casa per mossén Joaquim Crespo, dedicat a Sant Joaquim, que va estar en actiu fins a la mort del seu fundador ocorreguda en l&amp;#039;any 1921. Es donava culte en l&amp;#039;etapa estiuenca servint alhora per a ús del veïnat del voltant d&amp;#039;aquella casa. El culte a Sant Joaquim serví també per a justificar les festes populars del Pouet de Berdica fetes al mes d&amp;#039;agost. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Bibliografia|&amp;#039;&amp;#039;El franciscano Fr. José Ronda y el retablo de los Torres&amp;#039;&amp;#039;. Fr.José M. Barrachina. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. 1994.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{DEFAULTSORT:oratori}}&lt;br /&gt;
[[Category:Diccionari benisser]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Jortola</name></author>	</entry>

	</feed>