Jortola : Crea article

2018-06-10T10:19:29Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:oratori}}
Cambra reservada per a fer oració en les antigues cases senyorials de Benissa, que estèticament era semblant al d'una capella lateral de les esglésies. El dret canònic els definia com a públics, semipúblics i privats. Els oratoris dels ordes religiosos femenins de Benissa tenien la qualitat de públics, que són aquells que a banda de servir a la comunitat, o família, estaven habilitats per a rebre a la resta de fidels quan hi havia culte de missa. La celebració de la missa estava restringida i subjecta a les autoritzacions que el papa donava en privilegi. La visita de l'arquebisbe Mayoral de l'any 1778 menciona els que són propietat de Joan Baptista Feliu i Francesc Feliu autoritzats en l'any 1708 i 1750 respectivament pels papes Benet XIII i Benet XIV i sense que la visita detalle el seu patró. La visita de l'any 1895, feta per l'arquebisbe Ciriaco Maria Sancho en descriu dos de públics (Sant Miquel Arcàngel i Sagrada Família) i dos privats que corresponen a Sant Tomàs de Vilanova, propietat de Francesca Abargues Domènec i el de la Sagrada Família dels germans Antoni i Carles Torres Orduña. Els altars dels oratoris, inclosos en les diferents herències i particions de les grans famílies passaren d'unes cases a altres, com així ocorregué amb el de Sant Tomàs, que formà part del llegat de la fundació de l'Asil. Construït en l'any 1826 pel pintor José Aparicio Inglada, a encàrrec fet per Pere Torres Ivars del Pobil, i autoritzat pel papa Lleó XII, fou remogut del seu lloc original del carrer Desemparats a la capella de l'Asil a Bellita i definitivament a les noves dependències de la residència. Fou substituïda la talla original de Sant Tomàs, en l'any 1917, per la de la Verge dels Dolors. El de Sant Miquel va passar a l'oratori dels Andrés, al Tros Vell i el de la Sagrada Família als Cabrera, al carrer Desemparats. Sense que s'especifique a les visites existí a la partida de Bellita el construït a sa casa per mossén Joaquim Crespo, dedicat a Sant Joaquim, que va estar en actiu fins a la mort del seu fundador ocorreguda en l'any 1921. Es donava culte en l'etapa estiuenca servint alhora per a ús del veïnat del voltant d'aquella casa. El culte a Sant Joaquim serví també per a justificar les festes populars del Pouet de Berdica fetes al mes d'agost.

{{Bibliografia|''El franciscano Fr. José Ronda y el retablo de los Torres''. Fr.José M. Barrachina. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. 1994.}}

{{DEFAULTSORT:oratori}}
[[Category:Diccionari benisser]]

Oratori - Historial de revisió

Jortola : Crea article