Jortola a 12:21, 10 juny 2018

2018-06-10T12:21:15Z

Jortola : Crea article

2018-06-10T10:28:17Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:Sagrada Família de Bordeus}}
(Monges de l'Oreto, o Concepcionistes de la Sagrada Família). Conegudes popularment a Benissa com Monges franceses. Congregació religiosa fundada per Pere Benvingut Noailles, sacerdot francés nascut a Bordeus en l'any 1793. Va ser aprovada per la Santa Seu en l'any 1903. L'institut està dividit en diverses branques, per ser molts els aspectes socials que atén (ensenyament, cura de malalts a domicili, assistència en clíniques i hospitals, atenció a suburbis urbans, etc.). Es vincularen a Benissa, oficialment en l'any 1903, si bé es podria considerar que alguna comunitat ja estava establida anteriorment (1885). Obriren aquí establiment dedicat a l'ensenyament al carrer del Bot, en crida feta per [[Luisa Vives Abargues]], constituint la primera comunitat Marguerite Marie Aujère, com a superiora, acompanyada d'Éléonore Delmas, Encarnación Espinosa, Trinidad Romero, Antonieta Rodríguez i la novícia Fermina Dehesa, comunitat que fou incrementada per Delfín Alcon i Elisabet Gordovil. La comunitat es sostenia per una assignació anual atorgada per Lluïsa Vives, més el cobrament de les classes de pagament a cinquanta alumnes; altrament, mantenien una matrícula de dos-cents alumnes (xiquets i xiquetes) d'ensenyament gratuït. La qualitat de l'ensenyament era molt superior al que es podia rebre a les escoles públiques del moment. Al voltant de l'any 1920 Lluïsa Abargues, sobre solars propis i la compra del cementeri vell de la parròquia mana fer un edifici de nova planta a la plaça del Portal passant a aquell centre la dedicació escolar. En l'any 1931 Lluïsa Vives dicta testament creant la [[Fundació Abargues]] i prescindint de la vinculació que mantenia amb les monges de l'Oreto. Lluïsa Vives, que fins eixe moment mantenia un vincle de vots religiosos amb l'ordre va demanar la dispensa de vots i sol·licità viure a Benissa en unes dependències del convent. Probablement ante eixa situació i la impossibilitat que es deixara de percebre per part de les monges per a sostenir la comunitat amb les classes de pagament foren la causa que la comunitat abandonara la seua dedicació a Benissa. No obstant això, va quedar fins a 1933 una part de la comunitat al davant de l'asil d'ancians, tot i que des de la seua fundació atenien l'establiment. En 1933 abandonaren Benissa seguint a la resta de l'anterior comunitat. Benissa ha donat a l'ordre algunes vocacions, les quals s'han especialitzaren en diverses comeses. Foren religioses de l'institut Rosario Castells Gandia, Josepa Llopis Ivars i Remeis Mas Capó, dedicades a l'ensenyament i Magdalena Ripoll i Anselma Font en la branca d'assistència hospitalària. [[Anselma Font]] que exercí a Bilbao, fou objecte de la declaració de filla predilecta i condecorada amb la Creu de la Beneficència.

{{DEFAULTSORT:Sagrada Família de Bordeus}}
[[Category:Diccionari benisser]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{DISPLAYTITLE:Sagrada Família de Bordeus}}
-(Monges de l'Oreto, o Concepcionistes de la Sagrada Família). Conegudes popularment a Benissa com Monges franceses. Congregació religiosa fundada per Pere Benvingut Noailles, sacerdot francés nascut a Bordeus en l'any 1793. Va ser aprovada per la Santa Seu en l'any 1903. L'institut està dividit en diverses branques, per ser molts els aspectes socials que atén (ensenyament, cura de malalts a domicili, assistència en clíniques i hospitals, atenció a suburbis urbans, etc.). Es vincularen a Benissa, oficialment en l'any 1903, si bé es podria considerar que alguna comunitat ja estava establida anteriorment (1885). Obriren aquí establiment dedicat a l'ensenyament al carrer del Bot, en crida feta per [[Luisa Vives Abargues]], constituint la primera comunitat Marguerite Marie Aujère, com a superiora, acompanyada d'Éléonore Delmas, Encarnación Espinosa, Trinidad Romero, Antonieta Rodríguez i la novícia Fermina Dehesa, comunitat que fou incrementada per Delfín Alcon i Elisabet Gordovil. La comunitat es sostenia per una assignació anual atorgada per Lluïsa Vives, més el cobrament de les classes de pagament a cinquanta alumnes; altrament, mantenien una matrícula de dos-cents alumnes (xiquets i xiquetes) d'ensenyament gratuït. La qualitat de l'ensenyament era molt superior al que es podia rebre a les escoles públiques del moment. Al voltant de l'any 1920 Lluïsa Abargues, sobre solars propis i la compra del cementeri vell de la parròquia mana fer un edifici de nova planta a la plaça del Portal passant a aquell centre la dedicació escolar. En l'any 1931 Lluïsa Vives dicta testament creant la [[Fundació Abargues]] i prescindint de la vinculació que mantenia amb les monges de l'Oreto. Lluïsa Vives, que fins eixe moment mantenia un vincle de vots religiosos amb l'ordre va demanar la dispensa de vots i sol·licità viure a Benissa en unes dependències del convent. Probablement ante eixa situació i la impossibilitat que es deixara de percebre per part de les monges per a sostenir la comunitat amb les classes de pagament foren la causa que la comunitat abandonara la seua dedicació a Benissa. No obstant això, va quedar fins a 1933 una part de la comunitat al davant de l'asil d'ancians, tot i que des de la seua fundació atenien l'establiment. En 1933 abandonaren Benissa seguint a la resta de l'anterior comunitat. Benissa ha donat a l'ordre algunes vocacions, les quals s'han especialitzaren en diverses comeses. Foren religioses de l'institut Rosario Castells Gandia, Josepa Llopis Ivars i Remeis Mas Capó, dedicades a l'ensenyament i Magdalena Ripoll i Anselma Font en la branca d'assistència hospitalària. [[Anselma Font]] que exercí a Bilbao, fou objecte de la declaració de filla predilecta i condecorada amb la Creu de la Beneficència.
+(Monges de l'Oreto, o Concepcionistes de la Sagrada Família). Conegudes popularment a Benissa com Monges franceses. Congregació religiosa fundada per Pere Benvingut Noailles, sacerdot francés nascut a Bordeus en l'any 1793. Va ser aprovada per la Santa Seu en l'any 1903. L'institut està dividit en diverses branques, per ser molts els aspectes socials que atén (ensenyament, cura de malalts a domicili, assistència en clíniques i hospitals, atenció a suburbis urbans, etc.). Es vincularen a Benissa, oficialment en l'any 1903, si bé es podria considerar que alguna comunitat ja estava establida anteriorment (1885). Obriren aquí establiment dedicat a l'ensenyament al carrer del Bot, en crida feta per [[Luisa Vives Abargues]], constituint la primera comunitat Marguerite Marie Aujère, com a superiora, acompanyada d'Éléonore Delmas, Encarnación Espinosa, Trinidad Romero, Antonieta Rodríguez i la novícia Fermina Dehesa, comunitat que fou incrementada per Delfín Alcon i Elisabet Gordovil. La comunitat es sostenia per una assignació anual atorgada per Lluïsa Vives, més el cobrament de les classes de pagament a cinquanta alumnes; altrament, mantenien una matrícula de dos-cents alumnes (xiquets i xiquetes) d'ensenyament gratuït. La qualitat de l'ensenyament era molt superior al que es podia rebre a les escoles públiques del moment. Al voltant de l'any 1920 Lluïsa Abargues, sobre solars propis i la compra del cementeri vell de la parròquia mana fer un edifici de nova planta a la plaça del Portal passant a aquell centre la dedicació escolar. En l'any 1931 Luisa Vives dicta testament creant la [[Fundació Abargues]] i prescindint de la vinculació que mantenia amb les monges de l'Oreto. Lluïsa Vives, que fins eixe moment mantenia un vincle de vots religiosos amb l'ordre va demanar la dispensa de vots i sol·licità viure a Benissa en unes dependències del convent. Probablement ante eixa situació i la impossibilitat que es deixara de percebre per part de les monges per a sostenir la comunitat amb les classes de pagament foren la causa que la comunitat abandonara la seua dedicació a Benissa. No obstant això, va quedar fins a 1933 una part de la comunitat al davant de l'asil d'ancians, tot i que des de la seua fundació atenien l'establiment. En 1933 abandonaren Benissa seguint a la resta de l'anterior comunitat. Benissa ha donat a l'ordre algunes vocacions, les quals s'han especialitzaren en diverses comeses. Foren religioses de l'institut Rosario Castells Gandia, Josepa Llopis Ivars i Remeis Mas Capó, dedicades a l'ensenyament i Magdalena Ripoll i [[Anselma Font Giner]] en la branca d'assistència hospitalària. Anselma Font que exercí a Bilbao, fou objecte de la declaració de filla predilecta i condecorada amb la Creu de la Beneficència.
 {{DEFAULTSORT:Sagrada Família de Bordeus}}
 [[Category:Diccionari benisser]]

Sagrada Família de Bordeus - Historial de revisió

Jortola a 12:21, 10 juny 2018

Jortola : Crea article