Societat Cultural de Benissa - Historial de revisió

Jortola a 11:28, 10 juny 2018

2018-06-10T11:28:06Z

Jortola a 11:27, 10 juny 2018

2018-06-10T11:27:36Z

Jortola : Crea article

2018-06-10T10:29:06Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:Societat Cultural de Benissa}}
Societat recreativa i cultural creada a Benissa en l'any 1931 Els propòsits fundacionals eren els característics dels antics casinos. S'emeteren obligacions nominatives com a clàusula d'admissió i que donaven dret als socis a fer ús de les instal·lacions, com ara una biblioteca, l'audició d'una ràdio-gramola i esbarjos com els jocs de taula i un billar, amb el complement d'un bar cafeteria. La primera directiva estava integrada per membres de la indústria, comerç i professions liberals d'aquell temps i sent els càrrecs constitucionals els següents: president Pedro Crespo Garcia, metge, vicepresident Josep Albanell Fullana, cap de l'oficina de telègrafs, i resta de components Andreu Roselló Grimalt, Josep Cardona Cabrera, Emili Ripoll Font, Joan Bertomeu Ripoll, Josep Soler Baidal i Miquel Ivars Ferrer. El primer local on s'ubicà la societat estava situat al primer pis d'un l'edifici de la plaça del Rei Jaume I, actualment amb el número deu. En l'any 1939, tot just acabada la guerra civil, i segons les noves disposicions governatives, l'entitat es reorganitza prenent el nom de Sociedad Cultural, en lloc del tradicional de Sociedad Cultural Recreativa, elegint per primer president a Manuel Mas Santacreu. L'increment de socis originà la necessitat d'adquirir en propietat tot l'edifici, habilitant la planta baixa ocupada en aquell temps per un bar. L'immoble, propietat de Diego Ivars Ivars es valorava en 150.000 pessetes. En l'any 1951 s'abandonà aquella proposta presentant-se l'oportunitat, en temps de la presidència de Josep Cabrera Abargues, d'adquirir l'actual edifici propietat d'Antoni Torres Lliberós, hereu de Carles Torres Orduña, i situat al carrer la Puríssima en la Placeta Vella. Mentre es feien les gestions la casa va ser adquirida per Manuel Mas Capó qui atorgà facilitats per a traspassar-la, fet que es va produir definitivament en 1956 firmant-se la corresponent escriptura de compravenda. Part de l'edifici va sofrir reformes habilitant les dependències de l'antic servei domèstic per construir una sala dedicada als usos de la societat deixant altres locals per a hostatge del conserge, a més d'un pati. Aquest espai exterior era utilitzat a l'estiu com a terrassa, i a l'hivern amb ocasió dels balls de fi d'any o Carnestoltes, es cobria amb un envelat augmentant la capacitat de la sala general. Es produí en eixe moment un intent per part de l'ajuntament d'unir a les activitats de la societat les de la Banda de Música, i que en realitat tan sols serví temporalment per a ubicar als salons nobles les funcions d'acadèmia i assaig dels músics sense produir-se cap fusió com estava previst. Entre 1962 i 1963 la societat va escometre una desencertada reforma perdent l'estructura interior tot el seu valuós caràcter de l'antiga casa senyorial dels Ivars de Pobil. Les obres foren seguides de gran polèmica en el setmanari comarcal ''La Marina''. Malgrat aquesta iniciativa, els locals continuaven sent insuficients per a la demanda exigida pels socis i en la directiva de Josep Ribes Martínez, entre els anys 1980 i 1982, es declarà en ruïna l'edifici propiciant un acord amb l'Ajuntament per al seu enderroc i posterior utilització comuna. Les obres es feren amb la condició de respectar tota l'estructura de la façana recaient a la Placeta Vella, mesures que obligaren a desmuntar-la pedra a pedra per tornar-la a deixar en el seu estat original. Les activitats es desplaçaren temporalment a un baix comercial de l'avinguda del País Valencià. A darrers de l'any 1982 l'edifici estava per complet aixecat, i d'acord amb el conveni la societat era propietària dels baixos de l'edifici i quedant la resta del domini municipal que les destinà a casa de cultura. La Societat Cultural, al llarg de la seua història ha fet les funcions de casino tradicional servint com a lloc d'encontre de la ciutadania i millorant en estructures a mesura que la demanda dels usuaris així o demanava.

{{DEFAULTSORT:Societat Cultural de Benissa}}
[[Category:Diccionari benisser]]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 Societat recreativa i cultural creada a Benissa en l'any 1931 Els propòsits fundacionals eren els característics dels antics casinos. S'emeteren obligacions nominatives com a clàusula d'admissió i que donaven dret als socis a fer ús de les instal·lacions, com ara una biblioteca, l'audició d'una ràdio-gramola i esbarjos com els jocs de taula i un billar, amb el complement d'un bar cafeteria. La primera directiva estava integrada per membres de la indústria, comerç i professions liberals d'aquell temps i sent els càrrecs constitucionals els següents: president Pedro Crespo Garcia, metge, vicepresident Josep Albanell Fullana, cap de l'oficina de telègrafs, i resta de components Andreu Roselló Grimalt, Josep Cardona Cabrera, Emili Ripoll Font, Joan Bertomeu Ripoll, Josep Soler Baidal i Miquel Ivars Ferrer. El primer local on s'ubicà la societat estava situat al primer pis d'un l'edifici de la plaça del Rei Jaume I, actualment amb el número deu. En l'any 1939, tot just acabada la guerra civil, i segons les noves disposicions governatives, l'entitat es reorganitza prenent el nom de Sociedad Cultural, en lloc del tradicional de Sociedad Cultural Recreativa, elegint per primer president a Manuel Mas Santacreu. L'increment de socis originà la necessitat d'adquirir en propietat tot l'edifici, habilitant la planta baixa ocupada en aquell temps per un bar. L'immoble, propietat de Diego Ivars Ivars es valorava en 150.000 pessetes. En l'any 1951 s'abandonà aquella proposta presentant-se l'oportunitat, en temps de la presidència de Josep Cabrera Abargues, d'adquirir l'actual edifici propietat d'Antoni Torres Lliberós, hereu de Carles Torres Orduña, i situat al carrer la Puríssima en la Placeta Vella. Mentre es feien les gestions la casa va ser adquirida per Manuel Mas Capó qui atorgà facilitats per a traspassar-la, fet que es va produir definitivament en 1956 firmant-se la corresponent escriptura de compravenda. Part de l'edifici va sofrir reformes habilitant les dependències de l'antic servei domèstic per construir una sala dedicada als usos de la societat deixant altres locals per a hostatge del conserge, a més d'un pati. Aquest espai exterior era utilitzat a l'estiu com a terrassa, i a l'hivern amb ocasió dels balls de fi d'any o Carnestoltes, es cobria amb un envelat augmentant la capacitat de la sala general. Es produí en eixe moment un intent per part de l'ajuntament d'unir a les activitats de la societat les de la Banda de Música, i que en realitat tan sols serví temporalment per a ubicar als salons nobles les funcions d'acadèmia i assaig dels músics sense produir-se cap fusió com estava previst. Entre 1962 i 1963 la societat va escometre una desencertada reforma perdent l'estructura interior tot el seu valuós caràcter de l'antiga casa senyorial dels Ivars de Pobil. Les obres foren seguides de gran polèmica en el setmanari comarcal ''La Marina''. Malgrat aquesta iniciativa, els locals continuaven sent insuficients per a la demanda exigida pels socis i en la directiva de Josep Ribes Martínez, entre els anys 1980 i 1982, es declarà en ruïna l'edifici propiciant un acord amb l'Ajuntament per al seu enderroc i posterior utilització comuna. Les obres es feren amb la condició de respectar tota l'estructura de la façana recaient a la Placeta Vella, mesures que obligaren a desmuntar-la pedra a pedra per tornar-la a deixar en el seu estat original. Les activitats es desplaçaren temporalment a un baix comercial de l'avinguda del País Valencià. A darrers de l'any 1982 l'edifici estava per complet aixecat, i d'acord amb el conveni la societat era propietària dels baixos de l'edifici i quedant la resta del domini municipal que les destinà a casa de cultura. La Societat Cultural, al llarg de la seua història ha fet les funcions de casino tradicional servint com a lloc d'encontre de la ciutadania i millorant en estructures a mesura que la demanda dels usuaris així o demanava.
-{{Petit|Nota: Article redactat amb materials arreplegats per Pasqual Giner Pérez.}}
+{{Petit|Nota: Article redactat amb materials arreplegats per [[Pasqual Giner Pérez]].}}
 {{DEFAULTSORT:Societat Cultural de Benissa}}
 [[Category:Diccionari benisser]]