<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
		<id>http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Societat_Cultural_de_Benissa</id>
		<title>Societat Cultural de Benissa - Historial de revisió</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Societat_Cultural_de_Benissa"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Societat_Cultural_de_Benissa&amp;action=history"/>
		<updated>2026-04-30T12:41:08Z</updated>
		<subtitle>Historial de revisió per a aquesta pàgina del wiki</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.30.0</generator>

	<entry>
		<id>http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Societat_Cultural_de_Benissa&amp;diff=2799&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jortola a 11:28, 10 juny 2018</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Societat_Cultural_de_Benissa&amp;diff=2799&amp;oldid=prev"/>
				<updated>2018-06-10T11:28:06Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table class=&quot;diff diff-contentalign-left&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr style=&quot;vertical-align: top;&quot; lang=&quot;ca&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: white; color:black; text-align: center;&quot;&gt;← Versió més antiga&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: white; color:black; text-align: center;&quot;&gt;Revisió del 11:28, 10 juny 2018&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l2&quot; &gt;Línia 2:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Línia 2:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Societat recreativa i cultural creada a Benissa en l&amp;#039;any 1931 Els propòsits fundacionals eren els característics dels antics casinos. S&amp;#039;emeteren obligacions nominatives com a clàusula d&amp;#039;admissió i que donaven dret als socis a fer ús de les instal·lacions, com ara una biblioteca, l&amp;#039;audició d&amp;#039;una ràdio-gramola i esbarjos com els jocs de taula i un billar, amb el complement d&amp;#039;un bar cafeteria. La primera directiva estava integrada per membres de la indústria, comerç i professions liberals d&amp;#039;aquell temps i sent els càrrecs constitucionals els següents: president Pedro Crespo Garcia, metge, vicepresident Josep Albanell Fullana, cap de l&amp;#039;oficina de telègrafs, i resta de components Andreu Roselló Grimalt, Josep Cardona Cabrera, Emili Ripoll Font, Joan Bertomeu Ripoll, Josep Soler Baidal i Miquel Ivars Ferrer. El primer local on s&amp;#039;ubicà la societat estava situat al primer pis d&amp;#039;un l&amp;#039;edifici de la plaça del Rei Jaume I, actualment amb el número deu. En l&amp;#039;any 1939, tot just acabada la guerra civil, i segons les noves disposicions governatives, l&amp;#039;entitat es reorganitza prenent el nom de Sociedad Cultural, en lloc del tradicional de Sociedad Cultural Recreativa, elegint per primer president a Manuel Mas Santacreu. L&amp;#039;increment de socis originà la necessitat d&amp;#039;adquirir en propietat tot l&amp;#039;edifici, habilitant la planta baixa ocupada en aquell temps per un bar. L&amp;#039;immoble, propietat de Diego Ivars Ivars es valorava en 150.000 pessetes. En l&amp;#039;any 1951 s&amp;#039;abandonà aquella proposta presentant-se l&amp;#039;oportunitat, en temps de la presidència de Josep Cabrera Abargues, d&amp;#039;adquirir l&amp;#039;actual edifici propietat d&amp;#039;Antoni Torres Lliberós, hereu de Carles Torres Orduña, i situat al carrer la Puríssima en la Placeta Vella. Mentre es feien les gestions la casa va ser adquirida per Manuel Mas Capó qui atorgà facilitats per a traspassar-la, fet que es va produir definitivament en 1956 firmant-se la corresponent escriptura de compravenda. Part de l&amp;#039;edifici va sofrir reformes habilitant les dependències de l&amp;#039;antic servei domèstic per construir una sala dedicada als usos de la societat deixant altres locals per a hostatge del conserge, a més d&amp;#039;un pati. Aquest espai exterior era utilitzat a l&amp;#039;estiu com a terrassa, i a l&amp;#039;hivern amb ocasió dels balls de fi d&amp;#039;any o Carnestoltes, es cobria amb un envelat augmentant la capacitat de la sala general. Es produí en eixe moment un intent per part de l&amp;#039;ajuntament d&amp;#039;unir a les activitats de la societat les de la Banda de Música, i que en realitat tan sols serví temporalment per a ubicar als salons nobles les funcions d&amp;#039;acadèmia i assaig dels músics sense produir-se cap fusió com estava previst. Entre 1962 i 1963 la societat va escometre una desencertada reforma perdent l&amp;#039;estructura interior tot el seu valuós caràcter de l&amp;#039;antiga casa senyorial dels Ivars de Pobil. Les obres foren seguides de gran polèmica en el setmanari comarcal &amp;#039;&amp;#039;La Marina&amp;#039;&amp;#039;. Malgrat aquesta iniciativa, els locals continuaven sent insuficients per a la demanda exigida pels socis i en la directiva de Josep Ribes Martínez, entre els anys 1980 i 1982, es declarà en ruïna l&amp;#039;edifici propiciant un acord amb l&amp;#039;Ajuntament per al seu enderroc i posterior utilització comuna. Les obres es feren amb la condició de respectar tota l&amp;#039;estructura de la façana recaient a la Placeta Vella, mesures que obligaren a desmuntar-la pedra a pedra per tornar-la a deixar en el seu estat original. Les activitats es desplaçaren temporalment a un baix comercial de l&amp;#039;avinguda del País Valencià. A darrers de l&amp;#039;any 1982 l&amp;#039;edifici estava per complet aixecat, i d&amp;#039;acord amb el conveni la societat era propietària dels baixos de l&amp;#039;edifici i quedant la resta del domini municipal que les destinà a casa de cultura. La Societat Cultural, al llarg de la seua història ha fet les funcions de casino tradicional servint com a lloc d&amp;#039;encontre de la ciutadania i millorant en estructures a mesura que la demanda dels usuaris així o demanava. &amp;#160;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Societat recreativa i cultural creada a Benissa en l&amp;#039;any 1931 Els propòsits fundacionals eren els característics dels antics casinos. S&amp;#039;emeteren obligacions nominatives com a clàusula d&amp;#039;admissió i que donaven dret als socis a fer ús de les instal·lacions, com ara una biblioteca, l&amp;#039;audició d&amp;#039;una ràdio-gramola i esbarjos com els jocs de taula i un billar, amb el complement d&amp;#039;un bar cafeteria. La primera directiva estava integrada per membres de la indústria, comerç i professions liberals d&amp;#039;aquell temps i sent els càrrecs constitucionals els següents: president Pedro Crespo Garcia, metge, vicepresident Josep Albanell Fullana, cap de l&amp;#039;oficina de telègrafs, i resta de components Andreu Roselló Grimalt, Josep Cardona Cabrera, Emili Ripoll Font, Joan Bertomeu Ripoll, Josep Soler Baidal i Miquel Ivars Ferrer. El primer local on s&amp;#039;ubicà la societat estava situat al primer pis d&amp;#039;un l&amp;#039;edifici de la plaça del Rei Jaume I, actualment amb el número deu. En l&amp;#039;any 1939, tot just acabada la guerra civil, i segons les noves disposicions governatives, l&amp;#039;entitat es reorganitza prenent el nom de Sociedad Cultural, en lloc del tradicional de Sociedad Cultural Recreativa, elegint per primer president a Manuel Mas Santacreu. L&amp;#039;increment de socis originà la necessitat d&amp;#039;adquirir en propietat tot l&amp;#039;edifici, habilitant la planta baixa ocupada en aquell temps per un bar. L&amp;#039;immoble, propietat de Diego Ivars Ivars es valorava en 150.000 pessetes. En l&amp;#039;any 1951 s&amp;#039;abandonà aquella proposta presentant-se l&amp;#039;oportunitat, en temps de la presidència de Josep Cabrera Abargues, d&amp;#039;adquirir l&amp;#039;actual edifici propietat d&amp;#039;Antoni Torres Lliberós, hereu de Carles Torres Orduña, i situat al carrer la Puríssima en la Placeta Vella. Mentre es feien les gestions la casa va ser adquirida per Manuel Mas Capó qui atorgà facilitats per a traspassar-la, fet que es va produir definitivament en 1956 firmant-se la corresponent escriptura de compravenda. Part de l&amp;#039;edifici va sofrir reformes habilitant les dependències de l&amp;#039;antic servei domèstic per construir una sala dedicada als usos de la societat deixant altres locals per a hostatge del conserge, a més d&amp;#039;un pati. Aquest espai exterior era utilitzat a l&amp;#039;estiu com a terrassa, i a l&amp;#039;hivern amb ocasió dels balls de fi d&amp;#039;any o Carnestoltes, es cobria amb un envelat augmentant la capacitat de la sala general. Es produí en eixe moment un intent per part de l&amp;#039;ajuntament d&amp;#039;unir a les activitats de la societat les de la Banda de Música, i que en realitat tan sols serví temporalment per a ubicar als salons nobles les funcions d&amp;#039;acadèmia i assaig dels músics sense produir-se cap fusió com estava previst. Entre 1962 i 1963 la societat va escometre una desencertada reforma perdent l&amp;#039;estructura interior tot el seu valuós caràcter de l&amp;#039;antiga casa senyorial dels Ivars de Pobil. Les obres foren seguides de gran polèmica en el setmanari comarcal &amp;#039;&amp;#039;La Marina&amp;#039;&amp;#039;. Malgrat aquesta iniciativa, els locals continuaven sent insuficients per a la demanda exigida pels socis i en la directiva de Josep Ribes Martínez, entre els anys 1980 i 1982, es declarà en ruïna l&amp;#039;edifici propiciant un acord amb l&amp;#039;Ajuntament per al seu enderroc i posterior utilització comuna. Les obres es feren amb la condició de respectar tota l&amp;#039;estructura de la façana recaient a la Placeta Vella, mesures que obligaren a desmuntar-la pedra a pedra per tornar-la a deixar en el seu estat original. Les activitats es desplaçaren temporalment a un baix comercial de l&amp;#039;avinguda del País Valencià. A darrers de l&amp;#039;any 1982 l&amp;#039;edifici estava per complet aixecat, i d&amp;#039;acord amb el conveni la societat era propietària dels baixos de l&amp;#039;edifici i quedant la resta del domini municipal que les destinà a casa de cultura. La Societat Cultural, al llarg de la seua història ha fet les funcions de casino tradicional servint com a lloc d&amp;#039;encontre de la ciutadania i millorant en estructures a mesura que la demanda dels usuaris així o demanava. &amp;#160;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;{{Petit|Nota: Article redactat amb materials arreplegats per Pasqual Giner Pérez.}}&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;{{Petit|Nota: Article redactat amb materials arreplegats per &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;[[&lt;/ins&gt;Pasqual Giner Pérez&lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;]]&lt;/ins&gt;.}}&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;{{DEFAULTSORT:Societat Cultural de Benissa}}&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;{{DEFAULTSORT:Societat Cultural de Benissa}}&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Category:Diccionari benisser]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Category:Diccionari benisser]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Jortola</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Societat_Cultural_de_Benissa&amp;diff=2798&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jortola a 11:27, 10 juny 2018</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Societat_Cultural_de_Benissa&amp;diff=2798&amp;oldid=prev"/>
				<updated>2018-06-10T11:27:36Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table class=&quot;diff diff-contentalign-left&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr style=&quot;vertical-align: top;&quot; lang=&quot;ca&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: white; color:black; text-align: center;&quot;&gt;← Versió més antiga&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: white; color:black; text-align: center;&quot;&gt;Revisió del 11:27, 10 juny 2018&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l2&quot; &gt;Línia 2:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Línia 2:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Societat recreativa i cultural creada a Benissa en l&amp;#039;any 1931 Els propòsits fundacionals eren els característics dels antics casinos. S&amp;#039;emeteren obligacions nominatives com a clàusula d&amp;#039;admissió i que donaven dret als socis a fer ús de les instal·lacions, com ara una biblioteca, l&amp;#039;audició d&amp;#039;una ràdio-gramola i esbarjos com els jocs de taula i un billar, amb el complement d&amp;#039;un bar cafeteria. La primera directiva estava integrada per membres de la indústria, comerç i professions liberals d&amp;#039;aquell temps i sent els càrrecs constitucionals els següents: president Pedro Crespo Garcia, metge, vicepresident Josep Albanell Fullana, cap de l&amp;#039;oficina de telègrafs, i resta de components Andreu Roselló Grimalt, Josep Cardona Cabrera, Emili Ripoll Font, Joan Bertomeu Ripoll, Josep Soler Baidal i Miquel Ivars Ferrer. El primer local on s&amp;#039;ubicà la societat estava situat al primer pis d&amp;#039;un l&amp;#039;edifici de la plaça del Rei Jaume I, actualment amb el número deu. En l&amp;#039;any 1939, tot just acabada la guerra civil, i segons les noves disposicions governatives, l&amp;#039;entitat es reorganitza prenent el nom de Sociedad Cultural, en lloc del tradicional de Sociedad Cultural Recreativa, elegint per primer president a Manuel Mas Santacreu. L&amp;#039;increment de socis originà la necessitat d&amp;#039;adquirir en propietat tot l&amp;#039;edifici, habilitant la planta baixa ocupada en aquell temps per un bar. L&amp;#039;immoble, propietat de Diego Ivars Ivars es valorava en 150.000 pessetes. En l&amp;#039;any 1951 s&amp;#039;abandonà aquella proposta presentant-se l&amp;#039;oportunitat, en temps de la presidència de Josep Cabrera Abargues, d&amp;#039;adquirir l&amp;#039;actual edifici propietat d&amp;#039;Antoni Torres Lliberós, hereu de Carles Torres Orduña, i situat al carrer la Puríssima en la Placeta Vella. Mentre es feien les gestions la casa va ser adquirida per Manuel Mas Capó qui atorgà facilitats per a traspassar-la, fet que es va produir definitivament en 1956 firmant-se la corresponent escriptura de compravenda. Part de l&amp;#039;edifici va sofrir reformes habilitant les dependències de l&amp;#039;antic servei domèstic per construir una sala dedicada als usos de la societat deixant altres locals per a hostatge del conserge, a més d&amp;#039;un pati. Aquest espai exterior era utilitzat a l&amp;#039;estiu com a terrassa, i a l&amp;#039;hivern amb ocasió dels balls de fi d&amp;#039;any o Carnestoltes, es cobria amb un envelat augmentant la capacitat de la sala general. Es produí en eixe moment un intent per part de l&amp;#039;ajuntament d&amp;#039;unir a les activitats de la societat les de la Banda de Música, i que en realitat tan sols serví temporalment per a ubicar als salons nobles les funcions d&amp;#039;acadèmia i assaig dels músics sense produir-se cap fusió com estava previst. Entre 1962 i 1963 la societat va escometre una desencertada reforma perdent l&amp;#039;estructura interior tot el seu valuós caràcter de l&amp;#039;antiga casa senyorial dels Ivars de Pobil. Les obres foren seguides de gran polèmica en el setmanari comarcal &amp;#039;&amp;#039;La Marina&amp;#039;&amp;#039;. Malgrat aquesta iniciativa, els locals continuaven sent insuficients per a la demanda exigida pels socis i en la directiva de Josep Ribes Martínez, entre els anys 1980 i 1982, es declarà en ruïna l&amp;#039;edifici propiciant un acord amb l&amp;#039;Ajuntament per al seu enderroc i posterior utilització comuna. Les obres es feren amb la condició de respectar tota l&amp;#039;estructura de la façana recaient a la Placeta Vella, mesures que obligaren a desmuntar-la pedra a pedra per tornar-la a deixar en el seu estat original. Les activitats es desplaçaren temporalment a un baix comercial de l&amp;#039;avinguda del País Valencià. A darrers de l&amp;#039;any 1982 l&amp;#039;edifici estava per complet aixecat, i d&amp;#039;acord amb el conveni la societat era propietària dels baixos de l&amp;#039;edifici i quedant la resta del domini municipal que les destinà a casa de cultura. La Societat Cultural, al llarg de la seua història ha fet les funcions de casino tradicional servint com a lloc d&amp;#039;encontre de la ciutadania i millorant en estructures a mesura que la demanda dels usuaris així o demanava. &amp;#160;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Societat recreativa i cultural creada a Benissa en l&amp;#039;any 1931 Els propòsits fundacionals eren els característics dels antics casinos. S&amp;#039;emeteren obligacions nominatives com a clàusula d&amp;#039;admissió i que donaven dret als socis a fer ús de les instal·lacions, com ara una biblioteca, l&amp;#039;audició d&amp;#039;una ràdio-gramola i esbarjos com els jocs de taula i un billar, amb el complement d&amp;#039;un bar cafeteria. La primera directiva estava integrada per membres de la indústria, comerç i professions liberals d&amp;#039;aquell temps i sent els càrrecs constitucionals els següents: president Pedro Crespo Garcia, metge, vicepresident Josep Albanell Fullana, cap de l&amp;#039;oficina de telègrafs, i resta de components Andreu Roselló Grimalt, Josep Cardona Cabrera, Emili Ripoll Font, Joan Bertomeu Ripoll, Josep Soler Baidal i Miquel Ivars Ferrer. El primer local on s&amp;#039;ubicà la societat estava situat al primer pis d&amp;#039;un l&amp;#039;edifici de la plaça del Rei Jaume I, actualment amb el número deu. En l&amp;#039;any 1939, tot just acabada la guerra civil, i segons les noves disposicions governatives, l&amp;#039;entitat es reorganitza prenent el nom de Sociedad Cultural, en lloc del tradicional de Sociedad Cultural Recreativa, elegint per primer president a Manuel Mas Santacreu. L&amp;#039;increment de socis originà la necessitat d&amp;#039;adquirir en propietat tot l&amp;#039;edifici, habilitant la planta baixa ocupada en aquell temps per un bar. L&amp;#039;immoble, propietat de Diego Ivars Ivars es valorava en 150.000 pessetes. En l&amp;#039;any 1951 s&amp;#039;abandonà aquella proposta presentant-se l&amp;#039;oportunitat, en temps de la presidència de Josep Cabrera Abargues, d&amp;#039;adquirir l&amp;#039;actual edifici propietat d&amp;#039;Antoni Torres Lliberós, hereu de Carles Torres Orduña, i situat al carrer la Puríssima en la Placeta Vella. Mentre es feien les gestions la casa va ser adquirida per Manuel Mas Capó qui atorgà facilitats per a traspassar-la, fet que es va produir definitivament en 1956 firmant-se la corresponent escriptura de compravenda. Part de l&amp;#039;edifici va sofrir reformes habilitant les dependències de l&amp;#039;antic servei domèstic per construir una sala dedicada als usos de la societat deixant altres locals per a hostatge del conserge, a més d&amp;#039;un pati. Aquest espai exterior era utilitzat a l&amp;#039;estiu com a terrassa, i a l&amp;#039;hivern amb ocasió dels balls de fi d&amp;#039;any o Carnestoltes, es cobria amb un envelat augmentant la capacitat de la sala general. Es produí en eixe moment un intent per part de l&amp;#039;ajuntament d&amp;#039;unir a les activitats de la societat les de la Banda de Música, i que en realitat tan sols serví temporalment per a ubicar als salons nobles les funcions d&amp;#039;acadèmia i assaig dels músics sense produir-se cap fusió com estava previst. Entre 1962 i 1963 la societat va escometre una desencertada reforma perdent l&amp;#039;estructura interior tot el seu valuós caràcter de l&amp;#039;antiga casa senyorial dels Ivars de Pobil. Les obres foren seguides de gran polèmica en el setmanari comarcal &amp;#039;&amp;#039;La Marina&amp;#039;&amp;#039;. Malgrat aquesta iniciativa, els locals continuaven sent insuficients per a la demanda exigida pels socis i en la directiva de Josep Ribes Martínez, entre els anys 1980 i 1982, es declarà en ruïna l&amp;#039;edifici propiciant un acord amb l&amp;#039;Ajuntament per al seu enderroc i posterior utilització comuna. Les obres es feren amb la condició de respectar tota l&amp;#039;estructura de la façana recaient a la Placeta Vella, mesures que obligaren a desmuntar-la pedra a pedra per tornar-la a deixar en el seu estat original. Les activitats es desplaçaren temporalment a un baix comercial de l&amp;#039;avinguda del País Valencià. A darrers de l&amp;#039;any 1982 l&amp;#039;edifici estava per complet aixecat, i d&amp;#039;acord amb el conveni la societat era propietària dels baixos de l&amp;#039;edifici i quedant la resta del domini municipal que les destinà a casa de cultura. La Societat Cultural, al llarg de la seua història ha fet les funcions de casino tradicional servint com a lloc d&amp;#039;encontre de la ciutadania i millorant en estructures a mesura que la demanda dels usuaris així o demanava. &amp;#160;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;{{Petit|Nota: Article redactat amb materials arreplegats per Pasqual Giner Pérez.}}&lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;{{DEFAULTSORT:Societat Cultural de Benissa}}&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;{{DEFAULTSORT:Societat Cultural de Benissa}}&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Category:Diccionari benisser]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&#039;diff-marker&#039;&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Category:Diccionari benisser]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Jortola</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Societat_Cultural_de_Benissa&amp;diff=2656&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jortola : Crea article</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://riuraueditors.cat/bibliotecajjcardona/index.php?title=Societat_Cultural_de_Benissa&amp;diff=2656&amp;oldid=prev"/>
				<updated>2018-06-10T10:29:06Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Crea article&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;{{DISPLAYTITLE:Societat Cultural de Benissa}}&lt;br /&gt;
Societat recreativa i cultural creada a Benissa en l&amp;#039;any 1931 Els propòsits fundacionals eren els característics dels antics casinos. S&amp;#039;emeteren obligacions nominatives com a clàusula d&amp;#039;admissió i que donaven dret als socis a fer ús de les instal·lacions, com ara una biblioteca, l&amp;#039;audició d&amp;#039;una ràdio-gramola i esbarjos com els jocs de taula i un billar, amb el complement d&amp;#039;un bar cafeteria. La primera directiva estava integrada per membres de la indústria, comerç i professions liberals d&amp;#039;aquell temps i sent els càrrecs constitucionals els següents: president Pedro Crespo Garcia, metge, vicepresident Josep Albanell Fullana, cap de l&amp;#039;oficina de telègrafs, i resta de components Andreu Roselló Grimalt, Josep Cardona Cabrera, Emili Ripoll Font, Joan Bertomeu Ripoll, Josep Soler Baidal i Miquel Ivars Ferrer. El primer local on s&amp;#039;ubicà la societat estava situat al primer pis d&amp;#039;un l&amp;#039;edifici de la plaça del Rei Jaume I, actualment amb el número deu. En l&amp;#039;any 1939, tot just acabada la guerra civil, i segons les noves disposicions governatives, l&amp;#039;entitat es reorganitza prenent el nom de Sociedad Cultural, en lloc del tradicional de Sociedad Cultural Recreativa, elegint per primer president a Manuel Mas Santacreu. L&amp;#039;increment de socis originà la necessitat d&amp;#039;adquirir en propietat tot l&amp;#039;edifici, habilitant la planta baixa ocupada en aquell temps per un bar. L&amp;#039;immoble, propietat de Diego Ivars Ivars es valorava en 150.000 pessetes. En l&amp;#039;any 1951 s&amp;#039;abandonà aquella proposta presentant-se l&amp;#039;oportunitat, en temps de la presidència de Josep Cabrera Abargues, d&amp;#039;adquirir l&amp;#039;actual edifici propietat d&amp;#039;Antoni Torres Lliberós, hereu de Carles Torres Orduña, i situat al carrer la Puríssima en la Placeta Vella. Mentre es feien les gestions la casa va ser adquirida per Manuel Mas Capó qui atorgà facilitats per a traspassar-la, fet que es va produir definitivament en 1956 firmant-se la corresponent escriptura de compravenda. Part de l&amp;#039;edifici va sofrir reformes habilitant les dependències de l&amp;#039;antic servei domèstic per construir una sala dedicada als usos de la societat deixant altres locals per a hostatge del conserge, a més d&amp;#039;un pati. Aquest espai exterior era utilitzat a l&amp;#039;estiu com a terrassa, i a l&amp;#039;hivern amb ocasió dels balls de fi d&amp;#039;any o Carnestoltes, es cobria amb un envelat augmentant la capacitat de la sala general. Es produí en eixe moment un intent per part de l&amp;#039;ajuntament d&amp;#039;unir a les activitats de la societat les de la Banda de Música, i que en realitat tan sols serví temporalment per a ubicar als salons nobles les funcions d&amp;#039;acadèmia i assaig dels músics sense produir-se cap fusió com estava previst. Entre 1962 i 1963 la societat va escometre una desencertada reforma perdent l&amp;#039;estructura interior tot el seu valuós caràcter de l&amp;#039;antiga casa senyorial dels Ivars de Pobil. Les obres foren seguides de gran polèmica en el setmanari comarcal &amp;#039;&amp;#039;La Marina&amp;#039;&amp;#039;. Malgrat aquesta iniciativa, els locals continuaven sent insuficients per a la demanda exigida pels socis i en la directiva de Josep Ribes Martínez, entre els anys 1980 i 1982, es declarà en ruïna l&amp;#039;edifici propiciant un acord amb l&amp;#039;Ajuntament per al seu enderroc i posterior utilització comuna. Les obres es feren amb la condició de respectar tota l&amp;#039;estructura de la façana recaient a la Placeta Vella, mesures que obligaren a desmuntar-la pedra a pedra per tornar-la a deixar en el seu estat original. Les activitats es desplaçaren temporalment a un baix comercial de l&amp;#039;avinguda del País Valencià. A darrers de l&amp;#039;any 1982 l&amp;#039;edifici estava per complet aixecat, i d&amp;#039;acord amb el conveni la societat era propietària dels baixos de l&amp;#039;edifici i quedant la resta del domini municipal que les destinà a casa de cultura. La Societat Cultural, al llarg de la seua història ha fet les funcions de casino tradicional servint com a lloc d&amp;#039;encontre de la ciutadania i millorant en estructures a mesura que la demanda dels usuaris així o demanava. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{DEFAULTSORT:Societat Cultural de Benissa}}&lt;br /&gt;
[[Category:Diccionari benisser]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Jortola</name></author>	</entry>

	</feed>