Tendral i marcit - Historial de revisió

Jortola a 15:05, 10 feb 2018

2018-02-10T15:05:16Z

Jortola a 15:04, 10 feb 2018

2018-02-10T15:04:40Z

Jortola a 15:02, 10 feb 2018

2018-02-10T15:02:56Z

Jortola a 15:01, 10 feb 2018

2018-02-10T15:01:48Z

Jortola a 14:26, 10 feb 2018

2018-02-10T14:26:27Z

Jortola : Category:Tendral i marcit

2018-02-10T12:44:43Z

Category:Tendral i marcit

Jortola : índex

2018-02-10T12:34:52Z

índex

Pàgina nova

[[Fitxer:Tendral marcit coberta.jpg|right|Portada de ''Tendral i marcit'']]
* [[Un pensament introductori]]
* [[El tot mesclat]]
* [[Els dàtils]]
* [[Les bellotes]]
* [[El moniato]]
* [[La canyamel]]
* [[La carabassa]]
* [[La dacsa mongera]]
* [[La coliflor]]
* [[La bleda]]
* [[La nespra]]
* [[L'endívia]]
* [[Penques i llicsons]]
* [[El rave]]
* [[L'espinac]]
* [[La pansa]]
* [[Bunyolada]]
* [[La mona]]
* [[Els plàtans]]
* [[Les faves]]
* [[Els pésols]]
* [[Les cireres]]
* [[L'albercoc]]
* [[A Sant Joan, bacores]]
* [[Les peres de Sant Joan]]
* [[Les pomes de la cera]]
* [[Els ciruelos]]
* [[Les xates]]
* [[Les móres]]
* [[L'alficòs]]
* [[El meló d'Alger]]
* [[El meló]]
* [[Les figues de pala]]
* [[Les figues]]
* [[El moscatell]]
* [[El raïm de verema]]
* [[El cabrerot]]
* [[El raïm de llei]]
* [[Les magranes]]
* [[Els codonys]]
* [[L'esclata-sang]]
* [[Els caquis]]
* [[Els perellons]]
* [[Les taronges]]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 '''Joan Josep Cardona Ivars''' (Benissa, Marina Alta, 1944) manifesta ja una àmplia perspectiva vital, i pensa, com Montaigne, que «je ne puis tenir registre de ma vie par mes actions… je le tiens par mes fantasies». Les aventures passaren. És un fum. Però queda el gust d’haver-les viscudes, que és el que poc més o menys ve a dir la cita.  A més, han de contar-se carregades d’imaginació. Recordar els tràfecs passats s’assembla a la fi de la jornada d’aquell llaurador que descansa assegut sota l’ull del riurau. Mira el solc sembrat i li és grat. Diu no necessitar altra cosa que olorar el gesmiler si és estiu, o el perfum de la llenya que crema si és hivern. És temps de moderació passional i de deixar que el pas per la vida es recorde tal com va ser. Res es pot redreçar. Tampoc millorar o agreujar. Això ha de pensar el visitant si un dia es veu vindre pel camí de casa. Joan Josep és cronista, oficial, diuen, i té un llibre de fets. Si el visitant sent curiositat i el demana, es fa tertúlia. Si tan sols ve de pas, es trau el plat de panses i el vi fondellol. També es raona, però del temps. Ve la nit. El comiat. Ixen els estels. El cronista entra a casa. Obri el llibre i escriu: «Hui ha vingut una persona i volia escoltar històries…».
-'''Primera edició:''' maig del 2013
+Il·lustració de la coberta: La casa del pla dels Molins a Benissa (Miguel García Iranzo).<br/>
+Primera edició: maig del 2013<br/>
-'''ISBN (paper):''' 978-84-940877-1-4
+ISBN (paper): 978-84-940877-1-4<br/>
 [[Category:Tendral i marcit]]

← Versió més antiga		Revisió del 15:04, 10 feb 2018
Línia 2:		Línia 2:

	'''Joan Josep Cardona Ivars''' (Benissa, Marina Alta, 1944) manifesta ja una àmplia perspectiva vital, i pensa, com Montaigne, que «je ne puis tenir registre de ma vie par mes actions… je le tiens par mes fantasies». Les aventures passaren. És un fum. Però queda el gust d’haver-les viscudes, que és el que poc més o menys ve a dir la cita. A més, han de contar-se carregades d’imaginació. Recordar els tràfecs passats s’assembla a la fi de la jornada d’aquell llaurador que descansa assegut sota l’ull del riurau. Mira el solc sembrat i li és grat. Diu no necessitar altra cosa que olorar el gesmiler si és estiu, o el perfum de la llenya que crema si és hivern. És temps de moderació passional i de deixar que el pas per la vida es recorde tal com va ser. Res es pot redreçar. Tampoc millorar o agreujar. Això ha de pensar el visitant si un dia es veu vindre pel camí de casa. Joan Josep és cronista, oficial, diuen, i té un llibre de fets. Si el visitant sent curiositat i el demana, es fa tertúlia. Si tan sols ve de pas, es trau el plat de panses i el vi fondellol. També es raona, però del temps. Ve la nit. El comiat. Ixen els estels. El cronista entra a casa. Obri el llibre i escriu: «Hui ha vingut una persona i volia escoltar històries…».		'''Joan Josep Cardona Ivars''' (Benissa, Marina Alta, 1944) manifesta ja una àmplia perspectiva vital, i pensa, com Montaigne, que «je ne puis tenir registre de ma vie par mes actions… je le tiens par mes fantasies». Les aventures passaren. És un fum. Però queda el gust d’haver-les viscudes, que és el que poc més o menys ve a dir la cita. A més, han de contar-se carregades d’imaginació. Recordar els tràfecs passats s’assembla a la fi de la jornada d’aquell llaurador que descansa assegut sota l’ull del riurau. Mira el solc sembrat i li és grat. Diu no necessitar altra cosa que olorar el gesmiler si és estiu, o el perfum de la llenya que crema si és hivern. És temps de moderació passional i de deixar que el pas per la vida es recorde tal com va ser. Res es pot redreçar. Tampoc millorar o agreujar. Això ha de pensar el visitant si un dia es veu vindre pel camí de casa. Joan Josep és cronista, oficial, diuen, i té un llibre de fets. Si el visitant sent curiositat i el demana, es fa tertúlia. Si tan sols ve de pas, es trau el plat de panses i el vi fondellol. També es raona, però del temps. Ve la nit. El comiat. Ixen els estels. El cronista entra a casa. Obri el llibre i escriu: «Hui ha vingut una persona i volia escoltar històries…».
		+
		+	'''Il·lustració de la coberta:''' La casa del pla dels Molins a Benissa (Miguel García Iranzo).
		+
		+	'''Primera edició:''' maig del 2013
		+
		+	'''ISBN (paper):''' 978-84-940877-1-4
		+

	[[Category:Tendral i marcit]]		[[Category:Tendral i marcit]]

← Versió més antiga		Revisió del 15:02, 10 feb 2018
Línia 1:		Línia 1:
	{{Tendral i marcit}}Aquest llibre parla d'arbres, de plantes i dels seus fruits. Són plantes i arbres que vegetaven a la vora de les eres i els riuraus, com un membre més de la família. Al seu voltant s'anaven teixint petites històries casolanes, històries d'aquelles que queden gravades per sempre en la memòria, i de les quals l'autor ara i ací deixa testimoni escrit.		{{Tendral i marcit}}Aquest llibre parla d'arbres, de plantes i dels seus fruits. Són plantes i arbres que vegetaven a la vora de les eres i els riuraus, com un membre més de la família. Al seu voltant s'anaven teixint petites històries casolanes, històries d'aquelles que queden gravades per sempre en la memòria, i de les quals l'autor ara i ací deixa testimoni escrit.
		+
		+	'''Joan Josep Cardona Ivars''' (Benissa, Marina Alta, 1944) manifesta ja una àmplia perspectiva vital, i pensa, com Montaigne, que «je ne puis tenir registre de ma vie par mes actions… je le tiens par mes fantasies». Les aventures passaren. És un fum. Però queda el gust d’haver-les viscudes, que és el que poc més o menys ve a dir la cita. A més, han de contar-se carregades d’imaginació. Recordar els tràfecs passats s’assembla a la fi de la jornada d’aquell llaurador que descansa assegut sota l’ull del riurau. Mira el solc sembrat i li és grat. Diu no necessitar altra cosa que olorar el gesmiler si és estiu, o el perfum de la llenya que crema si és hivern. És temps de moderació passional i de deixar que el pas per la vida es recorde tal com va ser. Res es pot redreçar. Tampoc millorar o agreujar. Això ha de pensar el visitant si un dia es veu vindre pel camí de casa. Joan Josep és cronista, oficial, diuen, i té un llibre de fets. Si el visitant sent curiositat i el demana, es fa tertúlia. Si tan sols ve de pas, es trau el plat de panses i el vi fondellol. També es raona, però del temps. Ve la nit. El comiat. Ixen els estels. El cronista entra a casa. Obri el llibre i escriu: «Hui ha vingut una persona i volia escoltar històries…».

	[[Category:Tendral i marcit]]		[[Category:Tendral i marcit]]

← Versió més antiga		Revisió del 15:01, 10 feb 2018
Línia 1:		Línia 1:
−	~~[[Fitxer:Tendral marcit coberta.jpg\|right\|Portada de ''~~Tendral i marcit~~'']]~~ Aquest llibre parla d'arbres, de plantes i dels seus fruits. Són plantes i arbres que vegetaven a la vora de les eres i els riuraus, com un membre més de la família. Al seu voltant s'anaven teixint petites històries casolanes, històries d'aquelles que queden gravades per sempre en la memòria, i de les quals l'autor ara i ací deixa testimoni escrit.	+	{{Tendral i marcit}}Aquest llibre parla d'arbres, de plantes i dels seus fruits. Són plantes i arbres que vegetaven a la vora de les eres i els riuraus, com un membre més de la família. Al seu voltant s'anaven teixint petites històries casolanes, històries d'aquelles que queden gravades per sempre en la memòria, i de les quals l'autor ara i ací deixa testimoni escrit.
−
−	~~== Taula ==~~
−
−	* [[Un pensament introductori]]
−	* [[El tot mesclat]]
−	* [[Els dàtils]]
−	* [[Les bellotes]]
−	* [[El moniato]]
−	* [[La canyamel]]
−	* [[La carabassa]]
−	* [[La dacsa mongera]]
−	* [[La coliflor]]
−	* [[La bleda]]
−	* [[La nespra]]
−	* [[L'endívia]]
−	* [[Penques i llicsons]]
−	* [[El rave]]
−	* [[L'espinac]]
−	* [[La pansa]]
−	* [[Bunyolada]]
−	* [[La mona]]
−	* [[Els plàtans]]
−	* [[Les faves]]
−	* [[Els pésols]]
−	* [[Les cireres]]
−	* [[L'albercoc]]
−	* [[A Sant Joan, bacores]]
−	* [[Les peres de Sant Joan]]
−	* [[Les pomes de la cera]]
−	* [[Els ciruelos]]
−	* [[Les xates]]
−	* [[Les móres]]
−	* [[L'alficòs]]
−	* [[El meló d'Alger]]
−	* [[El meló]]
−	* [[Les figues de pala]]
−	* [[Les figues]]
−	* [[El moscatell]]
−	* [[El raïm de verema]]
−	* [[El cabrerot]]
−	* [[El raïm de llei]]
−	* [[Les magranes]]
−	* [[Els codonys]]
−	* [[L'esclata-sang]]
−	* [[Els caquis]]
−	* [[Els perellons]]
−	* [[Les taronges]]

	[[Category:Tendral i marcit]]		[[Category:Tendral i marcit]]

← Versió més antiga		Revisió del 12:44, 10 feb 2018
Línia 44:		Línia 44:
	* [[Els perellons]]		* [[Els perellons]]
	* [[Les taronges]]		* [[Les taronges]]
		+
		+	[[Category:Tendral i marcit]]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-[[Fitxer:Tendral marcit coberta.jpg|right|Portada de ''Tendral i marcit'']]
+[[Fitxer:Tendral marcit coberta.jpg|right|Portada de ''Tendral i marcit'']] Aquest llibre parla d'arbres, de plantes i dels seus fruits. Són plantes i arbres que vegetaven a la vora de les eres i els riuraus, com un membre més de la família. Al seu voltant s'anaven teixint petites històries casolanes, històries d'aquelles que queden gravades per sempre en la memòria, i de les quals l'autor ara i ací deixa testimoni escrit.
 * [[Un pensament introductori]]
 * [[El tot mesclat]]