La partida de l'Almatimi

1769: «dos jornales en poca diferencia plantada de viña y otros árboles en la partida del Matimi» (APB. Llibre de Ius Sepeliendi).

En tots els documents que hem tractat referents a aquesta partida apareix escrit com a "Matimi" i de vegades "Els Matimis". És freqüent sentir dir encara als subjectes dialectals "Al Matimi" o "Als Matimis". La diferència entre aquesta pronunciació i la posterior transcripció en els llibres cadastrals ha creat molta confusió. Coromines al seu Onomasticon, vol. II, 155, arriba a unes conclusions en l'entrada "Almassora", on al final el cita dient que podria tindre origen en els descendents de la tribu d'Aràbia dels Tämînī. Tampoc no s'han de deixar de banda les seues explicacions sobre el vocable aràbic mâit al ma' itim amb el significat de "el més mort dels morts" o "terreny completament abandonat". Benimaties, al terme d'Alcanalí, diu el mateix autor, és un despoblat que potser deriva de l'adjectiu ma'itija (moribund). La persona que observe aquells graons de bancals penosament construïts, davant les fèrtils terres d'Albinyent, pot pensar que abans de la intervenció de la mà humana aquell indret devia ser un terreny poc agradable. Per això no es descarta l'esmentada adjectivació de ma'itija.

En una cita del llibre sacramental de defuncions de la parròquia de Benissa (27/8/1754) apareix la donació d'un bancal situat a la partida per a l'Hospital del poble, on Bernardo Lurbe, llavors funcionari al servei dels Ariza, casat amb Francisca Cuichot, propietaris de la finca, portadors de cognoms aliens als propis de Benissa, intenta castellanitzar el topònim interpretant que Almatimi ("matí") és la mañana castellana i velis nolis no té embuts a denominar la seua propietat com a "Bancal de la Mañana".

Coordenades: III, 19-E