Diferència entre revisions de la pàgina «Lleus»
(Es crea la pàgina amb «{{DISPLAYTITLE:Lleus}} thumb|{{Fitxer:Nomsllocbenissa_lleus.jpg}} ====la partida de Lleus==== {{Petit|1249: «Benedictus de S...».) |
|||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
{{Petit|1631: «Governador Capitan General de la ciudad de Gaeta [...] del sitio de dicho lugar de ''Alleus'' que confirma con el termino de Beniça» (ARV. Manaments i Empars. Llibre 5 M.45 folis 47/48).}} | {{Petit|1631: «Governador Capitan General de la ciudad de Gaeta [...] del sitio de dicho lugar de ''Alleus'' que confirma con el termino de Beniça» (ARV. Manaments i Empars. Llibre 5 M.45 folis 47/48).}} | ||
| − | El topònim d'aquesta extensa i allunyada partida de Benissa és tractat per Coromines en l{{'}}''Onomasticon'', vol. V, 71. Després d'algunes cites opina que es tracta d'una veu originària de l'àrab amb la significació | + | El topònim d'aquesta extensa i allunyada partida de Benissa és tractat per Coromines en l{{'}}''Onomasticon'', vol. V, 71. Després d'algunes cites opina que es tracta d'una veu originària de l'àrab amb la significació de «els ametlers». |
{{COORDENADES|IV, 26-B i 25-A}} | {{COORDENADES|IV, 26-B i 25-A}} | ||
| Línia 33: | Línia 33: | ||
{{Petit|2002: Oral.}} | {{Petit|2002: Oral.}} | ||
| − | Construït quasi al peu d'Oltà i pròxim al barranc de la | + | Construït quasi al peu d'[[Oltà]] i pròxim al barranc de la [[la partida de la Cassàmia|Cassàmia]]. En temps de sequedat va servir per a abastar els habitants d'aquelles partides. N'existeix un altre molt prop del camí que porta a l'ermita i al costat del barranc del Conquet. |
{{DEFAULTSORT:Lleus}} | {{DEFAULTSORT:Lleus}} | ||
[[Category:Els noms de lloc de Benissa]] | [[Category:Els noms de lloc de Benissa]] | ||
| + | [[Category:Lleus]] | ||
Revisió de 19:55, 31 maig 2018
Contingut
la partida de Lleus
1249: «Benedictus de Savanossa et XXIII sociis custodientibus castrum Calp [...] in alqueria que dicitur Leusa» (Llibre del Repartiment, sign. 2877).
1386: «front de la penya d'Olta, devers de Lleus " (Partició dels termes del castell de Calp).
1631: «Governador Capitan General de la ciudad de Gaeta [...] del sitio de dicho lugar de Alleus que confirma con el termino de Beniça» (ARV. Manaments i Empars. Llibre 5 M.45 folis 47/48).
El topònim d'aquesta extensa i allunyada partida de Benissa és tractat per Coromines en l'Onomasticon, vol. V, 71. Després d'algunes cites opina que es tracta d'una veu originària de l'àrab amb la significació de «els ametlers».
Coordenades: IV, 26-B i 25-A
barranc de Lleus
2002: Oral.
Accident hidrogràfic que comença prop del tossal Aspre, en els darreres contraforts de la muntanya de la Solana i després d'un curt trajecte desemboca al barranc del Conquet, no molt lluny de l'ermita dels Lleus.
el camí dels Lleus
També és conegut per camí de Benissa a Lleus, que és l'antic vial que portava a la partida fins a l'ermita. Des d'allí n'ix un altre que passa per Ferrandet i mor al Pou Roig, també anomenat camí dels Lleus a Calp o camí de Pinos a Calp pels Lleus.
l'ermita de Lleus
1701: «benedicció ermita [...] en divuit dies del mes de abril [...] avent visitat dita ermita de Lleus, yo [...] trobantla desentment. Morell, rector» (APB. Llibre de naixements).
Ermita construïda en temps d'aquest rector de Benissa per a donar servei als veïns d'aquelles partides. Poc temps després de beneir-la li afegiren una campana. Té al seu costat una casa de proporcions reduïdes que serví per a allotjar en altre temps el clergue parroquial que tenia la cura d'ànimes d'aquelles partides tan allunyades del nucli urbà de Benissa.
Coordenades: IV, 26-A
les mames de Lleus
2002: Oral.
Accident orogràfic que confronta per la part de darrere de l'ermita i a poca distància d'aquesta en direcció a la Solana, on es formen dos tossalets de poca altura que són catalogats com una excel·lent estació arqueològica molt devastada.
Coordenades: IV, 25-A
el pou de Lleus
2002: Oral.
Construït quasi al peu d'Oltà i pròxim al barranc de la Cassàmia. En temps de sequedat va servir per a abastar els habitants d'aquelles partides. N'existeix un altre molt prop del camí que porta a l'ermita i al costat del barranc del Conquet.
