Josep Ivars Ivars

Alcalde (Benissa, 1845-1913)

La seua gestió es va centrar a sol·licitar davant l'Administració central que el traçat de la línia del ferrocarril de la Marina ubicara l'estació més a prop del nucli urbà proposant-se com a lloc idoni els voltants del pla de Carrals. Les gestions s'encomanaven també als vells polítics locals com Antoni Torres Orduña i Francesc d'Assís Cabrera, llavor resident a Melilla, per a unir les seues influències a les diligències que es portarien a terme a Madrid. Persistia en el seu manament la greu situació de secada per la qual passava el terme i comarca i l'Ajuntament unia el seu clam al dels altres pobles veïns demanant l'exacció del pagament de les contribucions estatals. De les obres públiques realitzades convé ressaltar les millores efectuades al carrer Carrero (actual Alacant) per reconduir les aigües en temps de pluja així mateix com l'apertura dels carrers que unien el de Sant Nicolau amb l'actual Puríssima. En l'aspecte social Benissa es veié també afectada per la vaga dels treballadors del ferrocarril d'Alacant a Dénia. L'Ajuntament rebia queixes de la denominada Sociedad Trabajadores de Benisa, en l'ordre de remeiar el problema plantejat pel cobrament dels jornals dels treballadors accidentats així com la millora de les condicions de treball. Josep Ivars moria en exercici del seu càrrec d'alcalde. En l'ordre personal era de professió fuster.

Alcalde (Benissa 1917-1983)

La seua alcaldia va tindre lloc de 1974 a 1979 vivint l'etapa denominada de pretransició del període franquista a l'estat democràtic. Accedia al càrrec en ple apogeu de la construcció de les urbanitzacions de la zona costanera del terme de Benissa. Enfront de la creixent demanda de dotacions d'aigua potable que precisaven les noves construccions adquirí pous a Benigembla per assegurar l'abastament posant-los en servei en 1975 coincidint en un moment de forta sequera que va causar minva de cabals de Benidoleig, pou d'on únicament es nodria el servei de Benissa, fins eixe moment. Promogué la urbanització de la plaça fent obres d'embelliment que va estendre a les dues Glorietes i es procedí a l'ordenació urbana del sector d el Pou d'Avall. Es promulgaren les primeres ordenances que regulaven la preservació del barri antic i es féu un estudi per asfaltar els camins rurals. En el seu temps acabaven els treballs d'expropiació i indemnització de les finques afectades pel traçat de l'autopista del Mediterrani començant les obres de construcció. Es promocionaren i s'acabaren les obres del nou camp de futbol i el cementeri del Tossalet Blanc i s'inauguraren els nous dipòsits d'aigua potable del Collado i l'escorxador de Canor. En el pla cultural es redactà el projecte del nou centre de batxillerat i es creà la Biblioteca Pública Municipal. L'etapa de la seua alcaldia fou molt complicada i difícil per tal com va viure l'inici de la transició amb una contestació política dels tradicionals, i dels nous partits polítics en formació, de vegades en forma molt dura i desproporcionada en les formes. La dificultat de no tindre interlocutors vàlids en la societat civil es va intentar solucionar-la amb les incipients Associacions de Veïns, autèntic camp de formació dels futurs dirigents, amb uns resultats més que decebedors. Lliurava l'alcaldia a Josep Tent Berenguer, nou alcalde sorgit democràticament en les eleccions de 1979. En el pla particular fou un dels propietaris de la fàbrica de mobles Ivars. Era l'encarregat de la secció de disseny, i assistí en aquella emblemàtica empresa als darrers moments d'esplendor i als inicis de la seua davallada. Havia cursat estudis d'art a València i era persona de molt bona formació cultural en eixe aspecte, així com un hàbil dominador del dibuix i un excel·lent pintor.

Pintor (Benissa 1918-2008)

Es formà com a dibuixant i tallista al taller de mobles Ivars, a Benissa completant estudis a l'Escola de Belles Arts de València. En la guerra civil de 1936 fou assignat com a cartògraf a l'Estat Major de l'exèrcit de Llevant del bàndol republicà. Després de la guerra, previ un curt pas per Pamplona, fixà la seua residència a Madrid formant part de l'equip d'artistes que restauraren el temple de San Francisco el Grande i el Palacio de Linares. En l'any 1945 es trasllada, junt amb la seua família a Argentina on obri estudi de talla a Buenos Aires entrant en contacte amb els cenacles culturals més prestigiosos i establint amistat amb els cercles que animaven els pintors Antonio Garrido i González Colqué. El seu taller és sovint lloc de reunions on la presència de l'escriptor Jorge Luis Borges anima i dirigeix una època gloriosa en el món de l'art i les lletres de la república Argentina. Exposicions individuals o col·lectives al Barrio de la Boca, Bécar, Ciudad del Tigre, Bariloche, Belgrano, Villa Adelita situen al benisser entre els artistes més destacats d'aquella nació, com així o afirma la crítica d'art, Rosa Facaro als diaris de més tirada de Buenos Aires. Les obres premiades en certàmens són adquirides i exposades permanentment al Museu d'Art Plàstiques Eduardo Sivori, el de Bellas Artes i el Museu Raggio. En l'any 1987 retorna definitivament a Benissa precedit d'un notable currículum que li obri les portes a exposicions individuals o col·lectives com ara les de Madrid: Puerta de Alcalá (1991-2), Alfama (1991), Toison (1998), sense deixar d'exposar a la comarca de la Marina Alta amb gran èxit de públic i el reconeixement de la crítica. L'estil de Josep Ivars està dividit en tres etapes començant per l'impressionisme, després aborda l'expressionisme, i acaba el seu cicle artístic amb l'informalisme.