Caçar a la parada

Modalitat de caça d'aus a gran escala. És una pràctica prohibida perquè no és selectiva. Bàsicament era utilitzada per a caçar les aus migratòries de pas entre els mesos d'octubre i novembre, com els tords, estornells o merles. La caça es fa utilitzant arbres de gran port i poblat, com poden ser el garrofer o l'olivera, que es poden adequadament donant-los una forma troncocònica deixant les branques exteriors i buidant l'interior. En la part interior es construirà una andana per anar situant entre les branques els paranys fets amb perxes llargues de pollancs, sobre els quals s'han practicat mosses o obertures per anar posant esparts untats amb vesc. Eixa operació és molt delicada i costosa perquè tot l'arbre ha d'estar preparat de paranys. En tindre's que posar els esparts amb vesc abans de l'alba, els caçadors s'il·luminaven amb llànties de llum d'oli, treball dificultós que portava l'afegit del perill de relliscar des de les branques més elevades a terra. Abans de començar la cacera tot el voltant de la base del garrofer és rodejat d'una xarxa d'un metre d'alta que farà que no puguen fugir les aus que s'han impregnat les ales del vesc. Les aus són atretes pel reclam que fan altres engabiades a les quals es fa xisclar mostrant-los un mussol que té a les mans el caçador situat a vora el tronc del garrofer i convenientment amagat. La pràctica massiva va deixar d'efectuar-se a primeres dels anys seixanta del segle XX. Era un tipus de cacera que practicaven els terratinents o grans propietaris per tal com exigia molta atenció i temps. El nombre d'ocelles que es podien aconseguir en una jornada de cacera, operació que es feia entre l'alba i les primeres hores del matí, oscil·lava entre les cinquanta o cent peces. El consum de la carn era en el dia o es posava en confitura amb oli, operació culinària que es denominava fer frito. Foren parades significades les del Tossal de Cabrera, la de Joan del Pinar, la de Parra, la de Pere Feliu, la de Paco Feliu o la de Pepe Poller.

Bibliografia: L'enviscar: una tradició per redescobrir. J. L. Cardona i Maria V. Ivars. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Any 1997.