Diferència entre revisions de la pàgina «Vetla Nocturna»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Crea article)
 
Línia 1: Línia 1:
{{DISPLAYTITLE:vetla nocturna}}
+
{{DISPLAYTITLE:Vetla Nocturna}}
 
Devoció cristiana que consisteix en l'adoració al Santíssim Sagrament en hores nocturnes. Fou creada a Roma pel canonge Sinibaldi, i a imitació d'ella es crearen branques a altres llocs. L'església espanyola l'adoptà en 1878. La vetla divideix la nit en espais horaris fins a l'alba en què es celebra l'acte final i la missa. Els adoradors, de dos en dos, van seguint la vetla d'acord amb un ritual reglamentat. La secció local es divideix en torns, prenent cada u d'ells un nom. En els primers anys de la seua instauració a Benissa n'hi havia quatre cors o torns, exclusivament d'homes, tenint al moment de la fundació en l'any 1894 seixanta i set membres. Els fundadors a Benissa foren el rector Antoni Calbo, auxiliat pels vicaris mossén Joaquim Crespo i mossén Miquel Gandia i com a president seglar a Diego Crespo Ginestar. Després del primer cor se'n crearen tres més presidits per Carlos Torres Orduña, Pasqual Gutiérrez Orts i Josep Capó Banyuls. Per molts anys la Vetla Nocturna nodrí a la parròquia de dirigents seglars que donaven dinamisme a tot tipus d'activitat sorgida de la parròquia. La Vetla, pel transcurs dels anys, anà perdent força i adeptes quedant, en l'actualitat reduïda a encontres periòdics fets en hores del capvespre.  
 
Devoció cristiana que consisteix en l'adoració al Santíssim Sagrament en hores nocturnes. Fou creada a Roma pel canonge Sinibaldi, i a imitació d'ella es crearen branques a altres llocs. L'església espanyola l'adoptà en 1878. La vetla divideix la nit en espais horaris fins a l'alba en què es celebra l'acte final i la missa. Els adoradors, de dos en dos, van seguint la vetla d'acord amb un ritual reglamentat. La secció local es divideix en torns, prenent cada u d'ells un nom. En els primers anys de la seua instauració a Benissa n'hi havia quatre cors o torns, exclusivament d'homes, tenint al moment de la fundació en l'any 1894 seixanta i set membres. Els fundadors a Benissa foren el rector Antoni Calbo, auxiliat pels vicaris mossén Joaquim Crespo i mossén Miquel Gandia i com a president seglar a Diego Crespo Ginestar. Després del primer cor se'n crearen tres més presidits per Carlos Torres Orduña, Pasqual Gutiérrez Orts i Josep Capó Banyuls. Per molts anys la Vetla Nocturna nodrí a la parròquia de dirigents seglars que donaven dinamisme a tot tipus d'activitat sorgida de la parròquia. La Vetla, pel transcurs dels anys, anà perdent força i adeptes quedant, en l'actualitat reduïda a encontres periòdics fets en hores del capvespre.  
  
{{DEFAULTSORT:vetla nocturna}}
+
{{DEFAULTSORT:Vetla Nocturna}}
 
[[Category:Diccionari benisser]]
 
[[Category:Diccionari benisser]]

Revisió del 12:45, 10 juny 2018

Devoció cristiana que consisteix en l'adoració al Santíssim Sagrament en hores nocturnes. Fou creada a Roma pel canonge Sinibaldi, i a imitació d'ella es crearen branques a altres llocs. L'església espanyola l'adoptà en 1878. La vetla divideix la nit en espais horaris fins a l'alba en què es celebra l'acte final i la missa. Els adoradors, de dos en dos, van seguint la vetla d'acord amb un ritual reglamentat. La secció local es divideix en torns, prenent cada u d'ells un nom. En els primers anys de la seua instauració a Benissa n'hi havia quatre cors o torns, exclusivament d'homes, tenint al moment de la fundació en l'any 1894 seixanta i set membres. Els fundadors a Benissa foren el rector Antoni Calbo, auxiliat pels vicaris mossén Joaquim Crespo i mossén Miquel Gandia i com a president seglar a Diego Crespo Ginestar. Després del primer cor se'n crearen tres més presidits per Carlos Torres Orduña, Pasqual Gutiérrez Orts i Josep Capó Banyuls. Per molts anys la Vetla Nocturna nodrí a la parròquia de dirigents seglars que donaven dinamisme a tot tipus d'activitat sorgida de la parròquia. La Vetla, pel transcurs dels anys, anà perdent força i adeptes quedant, en l'actualitat reduïda a encontres periòdics fets en hores del capvespre.