Diferència entre revisions de la pàgina «Vetla Nocturna»
(Crea article) |
m (Jortola ha mogut Vetla nocturna a Vetla Nocturna sense deixar una redirecció) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{DISPLAYTITLE: | + | {{DISPLAYTITLE:Vetla Nocturna}} |
Devoció cristiana que consisteix en l'adoració al Santíssim Sagrament en hores nocturnes. Fou creada a Roma pel canonge Sinibaldi, i a imitació d'ella es crearen branques a altres llocs. L'església espanyola l'adoptà en 1878. La vetla divideix la nit en espais horaris fins a l'alba en què es celebra l'acte final i la missa. Els adoradors, de dos en dos, van seguint la vetla d'acord amb un ritual reglamentat. La secció local es divideix en torns, prenent cada u d'ells un nom. En els primers anys de la seua instauració a Benissa n'hi havia quatre cors o torns, exclusivament d'homes, tenint al moment de la fundació en l'any 1894 seixanta i set membres. Els fundadors a Benissa foren el rector Antoni Calbo, auxiliat pels vicaris mossén Joaquim Crespo i mossén Miquel Gandia i com a president seglar a Diego Crespo Ginestar. Després del primer cor se'n crearen tres més presidits per Carlos Torres Orduña, Pasqual Gutiérrez Orts i Josep Capó Banyuls. Per molts anys la Vetla Nocturna nodrí a la parròquia de dirigents seglars que donaven dinamisme a tot tipus d'activitat sorgida de la parròquia. La Vetla, pel transcurs dels anys, anà perdent força i adeptes quedant, en l'actualitat reduïda a encontres periòdics fets en hores del capvespre. | Devoció cristiana que consisteix en l'adoració al Santíssim Sagrament en hores nocturnes. Fou creada a Roma pel canonge Sinibaldi, i a imitació d'ella es crearen branques a altres llocs. L'església espanyola l'adoptà en 1878. La vetla divideix la nit en espais horaris fins a l'alba en què es celebra l'acte final i la missa. Els adoradors, de dos en dos, van seguint la vetla d'acord amb un ritual reglamentat. La secció local es divideix en torns, prenent cada u d'ells un nom. En els primers anys de la seua instauració a Benissa n'hi havia quatre cors o torns, exclusivament d'homes, tenint al moment de la fundació en l'any 1894 seixanta i set membres. Els fundadors a Benissa foren el rector Antoni Calbo, auxiliat pels vicaris mossén Joaquim Crespo i mossén Miquel Gandia i com a president seglar a Diego Crespo Ginestar. Després del primer cor se'n crearen tres més presidits per Carlos Torres Orduña, Pasqual Gutiérrez Orts i Josep Capó Banyuls. Per molts anys la Vetla Nocturna nodrí a la parròquia de dirigents seglars que donaven dinamisme a tot tipus d'activitat sorgida de la parròquia. La Vetla, pel transcurs dels anys, anà perdent força i adeptes quedant, en l'actualitat reduïda a encontres periòdics fets en hores del capvespre. | ||
| − | {{DEFAULTSORT: | + | {{DEFAULTSORT:Vetla Nocturna}} |
[[Category:Diccionari benisser]] | [[Category:Diccionari benisser]] | ||
Revisió de 12:45, 10 juny 2018
Devoció cristiana que consisteix en l'adoració al Santíssim Sagrament en hores nocturnes. Fou creada a Roma pel canonge Sinibaldi, i a imitació d'ella es crearen branques a altres llocs. L'església espanyola l'adoptà en 1878. La vetla divideix la nit en espais horaris fins a l'alba en què es celebra l'acte final i la missa. Els adoradors, de dos en dos, van seguint la vetla d'acord amb un ritual reglamentat. La secció local es divideix en torns, prenent cada u d'ells un nom. En els primers anys de la seua instauració a Benissa n'hi havia quatre cors o torns, exclusivament d'homes, tenint al moment de la fundació en l'any 1894 seixanta i set membres. Els fundadors a Benissa foren el rector Antoni Calbo, auxiliat pels vicaris mossén Joaquim Crespo i mossén Miquel Gandia i com a president seglar a Diego Crespo Ginestar. Després del primer cor se'n crearen tres més presidits per Carlos Torres Orduña, Pasqual Gutiérrez Orts i Josep Capó Banyuls. Per molts anys la Vetla Nocturna nodrí a la parròquia de dirigents seglars que donaven dinamisme a tot tipus d'activitat sorgida de la parròquia. La Vetla, pel transcurs dels anys, anà perdent força i adeptes quedant, en l'actualitat reduïda a encontres periòdics fets en hores del capvespre.
