Diferència entre revisions de la pàgina «Taba del rescat»
(Crea article) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{DISPLAYTITLE:Taba del rescat}} | {{DISPLAYTITLE:Taba del rescat}} | ||
− | Document notarial redactat per Gaspar de Urteaga, notari de Benissa, pel qual en data del 20 d'octubre de 1583, els jurats i batle del poble convoquen a reunió | + | Document notarial redactat per Gaspar de Urteaga, notari de Benissa, pel qual en data del 20 d'octubre de 1583, els jurats i batle del poble convoquen a reunió els veïns amb la finalitat de prendre els acords pertinents per a procedir al rescat de dotze benissers segrestats pel pirata barbaresc Morato Arraez. El preu demanat pel corsari era de 3.700 ducats més altres quantitats pels drets de capità, escala, bandera i els intermediaris que intervingueren, fent un total de 4730 lliures. La universitat de Benissa, per a fer front a tan elevada quantitat, gestiona diversos censals a què posteriorment hauran de fer front els rescatats o els qui es fan càrrec del deute en nom d'aquells. Apareixen com a censataris Joan Pasqual, clergue d'Oliva, Sebastià Camacho, notari de València, Mateu Torres advocat de València i altres entre els quals hi ha el capítol parroquial de l'església de Sant Joan del Mercat, de València. Ciutadans de Benissa com Andreu Ivars, Joan Feliu, Úrsula Llopis i el mateix rector Esteve Roig presten diners. La majoria dels censals foren redimits en poc temps. El document conforma un volum de diverses pàgines. Pel mal tracte rebut en èpoques passades està prou deteriorat. És un dels tres únics que es conserven del fons antic en l'Arxiu Municipal. |
{{DEFAULTSORT:Taba del rescat}} | {{DEFAULTSORT:Taba del rescat}} | ||
[[Category:Diccionari benisser]] | [[Category:Diccionari benisser]] |
Revisió de 21:18, 10 juny 2018
Document notarial redactat per Gaspar de Urteaga, notari de Benissa, pel qual en data del 20 d'octubre de 1583, els jurats i batle del poble convoquen a reunió els veïns amb la finalitat de prendre els acords pertinents per a procedir al rescat de dotze benissers segrestats pel pirata barbaresc Morato Arraez. El preu demanat pel corsari era de 3.700 ducats més altres quantitats pels drets de capità, escala, bandera i els intermediaris que intervingueren, fent un total de 4730 lliures. La universitat de Benissa, per a fer front a tan elevada quantitat, gestiona diversos censals a què posteriorment hauran de fer front els rescatats o els qui es fan càrrec del deute en nom d'aquells. Apareixen com a censataris Joan Pasqual, clergue d'Oliva, Sebastià Camacho, notari de València, Mateu Torres advocat de València i altres entre els quals hi ha el capítol parroquial de l'església de Sant Joan del Mercat, de València. Ciutadans de Benissa com Andreu Ivars, Joan Feliu, Úrsula Llopis i el mateix rector Esteve Roig presten diners. La majoria dels censals foren redimits en poc temps. El document conforma un volum de diverses pàgines. Pel mal tracte rebut en èpoques passades està prou deteriorat. És un dels tres únics que es conserven del fons antic en l'Arxiu Municipal.