Temps atmosfèric

Per a designar comunament el temps atmosfèric i tots els fenòmens relacionats a Benissa es fa servir el terme oratge. La presa diària dels registres més habituals, com les temperatures, la pluja, l'orientació i la força dels vents i la resta de variacions, fan possible fixar cicles, que són imprescindibles per a un estudi global del clima. A Benissa s'ha fet el seguiment a l'observatori dels pares franciscans, especialment de les pluges, a partir de l'any 1912, i des de 1943 la resta de fenòmens.

Pluges

L'estudi del segle XX determina que entre 1910 i 1915 es va produir una gran secada amb els mínims de 250 mm. en l'any 1913 i 295 mm. en l'any 1915, situació que afectà durament l'agricultura obligant a prendre mesures extraordinàries a l'Ajuntament (petició d'ajudes al govern, exempció d'imposts) i abocant als jornalers a l'emigració temporal a Alger. Fins a 1932 la mitjana anual de pluja estava establida en 500 mm. El mínim històric del període es situa en l'any 1936 amb tan sols 185 mm. No existeixen registres de 1936 a 1943. De 1943 a 1968 la mitjana anual es situava en 558, 5 mm. incrementant-se entre els anys 1954 i 1958 que fan successivament 532, 548, 560, 836, i 862 mantenint una certa regularitat que finalitza en 1962 on entra una secada que acabarà en l'any 1971 amb 910 mm. de pluja registrada. Cal esmentar que part d'eixes precipitacions no mantenien una certa regularitat al llarg de l'any com la corresponent a l'any 1957 que es va centrar intensament al mes d'octubre (284, 5 mm), moment que va coincidir amb les riuades del riu Túria a València. Durant l'any 2007 es produí el que segurament és el registre més important de pluja recollida, amb un total de 1.488 litres (total anual), dels quals 280 es produïren en un període de quaranta-vuit hores, els dies 11 i 12 d'octubre (135 i 145 litres respectivament) Els temporals d'hivern tendeixen a formar-se entre darrers de gener i gran part de febrer. La pluja en eixe interval és originada pel vent i temporal de llevant. Característica d'eixos temporals és la persistència i la regularitat, causa que produeix un bon calat a la terra i la sortida de les fonts. A partir del final de la dècada dels anys setanta i primers del vuitanta s'establia un període de secada amb màxims observats en l'any 1983, molt per davall de la mitjana de 550 mm. A setembre de 1986 es reproduí el cicle de fortes pluges de tardor (amb un màxim de 176 litres en un sol dia) que tanca la tendència de la secada donant pas a uns anys molt plujosos que escalonen els temporals entre la tardor i bona part de l'hivern. Les pluges estacionals de la tardor del període que mencionem són violentes, com la que correspon a novembre de l'any 1987 que a Xaló va desbordar el seu riu, dia que a Benissa es recollien 200 litres. Un registre més actualitzat, i que correspon a l'observació de 1990 a 2004, donaran uns màxims de 786, 1067 i 850 per a 1990, 1991 i 1992 descendint successivament per fer uns mínims de 345, 442 i 546 en els anys 1994, 1995, 1996, registres que tornen a l'alça a partir de 2003 (1.097) i 929 en 2004. Fora de les anotacions regulars que hem comentat les notícies que sobre la quantitat de pluges tenien lloc en el segle XIX són aquelles que es recullen als llibres d'actes de l'Ajuntament de Benissa. El mes de setembre de 1873 la violència de les aigües recollides pels barrancs de Bèrnia en desembocar pel barranc Salat, enderroquen les obres del pont del Mascarat en construcció. L'any 1876 és recordat per l'abundant pluja de gener que impedeix celebrar la Fira. El temporal de febrer de 1890, que a més fou acompanyat de tempesta, una centella va trencar el campanar de l'església de Sant Pere. Dues greus calamitats tingueren lloc la tardor de 1891 i 1894 quan les intenses pluges fan malbé totes les collites causant una autèntica ruïna fent inevitable l'adopció de mesures extraordinàries d'assistència social. Els anys 1897 i 1904 destaquen per ser de forta secada, situació que afecta durament als llauradors obligant-los a emigracions temporeres a Alger. Les observacions de Cavanilles demostren que a darrers del segle XVIII el terme de Benissa té poques variacions en els cultius i paisatge amb el que coneixem en l'actualitat, descripció que està íntimament unida amb els cicles de pluges i secades. Els noms de lloc com la Marjal, la Marjaleta o les Basses poden indicar, com així també la construcció artificial de l'Aigüera, que en temps antics el règim de pluges seria més intens que el conegut en la contemporaneïtat.

Temperatures

Les observacions més completes corresponen al període de 1953 a 1970 de les que cal fer menció a la mínima història de -9° (febrer de 1954), a les que segueixen els -5° aconseguits en els anys 1951, registre que torna a fer-se en gener de l'any 2005. Les màximes (1953-70) foren de 36° i de 39° a darrers de la dècada dels anys vuitanta. La mitjana (període 1953-70) serà de 12, 4° per a les mínimes i de 20, 1 per a les màximes. La temperatura mínima històrica de 1954 va persistir una setmana amb valors al voltant de -2° i 0° causa de la pèrdua d'un gran arbre del jardí de la Glorieta cremat per la continuïtat i cruesa d'aquell fenomen que féu també malbé les poques plantacions de tarongers i llimoners del terme. Fora d'eixa informació científicament constatada cal fer menció d'una gelada extraordinària ocorreguda al mes d'abril de l'any 1751, i de la que es té constància per un memorial instat pel veí poble de Teulada a la Intendència d'Hisenda demanant no pagar l'impost de l'Equivalent, i que també va afectar Benissa que va perdre les collites d'ametla, vinya i fulla de morera. Episodis semblants de fred es situen en l'hivern de 1765-1766 centrats en el vessant mediterrani peninsular on aplegaren a gelar el riu Ebre al seu pas per Tortosa.

Neu

Aquest meteor aplega anualment als cims de la serra de Bèrnia entre gener i febrer. La resta del terme ha rebut les neus en comptades ocasions. No existeix memòria de registre en bona part del segle XX i caldrà aplegar a l'any 1938 (molt forta) on la memòria oral, a banda de l'anterior en recorda com importants les referides als següents anys: 1944 (regular), 1956 (molt forta), 1970 (lleugera), 1983 (regular), 1983 (regular) 2005 (regular). La neu de 1956 va deixar tallada la carretera general al seu pas per Benissa durant l'espai de dos dies. Del segle XIX es tenen referències corresponents a gener de l'any 1896 amb un temporal de mitjana intensitat. Probablement foren més abundants en el segle XVIII atesa la presència d'un pou de neu que va estar actiu a la serra de Bèrnia.

Vent

Els vents habituals del terme de Benissa solen ser per l'hivern els del nord (tramuntana i mestral) i a l'estiu els del sud-oest (llebeig). La primavera sol tindre episodis de vent de gregal (nord-est) i a l'hivern no és estrany el de llevant que produeix pluges. En escasses ocasions es nota el vent de ponent (estiu) i el de xaloc (primavera). És de témer el vent de mestral per la seua força i persistència. A darrers de segle XIX hi hagué presència del vent de matamón (entre ponent i llebeig) que va ocasionar poderoses tempetes de granís (1894) que entre els dies 16 i 17 de setembre arrasaren completament el terme, desgracia novament repetida en l'any 1901.

Altres fenòmens

Es recorda la formació d'una aurora boreal, d'altra banda visible a tota Europa, el mes de gener de 1938.

Bibliografia: 49 años de meteorologia en Benissa. Fra Eusebi Arbona. Revista de festes de 1973. Comarca de la Marina. Josep J. Quereda. 1978. Estudio Socioeconomico de la comarca de Dénia. Eugenio Bezares, et alií. Octubre 1972. El sinclinal de Benissa-Teulada. Estudio morfoestructural e hidrológico. Concepción Bru. Setembre 1982. Dietaris de mossén Francisco Cabrera. Segle XIX. Arxiu de José Ribes Pérez. Catàstrofe, economia y acción política en la València del siglo XVIII. Armando Alberola. València 1999.