Diferència entre revisions de la pàgina «Font de les Cabanes»
(Crea article) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{DISPLAYTITLE:font de les Cabanes}} | {{DISPLAYTITLE:font de les Cabanes}} | ||
− | Altrament dita també font de Bèrnia. Aquest brollador actua de línia divisòria de la serra per als termes de Benissa del de Xaló. En l'any 1764 es fa una primera divisió on actua l'advocat dels Reials Consells de València, Pere Salvador, establint que la font seria d'ús comú per als dos pobles. Aquest judici no degué semblar efectiu per tal com en l'any 1896 una comissió presidida per Josep Cabrera Bertomeu per part de l'ajuntament de Benissa i de Pere Joan Oliver Pérez del de Xaló, i actuant de secretari Antoni Cardona, titular del de Benissa, es procedia a fer l'amollonament. Aquella definitiva concòrdia sentenciava antigues reclamacions deixant la font en la mateixa fita del límit dels termes. En època de l'alcaldia de Diego Ivars (1924-1926) hi hagué un projecte de canalitzar aquelles aigües, que junt amb les de la font d'Orxelles, servirien per al servei públic de Benissa, estudi que no es va portar a terme. El topònim Cabanes | + | Altrament dita també font de Bèrnia. Aquest brollador actua de línia divisòria de la serra per als termes de Benissa del de Xaló. En l'any 1764 es fa una primera divisió on actua l'advocat dels Reials Consells de València, Pere Salvador, establint que la font seria d'ús comú per als dos pobles. Aquest judici no degué semblar efectiu per tal com en l'any 1896 una comissió presidida per Josep Cabrera Bertomeu per part de l'ajuntament de Benissa i de Pere Joan Oliver Pérez del de Xaló, i actuant de secretari Antoni Cardona, titular del de Benissa, es procedia a fer l'amollonament. Aquella definitiva concòrdia sentenciava antigues reclamacions deixant la font en la mateixa fita del límit dels termes. En època de l'alcaldia de Diego Ivars (1924-1926) hi hagué un projecte de canalitzar aquelles aigües, que junt amb les de la font d'Orxelles, servirien per al servei públic de Benissa, estudi que no es va portar a terme. El topònim Cabanes és citat per Josep Mas i Martí i Jaume Noguera Mengual d'un capbreu de 1635 que tenen estudiat i publicat al seu llibre ''La terra i la gent del Xaló repoblat''. El paratge de la font frueix de l'estima general tant per l'excel·lència de les seues aigües com de la bella panoràmica que s'albira des de la seua privilegiada ubicació. |
{{DEFAULTSORT:Cabanes, font de les}} | {{DEFAULTSORT:Cabanes, font de les}} | ||
[[Category:Diccionari benisser]] | [[Category:Diccionari benisser]] |
Revisió de 14:16, 16 juny 2018
Altrament dita també font de Bèrnia. Aquest brollador actua de línia divisòria de la serra per als termes de Benissa del de Xaló. En l'any 1764 es fa una primera divisió on actua l'advocat dels Reials Consells de València, Pere Salvador, establint que la font seria d'ús comú per als dos pobles. Aquest judici no degué semblar efectiu per tal com en l'any 1896 una comissió presidida per Josep Cabrera Bertomeu per part de l'ajuntament de Benissa i de Pere Joan Oliver Pérez del de Xaló, i actuant de secretari Antoni Cardona, titular del de Benissa, es procedia a fer l'amollonament. Aquella definitiva concòrdia sentenciava antigues reclamacions deixant la font en la mateixa fita del límit dels termes. En època de l'alcaldia de Diego Ivars (1924-1926) hi hagué un projecte de canalitzar aquelles aigües, que junt amb les de la font d'Orxelles, servirien per al servei públic de Benissa, estudi que no es va portar a terme. El topònim Cabanes és citat per Josep Mas i Martí i Jaume Noguera Mengual d'un capbreu de 1635 que tenen estudiat i publicat al seu llibre La terra i la gent del Xaló repoblat. El paratge de la font frueix de l'estima general tant per l'excel·lència de les seues aigües com de la bella panoràmica que s'albira des de la seua privilegiada ubicació.